Quàsars, Forats Negres i Evolució Estel·lar: Un Viatge Còsmic

Quàsars

Els quàsars són objectes estel·lars que emeten una gran energia que ens arriba en forma d'ones de ràdio (fonts de radioestel·lar).

Forats Negres

Els forats negres són concentracions de matèria de daltíssima densitat. Tenen un camp gravitatori tan gran que tan sols la llum no se n'escapa, es queda atrapada. Se sap que existeixen per la radiació de raigs X que emet la matèria quan és accelerada just abans de ser atreta pel forat negre.

Totes les galàxies contenen un forat negre al seu centre. El que ocupa el centre de la Via Làctia l'hem anomenat Sagitari A* i té una massa equivalent a 3.000.000 de sols. Sabem que en el nostre forat negre hi ha un punt de no retorn de la matèria (l'horitzó d'esdeveniments) d'uns 7,7 milions de km de radi.

L'Evolució d'una Estrella

Les estrelles es formen a partir de nebuloses d'emissió, on es troben grans quantitats de gasos (principalment hidrogen) i pols còsmica. Aquesta matèria és atreta per la gravetat, formant una protoestrella.

Cicle de Vida Estel·lar

• El Sol, en morir, s'infla i es converteix en una gegant vermella. Després es desprèn de la seva atmosfera externa i només en queda el nucli calent. Al final, esdevé una nana blanca.
• Quan mor una supernova, els àtoms que la formaven tornen a l'espai. En l'explosió es creen nous elements químics.

Raigs Còsmics i Radioactivitat

Un experiment va utilitzar un detector sensible de partícules carregades d'energia. Dins una cova, es detecten senyals (raigs) deguts a:

• Partícules (raigs còsmics) que penetren per la paret de la cova.
• Radioactivitat natural.

Aquests raigs viatgen gairebé a la velocitat de la llum. Es creu que les mutacions genètiques poden ser degudes, en part, a la radiació provinent de la mort d'estrelles llunyanes (supernoves).

La Supernova del Cranc

El 4 de juny de l'any 1054 es va observar una supernova en la constel·lació de Taure, registrada per astrònoms xinesos. Aquesta explosió, visible durant uns 3 mesos, va donar lloc a la Nebulosa del Cranc (M1), que conté un púlsar (una estrella de neutrons que gira ràpidament).

Estrelles de Neutrons i Forats Negres

• Una estrella de neutrons gira molt ràpidament i s'anomena púlsar. Hi ha casos en què un gegant vermell i una estrella de neutrons formen un sistema binari.
• Els raigs X es formen sovint a prop dels forats negres, a mesura que la matèria cau cap a ells.

Gravetat i Espai-Temps

Albert Einstein va postular que la gravetat és una curvatura en l'espai-temps, que deforma l'estructura on es troben els elements en moviment. S'ha especulat (no demostrat) que l'espai podria contenir "forats" o túnels (anomenats forats de cuc) que podrien actuar com a "teletransportadors" a través de l'espai-temps.

"un tallo de hierba es el jornal de las estrellas"

Els Destins Finals de les Estrelles

• El Sol, en morir, es converteix en una nana blanca.
• Una supernova, en explotar, deixa al darrere un nucli molt dens: una estrella de neutrons.
• Quan una estrella molt massiva mor, allibera una quantitat d'energia immensa i genera un camp gravitatori tan intens que ni la llum pot escapar-ne; esdevé un forat negre.

Moltes estrelles, abans de morir (especialment les de massa similar al Sol), passen per la fase de gegant vermella.