Qualitat de la Recerca Qualitativa: Criteris i Dimensions

Qualitat de la Recerca Qualitativa

3 postures per saber si una recerca està ben feta:

• Els criteris no són els mateixos que en la recerca quantitativa, això ens diu que els indicadors (variables) són iguals en quantitativa que en qualitativa. Hi ha un únic mètode.

En quantitativa hi ha 3 criteris per saber si una recerca és correcta:

1. Validesa interna: Allò que estem investigant, allò correcte que volem mesurar.
2. Validesa externa: Possibilitat de generalitzar quan tenim una dada representativa. Representativitat.
3. Fiabilitat: Si tornes a aplicar el mateix indicador o mètode de mesura, ens sortirà el mateix. El que he mesurat abans, si després ho torno a mesurar amb les mateixes tècniques, ens sortirà el mateix resultat.

Aquests criteris s’haurien d’aplicar en l’àmbit qualitatiu. Idea positivista.

• En recerca qualitativa, no es pot establir eternament criteris de qualitat (visió postmoderna).
• Catalítica: Capacitat de recerca de mobilitzar a la gent.
• Els criteris de qualitat, no poden ser el mateix per recerca quantitativa, cal redefinir-los i adaptar-los:

1a. Postura: M. Vallès

Partim criteris quantitatius:

• [Quanti]: validesa interna (veracitat), val. externa (generalització), fiabilitat (consistència)
• [Quali]:
  • Credibilitat: El que he obtingut no ha estat inventat. Es pot fer a través de 2 visions. Intento veure totes les peces del fenomen estudiat.
  • Triangulació: obtenir info de vies diferents.
  • Transferibilitat: Tinc per una banda la transferibilitat representativa tipologia i el mostreig.
  • Dependència: Aplicant i justificant el procediment seguit.

2a. Postura: R. Olabuenaga, Guba i Lincoln

• Credibilitat: Parla idea triangulació, també idea control components del grup de recerca. Reflexió interna sobre aquelles dades. Idea d'haver estat bastant temps en el camp a l'hora de recollir dades.
• Transferibilitat: Donar explicació detallada del procés que s’ha seguit en obtenció de dades (descripció densa). Això fa que criteri transferibilitat sigui més àgil.
• Dependència: Fer avaluació externa tot procediment, seguit auditoria dependència.
• Confirmabilitat: Objecte, col·lectiu avalua si aquest fenomen té coherència per augmentar coneixement, o si tot és correcte (auditoria de confirmabilitat).

3a. Postura: Bonner i Gaskell

Objectius han de ser: Credibilitat (c) i rellevància (r)

• [Quanti]: fiabilitat (c); val. interna (c); grandària mostra (c); representativitat estadística (r); val. externa (r)
• [Quali]: triangulació (c); transparència (c); construcció dades (c, r); descripció densa (c, r); conclusions novedoses (r); validesa comunicativa (r)
• Transparència: El més clar és explicar el procés i les dades.

La dimensió axiològica de la recerca social

Aristòtil distingeix entre tres tipus de coneixement racional...

1. Episteme: Coneixement “científic”. Universal, invariable, independent del context. Racionalitat analítica.
2. Techne: Art/tècnica. Pragmàtic, variable, dependent del context. Racionalitat instrumental.
3. Phronesis: Ètica/prudència (relació entre valors i praxis). Pragmàtic, variable, dependent del context. Racionalitat de l’acció.

Reflexivitat

Des d’un punt de vista metodològic, ser reflexiu significa reconèixer que els mètodes que utilitzem per descriure el món constitueixen fins a cert punt les realitats descrites. “Cal pensar quina és la “realitat social” que els mètodes construeixen”

La dimensió política de la recerca social

Dues vies per desenvolupar aquesta dimensió política:

1. Implicació política de l’investigador/a

• Coneixement com a catalitzador del canvi social
• L’orientació política del subjecte apareix amb tota claredat

Ruptura de la separació subjecte-objecte

• El coneixement es posa al servei de l’objecte
• Domina l’orientació política de l’objecte

Implicació política de l’investigador/a

Aproximacions que hi estan vinculades

• Sociologies emancipadores i “empoderadores” (feminismes, sociologies postcolonials, de l’etnicitat)
• CAP (creative analytical processes), Recerca poètica
• Autoetnografia, Self-implication
• Anàlisis crítiques

Ruptura de la separació subjecte-objecte

Aproximacions que hi estan vinculades

• Socioanàlisi
• Touraine, Lapassade
• Anàlisi institucional, Psicologia social comunitària
• Investigació-acció
• Freire, Fals Borda
• Pedagogia participativa, Sociologia-Acció