Publicitat i estructures de mercat: competència perfecta, oligopoli i monopoli

1. Publicitat en competència perfecta

1. Per què no acostuma a haver-hi anuncis de béns considerats de competència perfecta als mitjans de comunicació?

En un mercat de competència perfecta, els productes són homogènics, és a dir, no hi ha diferències entre els béns venuts per diferents empreses. Això fa que la publicitat no sigui efectiva, ja que no hi ha cap avantatge competitiu en destacar un producte sobre un altre. A més, les empreses són preu-acceptants, per la qual cosa no poden modificar el preu mitjançant estratègies publicitàries. Per aquests motius, no solen invertir en anuncis als mitjans de comunicació.

2. Publicitat sense pujar preus

2. Com les empreses de competència perfecta podrien publicitar els seus productes sense haver d’incrementar el preu i, per tant, reduir vendes?

Les empreses de competència perfecta poden recórrer a la publicitat de caràcter genèric, promovent el consum del producte en conjunt, o aplicar campanyes que ressalten atributs no relacionats amb el preu. D'aquesta manera es pot estimular la demanda sense que una empresa individual intenti diferenciar-se de manera que impliqui un augment de preu.

7. Oligopoli i efectes sobre el consumidor

7. El mercat de l’energia sovint es considera un oligopoli. Creus que aquesta estructura de mercat beneficia o perjudica el consumidor? Quin paper hi juga l’Estat en aquests casos?

Un oligopoli pot perjudicar els consumidors perquè les empreses poden acordar estratègies que condueixin a preus elevats i a una oferta més limitada. L'Estat hi juga un paper regulador: pot intervenir amb normes per evitar pràctiques col·lusòries, establir límits de preu, promoure la transparència i fomentar la competència —per exemple, incentivant l'entrada d'energies renovables o regulant mercats minoristes— per protegir el consumidor.

10. Tres tipus d'atur (escola crítica)

10. Defineix tres tipus d’atur segons l’escola crítica i dona un exemple real per a cadascun.

• Estacional: monitors d'esquí o socorristes de platja.
• Per manca de formació: una persona formada en socorrisme marítim que viu al Pirineu (no troba feina adequada a la seva formació perquè no hi ha demanda local).
• Cíclic: treballadors de la construcció afectats per una crisi immobiliària.

12. Per què els monopolis perjudiquen consumidors

12. Per què els monopolis no són bons pels consumidors i, per tant, per què la CNMC els persegueix?

Els monopolis eliminen la competència, la qual cosa:

• Provoca preus més alts.
• Redueix la qualitat del servei.
• Disminueix la innovació.

Per això la CNMC sanciona pràctiques monopolístiques i altres conductes abusives per protegir el funcionament competitiu del mercat i els drets dels consumidors.

5. Exemples de mercats per a un producte de casa

5. Indica a la taula següent un producte de casa teva (i que no haguem parlat a classe) que operi sota un mercat de…

• Competència perfecta: cereals, blat, arròs…
• Competència monopolista: pizzes, restaurants…
• Oligopoli: benzina
• Monopoli: subministrament d’aigua a les ciutats
• Oligopsoni: supermercats comprant als productors
• Monopsoni: l'Estat en la compra d’equips militars

12. Augment de producció i demanda de treball

12. Per què un augment de producció de l’empresa porta a un augment de la demanda de treball?

Quan una empresa augmenta la seva producció, necessita més recursos per fabricar béns o oferir serveis. Això inclou un increment de la mà d'obra, que és un factor productiu essencial en la majoria d'activitats econòmiques. En resum, l’augment de producció implica més tasques a realitzar, la qual cosa obliga les empreses a incrementar la seva demanda de treball per tal de mantenir els nivells d’eficiència i satisfer les exigències del mercat.

4. Rol del batxillerat en l'entrada al mercat laboral

4. Quin paper tenen els estudis de batxillerat que estàs cursant per poder reduir les barreres d’entrada al mercat laboral en el futur?

Els estudis de batxillerat proporcionen als alumnes la titulació bàsica per accedir a les carreres universitàries. A més, les competències i coneixements adquirits són fonamentals per optar a feines que requereixen una formació mínima o per continuar amb estudis superiors, la qual cosa pot obrir més oportunitats laborals i reduir les barreres d’entrada al mercat de treball.