Publicitat i Propaganda: Conceptes, Elements i Funcions Clau

Publicitat i Propaganda: Conceptes Bàsics

Quan parlem del terme “publicitat” hem de tenir en compte alguns aspectes:

• La publicitat és un dels productes que es difon per aquests mitjans, motiu pel qual arriba a milers o milions de persones al mateix temps.
• Promou un comportament o motivació positiu per als interessos de l’anunciant. És a dir, pretén que el receptor canviï la seva conducta adquirint un producte en el cas de la publicitat comercial.
• Són missatges persuasius que tenen en compte la forma de ser del receptor, els seus interessos, perspectives i possibilitats.
• Ha de ser motivadora per al receptor, de manera que entri en contacte mental amb el missatge.

Parlem de “publicitat” quan ens referim a una acció amb finalitats comercials, de màrqueting o d’imatge.

Podem diferenciar entre la publicitat comercial o de producte i la publicitat institucional. La publicitat comercial o de producte és promoguda per empreses comercials amb una finalitat econòmica, ja que pretén l’adquisició d’un determinat producte. Per exemple, els anuncis de cotxe, de detergent...

I la publicitat institucional és promoguda per entitats, institucions, associacions, fundacions i organismes públics per convèncer el receptor d’una idea, bé, valor o acció recomanable, sense finalitats comercials.

Cal diferenciar la propaganda política de la publicitat institucional que té com a finalitat prevenir riscos o demanar la col·laboració ciutadana, com succeeix.

El terme de propaganda té fortes ressonàncies polítiques. Parlem de propaganda, per exemple, quan ens referim a les campanyes dels candidats en èpoques d’eleccions.

La propaganda presenta els fets perquè indueixen a conclusions favorables als interessos o punts de vista de qui els ha presentat.

La propaganda s’ha relacionat amb la manipulació, però això no significa que hi estigui vinculada obligatòriament.

La propaganda té com a idea la ideologia política i es concreta en campanyes d’imatge. Un dels seus efectes més beneficiosos és crear consciència democràtica als ciutadans.

Tres Conceptes Essencials

Per entendre què és la publicitat, cal tenir en compte alguns conceptes que es troben en el dia a dia a la nostra societat. La publicitat ha experimentat canvis extraordinaris.

Alguns d’aquests conceptes bàsics són els de públic objectiu, producte i posicionament.

Públic Objectiu

És el públic al qual va dirigit l’anunci. A vegades hi ha anuncis que no ens interessen i per aquest motiu es creu que són dolents. Potser ho són, però també pot ser que nosaltres no siguem el tipus de persona a qui va dirigida aquesta publicitat.

La idea que la publicitat és per a tothom és completament errònia. La publicitat va dirigida a grups socials concrets, aquests són els que s’anomenen “públic objectiu”.

Concepte de Producte

El concepte de producte es pot definir com el conjunt de característiques que un productor desitja per al seu producte, ja que és impossible que sigui al mateix temps econòmic i de luxe, o molt resistent i construït sense una estructura ferma.

Posicionament

En contrast amb el concepte anterior, el posicionament procura, més aviat, de plantejar com volem que el producte es percebi pel públic al qual va dirigit.

Si analitzem els sectors dels desodorants, per exemple, uns intenten comunicar la idea que el seu perfum és magnífic, altres que atrau a les dones, altres que són duradors contra la suor.

Elements que Participen en la Publicitat

Complexitat del Missatge

Estem acostumats a veure anuncis publicitaris que duren pocs segons o que consisteixen en una fotografia amb unes línies de text; això fa pensar a la majoria que són missatges molt simples, que es poden fer en un moment. Aquesta idea és totalment equivocada.

La longitud (hi ha publicitats molt llargues) no és un element decisiu en la dificultat del missatge.

La complexitat del missatge publicitari es troba en la necessitat que funcioni correctament per a una finalitat precisa. I el fet que sigui breu, tendeix a afegir més complexitat que a eliminar-la.

La longitud de l’anunci suposa més temps en pantalla i, per tant, més cost.

A continuació, analitzarem alguns elements importants que participen en el missatge publicitari.

Argument Bàsic

És l’element més important de l’anunci, i es pot definir com l’avantatge màxim que ofereix al comprador.

Dir “el torró més car del món” i donar a entendre una selecció exquisida de materials no és el mateix que oferir “tres pastilles al preu de dues”.

En el primer cas s’ofereix la qualitat, tot i que es menciona també el preu. En el segon també es menciona el preu, però es guarda silenci sobre els materials i la qualitat. Els compradors han de decidir.

Llenguatge Verbal

Moltes persones segueixen pensant que la publicitat és una qüestió d’imatges i que els textos no es llegeixen. Estan completament equivocats.

Quan no tenim interès per aquell producte, el que fem és no llegir-nos el text d’aquell anunci, fet que no ens crida l’atenció. Però si pensem en comprar-nos un cotxe, el més normal és que ens informem i llegim amb atenció, i això és el que passa també amb altres productes.

Si el text de l’anunci no ofereix la informació adequada, els resultats no seran bons.

Llenguatge Visual

El llenguatge visual de la publicitat tendeix més a ser un mitjà que enganxi al lector que un argument decisiu de compra per al possible client.

El llenguatge visual de la publicitat també té particular importància en les coses que es compren precisament pel seu aspecte, com per exemple la roba, els productes de cosmètica, els complements...

Mitjans de Comunicació

Una altra idea molt difosa és que el que venen és el missatge publicitari. I encara que això sigui cert en un percentatge variable segons els resultats, tota persona amb experiència en el sector sap que un mateix anunci, publicat en un diari, potser vendrà cinquanta vegades menys que el mateix anunci publicitat en un altre diari.

Per exemple, la pàgina 3 d’un diari o la contraportada no tenen el mateix efecte que una pàgina perduda de l’interior. Els inicis de secció tampoc no tenen la mateixa eficàcia que l’interior d’aquestes. De fet, aquests espais estan estudiats exhaustivament des del punt de vista de la percepció que hem vist a la primera unitat quan ens referíem a la Gestalt.

Funcions de la Publicitat

Afavorir les Vendes

Un dels objectius principals de la publicitat és el d’augmentar les vendes, tot i que, a mesura que el mercat es fa més complex, els objectius són cada vegada més diferenciats.

La publicitat és una eina més de comunicació, i com a tal, no es redueix només a xifres. S’ha de tenir en compte com, en l’evolució de campanyes publicitàries, la importància del producte com a objecte i les seves característiques reals han anat deixant pas a recalcar els valors amb els quals es pot relacionar el producte.

Per exemple, per fer un anunci d’un vehicle, el glamour o el nivell social, l’ambient familiar, i fins i tot, la seducció, a vegades estan per sobre de la seguretat, la potència o el confort.

Reforçar la Imatge de Marca i Corporativa

Des de l’antiguitat, uns productes han estat més valorats que altres.

Portar roba o tenir un automòbil “de marca” és també un símbol social important. El que aquestes campanyes persegueixen no és vendre un tipus concret de productes, sinó competir en el terreny del coneixement comercial dels usuaris.

Posicionar-se Segons la Competència

Ja hem parlat de la importància de la venda de valors a l’hora de posicionar un producte. Moltes marques s’identifiquen amb un rol social o personal. Per exemple, quan es dirigeixen als joves i als adolescents, el rol “nen bo/nen dolent” és habitual en la competència entre dos grans fabricants de refrescos.

Si en la dècada dels anys 50 tots els nens volien ser “bons nois”, en la societat actual l’estètica tendeix a la rebel·lia, a anar a contracorrent i, per tant, a ser “nois dolents”.

Trencar l’Estacionalitat

El concepte d’estacionalitat es relaciona amb les fases de producció i consum de certs productes. Per exemple, els banyadors no acostumen a ser les peces de roba amb més èxit per Nadal i, al contrari, els esquís o entre d’altres objectes relacionats per exemple amb la neu no acostuma a regalar-se a l’estiu.

Podem observar aquesta evolució en les tendències comercials cada temporada, per exemple, amb els aparadors de roba que avancen temporades força abans que arribi la calor o el fred.

Això ha succeït en els últims anys amb el consum de gelats, un producte que tradicionalment era exclusiu de l’estiu, i després de fortes campanyes publicitàries ha ampliat vistosament la seva estacionalitat.

Donar a Conèixer Envasos Nous

Podem recordar els anuncis de Dónuts en els quals el nen sortia de casa i s’oblidava l’esmorzar i deia ¡Anda, los Dónuts! De la mateixa manera que podem oblidar les claus o l’abonament per al transport.

Aquests actes reflexos són la base de moltes compres que succeeix quan la forma de l’envàs o el dibuix de l’etiqueta apareix davant dels nostres ulls.

Els envasos i les etiquetes són variables importants en la comercialització de molts productes per la senzilla raó que són el mitjà de contacte més freqüent amb els clients.

L’envàs de l’ampolla de Coca-Cola, per exemple, té una forma que, en el seu moment, va suposar un canvi important que va generar grans crítiques ja que es tractava d’un patrimoni estilístic.

Aquesta forma ha estat imitada per molts fabricants de refrescos. La imitació fa que, com que identifiquem el producte mecànicament, tendim a escollir la forma que ja coneixem.

Si es canvia l’envàs, és convenient ajustar una campanya que ho comuniqui als clients i que comenti els avantatges que li proporcionarà. En cas contrari, és possible que un percentatge de compradors pensin que s’ha deixat de fabricar el producte que utilitzaven i se’n vagin a la competència.

Com per exemple les natilles Danone que ara s’anomenen Danet.

Trencar els Hàbits del Consumidor

Una altra de les característiques del mercat és que no obeeix criteris racionals, sinó que depèn de les característiques canviants d’una societat.

Per exemple, la reticència dels homes a utilitzar cremes cosmètiques estava tan estesa fa unes desenes d’anys que intentar obrir aquest mercat comportava la duríssima tasca d’educar amplis sectors de la població masculina, convencent-los que no perdien masculinitat (es van haver de fer campanyes molt insistents en aquest aspecte per tal de convèncer als homes que utilitzar cremes no els hi feia perdre la masculinitat) (el maxo que porten dins).

Hi ha campanyes com les del xiclet sense sucre que pretenen introduir l’hàbit de mastegar xiclet després de menjar o determinats productes d’higiene personal que insisteixen en un ús continuat del producte.

Hi ha molts productes que s’adeqüen al ritme creixent de la vida quotidiana, per la qual cosa es creen nous productes segons els nous hàbits i no al contrari. Per exemple: les tovalloletes que es troben per a l’ús d’higiene.

Anàlisi d’Espots Publicitaris

Analitzarem els diferents elements d’un espot publicitari sobre la base de l’anunci Signature.

Els espots publicitaris es componen de:

Elements verbals: Contenen textos orals i escrits i de l’eslògan de la campanya. En aquest cas, el logotip final d’Amnistia Internacional, juntament amb l’eslògan “your signature is more powerful than you think” que apareixen als crèdits finals. Però també la signatura que, com a elements gràfic i de cal·ligrafia es converteix en objecte que s’utilitza per a una acció concreta.

Elements visuals: Reflecteixen els personatges, els objectes i els espais. L’espot es compon de cinc historietes amb un protagonista cada una i un grup d’antagonistes agressors. El personatge es troba acorralat fins que per mitjà de la seva signatura pot salvar-se i escapar.

Elements auditius: Són fonamentalment sons, músiques i sorolls. En aquest cas, la música o cançó que acompanya el ritme és la mateixa en tota la història. Presenta una música d’ambientació i dramatització. És molt important també destacar el soroll a l’hora en què els personatges signen, això són sons diegètics. En aquest cas no hi ha diàlegs i el component sonor més important és el silenci.

Plans

Els plans es poden classificar segons els paràmetres següents:

Enquadrament: (primer pla, pla mitjà, pla americà, pla sencer, pla general i pla detall) en aquest cas, podem veure plans detall com el de la bombeta del sostre de la cel·la de la primera història o les fruites que cauen al terra en la segona història.

És habitual que es recorri a primers plans quan s’observa el personatge iniciant l’acció que el porta a escapar-se.

Els plans molt propers són molt expressius i criden l’atenció sobre un element en concret. Per exemple, les fruites que cauen expressen violència, desordre; la bombeta situa l’acció en un lloc pobre.

Els plans amples situen el subjecte en el seu context per descriure’l. Podem veure plans generals com la visió des de dalt o el punt de vista lateral de l’home assegut, amb espai suficient al voltant com per poder percebre l’acció de la signatura.

Duració: (temps que dura cada pla) En aquest cas s’estableix un ritme lent en funció de la música i del desenvolupament de la història, hi ha ritme.

Angulació: (picat, contrapicat, a nivell, zenital i nadir) L’angulació inicial és zenital, es veu des de dalt. L’ús dels punts de vista picat i contrapicat és important per expressar superioritat i inferioritat en la segona història. Veiem que els agressors riuen en un contrapicat com si la dona mirés des de baix.

Per situar un context ampli en un lloc tan tancat com una habitació és útil servir-se d’un punt de vista picat extrem, gairebé zenital, mostrant des del sostre com es desenvolupa l’acció entre els personatges.

Moviment intern: (de persones, objectes, etc... dins del pla, així com el moviment extern o moviment de càmera – panoràmica, tràveling, zoom, etc) La imatge inicial és un moviment de grua que mostra l’estança en un tràveling vertical descendent, des de la bombeta fins a la visió general de l’habitació. També s’utilitza la grua per mostrar com els opressors es dirigeixen a la casa de la dona.

Profunditat de camp (nitidesa, profunditat): En aquest cas s’ha utilitzat la profunditat de camp per jugar amb el to de la imatge, és a dir, destacant el que està enfocat sobre el que està desenfocat.

Composició de l’enquadrament: (predomini de línies rectes, horitzontals, etc.) En aquest cas predominen les línies, verticals i horitzontals per a les textures de les superfícies i teles, així com les formes triangulars i rodones per a les formes dels personatges i els objectes del seu voltant.

Les línies corbades les signatures són molt importants ja que es vol transmetre la flexibilitat.

Centre d’interès: Sempre és la signatura: tota la composició de l’escena deixa un espai perquè aquest aparegui.

Colors: El blanc i negre afegeix dramatisme a la història, essent peculiar entre els dissenys d’animació.

Idees

En tots els espots es troben un o diversos missatges. Aquesta afirmació és vàlida, tant per als textos verbals, com per als audiovisuals. Als anuncis hi ha idees expressades explícitament i idees implícites.

En aquest cas coincideix la idea explícita i la idea implícita. La idea primordial i que funciona tant gràficament com en el seu significat és la signatura com a base de tot.

El que es ven en aquest espot és la signatura.

En tot l’anàlisi d’un espot s’han de discriminar les accions, els sentiments i les qualitats, a més de localitzar altres textos publicitaris pel que fa als recursos estilístics corresponents:

Metàfora: És el recurs primordial utilitzat en aquest espot. Les signatures són cordes a les quals es poden agafar per escapar. Són objectes útils. Es tracta d’una metàfora com aquella de “les teves dents són perles”. Les dues similituds sabem que són impossibles, però comparen fins a l’extrem qualitats de l’objecte.

Repetició: Mitjançant la repetició de la mateixa acció en diferents historietes, el productor consolida la idea en l’espectador.

Metonímia: Fins i tot podem considerar una metonímia o sinècdoque la substitució d’una part, la corda, per un tot, l’objecte en si.

Hipèrbole: És exagerat el fet que només amb una corda es pugui construir un objecte que serveixi per escapar.

El·lipsi: Les històries són totes lineals, en aquest cas no hi ha cap element omès. Només es presenta un fragment de la història.

Emplaçament de Producte o Product Placement

És la col·locació, previ pagament, de productes de consum integrats dins d’un guió televisiu o cinematogràfic de manera que apareguin en les escenes amb lògica i naturalitat.

És un tipus de publicitat NO CONVENCIONAL (ja que no diferencia entre programa i espai publicitari).

Avantatges:

• La captació de l’atenció de l’espectador que està atent mirant el programa.
• Pot fer que desitgem consumir un producte concret en aquell moment.
• Les marques que paguen apareixen en un entorn sense presència d’altres marques rivals.
• Els costos són sensiblement inferiors als de la publicitat convencional.

Inconvenients:

• L’anunciant no controla el missatge i no decideix què vol incloure-hi.
• La marca s’ha de situar dins d’una història amb personatges amb accions perfectament delimitades pel guió.
• Tot el pes de la publicitat es diposita en el reconeixement de la marca (cosa que pot no succeir).
• L’espectador pot adonar-se de l’estratègia publicitària i rebutjar el producte.

L’eficàcia d’aquesta estratègia dependrà de l’èxit de la sèrie o pel·lícula, la relació amb el públic al qual es dirigeix, la integració del producte en l’acció, la seva utilitat, la forma en què el personatge l’utilitza...

Publicitat Encoberta i Subliminar

La percepció conscient i inconscient de l’ésser humà és una cosa difícil de determinar.

La persistència retiniana és la simple cadència d’imatges a una velocitat determinada el que ens fa veure les imatges en moviment.

Publicitat Subliminal

Publicitat que es capta per sota del llindar de la consciència.

• L’estímul pot ser intens o breu o presentar-se en un moment en el qual no és necessària la màxima atenció de l’espectador (i percebre-ho inconscientment).

Segons el grau d’emmascarament de l’estímul:

• Estímuls subliminars purs: no podem captar de manera conscient.
• Estímuls subliminars amagats: poden descobrir i observar si fixem adequadament l’atenció o interpretem correctament l’estímul (en les figures ambigües).

Fonaments Teòrics de la Publicitat Subliminar

Origen de la publicitat subliminar: descobriment del científic vienès Poetzle 1917 (va observar el fenòmen de creació d’imatges mentals en pacients amb lesions a la vista).

James Vicary, basant-se en el llindar inferior, va utilitzar la tècnica d’enviar imatges de baixa intensitat lluminosa i per poc espai de temps a través d’un segon projector a la pantalla del cinema amb una frase escrita que es superposava a l’exhibició de la pel·lícula: BEU COCA-COLA, MENJA CRISPETES. (els dies en què es projectaven les frases, s’incrementaven les vendes).

La publicitat subliminar a la televisió i al cinema s’aconsegueix intercalant un fotograma entre els 24 per segon.

A la música s’aconsegueix emmascarant frases.

• La tècnica - metacontrast auditiu - consisteix en escoltar el disc al revés. (pel·lícula d’Alfred Hitchcock - va emmascarar paraules subliminars (sang, ganivet i assassinat).

Els Missatges Subliminars a la Publicitat

És molt freqüent que s’associïn els perfums o les begudes alcohòliques a les escenes eròtiques.

L’erotisme és un dels recursos més eficaços en la publicitat subliminar.

Publicitat Social. Campanyes Humanitàries. Missatges Alternatius

La publicitat: utilitza els valors de les societats democràtiques per introduir els productes i els serveis, aconseguint així inserir millors els missatges.

El concepte de llibertat amb la difusió de missatges que comparen la llibertat d’expressió...

En l’àmbit econòmic, les fórmules de màrqueting i de millora de la imatge es troben darrere de les campanyes que pretenen promoure operacions bancàries ètiques.

Publicitat social: vol sensibilitzar i mobilitzar cap a un canvi d’actituds a favor de les causes socials.

Les administracions públiques consciencien els ciutadans sobre la prevenció de malalties, accidents de trànsit o incendis...etc.

Els valors socials es converteixen cada vegada més en un valor afegit per promoure determinats productes.

Les ONG, Actor Important de la Publicitat Social

Les organitzacions no governamentals necessiten fons que s’optimitzen amb la publicitat:

• Es donen a conèixer per les accions: imatges, persones...
• Desperten emocions i creen sentiment de culpa: “depèn de tu”.
• Es fonamenten en empreses públiques i privades. Competeixen entre si amb els seus projectes contra les subvencions estatals.
• D’aquí sorgeix la necessitat d’establir un arc de conducta ètic que orienti els encarregats de comunicació en l’ús dels continguts i de les imatges de les campanyes publicitàries de les ONG, per evitar abús de poder i l’utilitarisme (codi de conducta de les ONG).

Les estratègies empresarials més freqüents són:

• Fundacions: instruments que utilitzen les grans empreses per derivar fons per a fins socials. En elles es concentren totes les activitats socials d’una única empresa: + rendibilitat d’imatge.
• Sponsoring: consisteix en associar la marca d’empresa a un esdeveniment social amb el consegüent augment del coneixement de la marca.
• Mecenatge: acció altruista, sense esperar res a canvi (això no és cert, actualment no és així, sempre s’espera alguna cosa a canvi en la publicitat): anònima (finançar projectes locals o beques d’estudi, llibres...).
• Màrqueting solidari o màrqueting amb causa: col·laboració entre empreses i ONG per vendre més productes o serveis. Una quantitat de diners es destinarà a la causa (càncer: tampax).
• Aliments peribles: una ONG rep productes per realitzar activitats o projectes concrets (empreses d’alimentació amb productes a punt de caducar...).
• Reutilització d’equips tecnològics: el canvi constant de tecnologia obliga a empreses a canviar els ordinadors, impressores... per equips més moderns. El mobiliari antic es pot reutilitzar en projectes solidaris.
• Bancs socials: es concedeixen préstecs a baix interès per avalar projectes.
• Fons d’inversió ètics. Prometen a l’estalviador que els seus diners s’invertiran en un projecte amb criteri ètic. Actualment existeixen fons solidaris que permeten estalvis coherents perquè contribueixen amb el finançament d’organitzacions no governamentals.
• Economia social: passar diners d’empreses que destrueixen llocs de treball i generen beneficis a projectes socials difícils de posar en funcionament per la necessitat de capital inicial.

• Comerç just: empreses i consumidors adquireixen productes o serveis d’organitzacions no governamentals amb finalitats no lucratives.
• Matching gifts: empreses donen la mateixa quantitat que recapten els propis treballadors.
• Treball voluntari: l’empresa col·labora amb el treball voluntari a les pròpies instal·lacions dels seus treballadors. L’empresa es beneficia perquè motiva els treballadors i que serveis de banc d’aprenentatge de diferents tasques.
• Integració de marginats i discapacitats al mercat laboral: les empreses contracten serveis de neteja, missatgeria, hostaleria... a altres empreses sense finalitats lucratives que utilitzen discapacitats.

Noves Formes Publicitàries: La Publicitat a Internet

Històricament, els anunciants han controlat la informació i el seu flux, ja que la comunicació era d’una sola via: ara els consumidors tenen + control de la informació que reben.

• Publicitat en pantalla partida: presentació simultània de continguts editorials i d’informació comercial sobre la mateixa pantalla dividida en dues parts.
• Publicitat virtual: utilitzar tècniques virtuals per inserir missatges publicitaris (emissions esportives per donar a conèixer patrocinis mitjançant logotips i marques).
• Publicitat interactiva: permet al telespectador fer arribar informació a l’anunciant sobre anuncis que està veient a la pantalla. L’espectador pot cursar l’ampliació de la publicitat o encarregar la compra dels productes.

Estan apareixent nous canals de comunicació/distribució en el context del comerç electrònic.

La novetat de la xarxa és la interactivitat, que potencia en l’usuari la sensació d’intervenir en el procés de comunicació.

• Contacte personal: s’hi accedeix de manera voluntària i individual, la sensació de ser un destinatari privilegiat motiva les masses.
• Mitjà interactiu, audiència activa: l’audiència que entra a Internet exerceix un paper actiu i se sent protagonista.
• Caràcter de descobriment: s’accedeix a determinats continguts, l’usuari es creu posseïdor d’un contingut nou.

La publicitat a Internet ofereix a l’anunciant avantatges i inconvenients.

AVANTATGES:

• Selecció específica del públic objectiu. Joves i professionals solen estar oberst a les propostes informatives i promocionals.
• Possibilitat de tancar la compra. Són diverses operacions en una, des de la distribució d’informació i promoció del producte fins a la compra directa.
• Espai únic: La publicitat i la resta de continguts comparteixen el mateix espai: l’espectador no pot fer zàping.
• Qualitat d’impacte. L’audiència està concentrada i disposada. Qui esta davant la pantalla no està fent altres coses, com li passa a l’oient de ràdio, ni s’adorm com quan està mirant la televisió-: està connectat, “s’enganxa”.

INCONVENIENTS:

• Exclusió de segments sencers de població: Aquells que encara no utilitzen internet amb facilitat o com a mitjà de comunicació.
• Relativa fiabilitat dels missatges. El coneixement d’alguns casos de frau i la sensació d’anonimat: afecta la credibilitat dels seus missatges.
• Rebuig dels missatges comercials: Dependrà de la forma en que la publicitat arribi a l’usuari: els continus i molestos spam o correu brossa: causar rebuig.

·Els primers anuncis a Internet van ser els bàners situats normalment de forma horitzontal.

-l’email marketing o màrqueting per correu electrònic.

-el website o lloc web: espai a la xarxa dissenyat per donar a conèixer l’empresa

-anunci intersticial: 5 a 10 segons de duració

-ciberspot: espot creat per ordinador que no es descarrega sol: instal·lació d’un programa.

-roadblock: presenta un anunci en un lloc web no sol·licitat.

-l’anunci editorial: publicitat amb format de noticia i estil periodístic.

*Cada vegada hi ha més productes que ofereixen regals, proves, estalvis de pantalla o qualsevol intercanvi d’elements relacionats amb la marca.