Psicologia Social Psicològica (PSP): Corrents i Experiment de Bruner

Psicologia Social Psicològica (PSP): Concepte i Impacte

La Psicologia Social Psicològica (PSP) consisteix a estudiar com allò social influeix en allò psicològic. Té una relació de tipus exterior, és a dir, que allò social no es confon amb allò psicològic i es poden definir clarament per separat.

La relació exterior entre allò social i allò psicològic

L’explicació de l’impacte de com afecten els estímuls socials sobre allò psicològic és que van en una direcció molt concreta: de l’àmbit social a l’àmbit psicològic.

L'experiment de Bruner i Goodman sobre la percepció

Per a explicar-ho, aplicarem l’experiment de Bruner i Goodman, que consisteix en el fet que els individus han de dir quina mida tenen unes monedes en concret. A partir d’aquest experiment, podrem veure com el fenomen social fa que la percepció del valor real dels objectes es vegi alterada.

Resultats de l'experiment

• Quan l’estímul model era una cartolina, els nens encertaven bastant amb la selecció del model de més semblança.
• Quan el model era una moneda, els nens tendien a seleccionar una fitxa significativament major.

D’això es deriva que els factors socials no només incideixen en els processos perceptius, sinó que també ho fan amb la resta de processos psicològics que configuren l’ésser humà.

La Construcció Social d'Allò Psicològic

Hem de definir també el concepte de Construcció Social d’Allò Psicològic. El món que percebem no té un significat intrínsec, sinó que som els humans els qui li donem. Els defensors d'aquesta perspectiva creuen que s’ha d’abandonar la separació entre individu i societat, perquè allò social està dintre i fora de nosaltres al mateix temps.

Principals Corrents Teòrics de la PSP

Dins de la Psicologia Social Psicològica (PSP) trobem tres corrents principals:

1. El Socioconductisme (Liderat per Watson)

   El conductisme considera que, per a predir la conducta que desenvoluparà una persona, cal conèixer, per una banda, les característiques concretes de la situació en la qual es troba i, per una altra, l’experiència prèvia que hagi tingut la persona amb aquestes característiques o amb característiques similars. La idea bàsica és que, mitjançant aquestes experiències prèvies, la persona aprèn a establir determinades relacions estables entre les característiques d’una situació (estímuls) i les conductes adequades a les esmentades característiques (respostes).

2. L'Orientació Psicoanalítica (Inspirada en Freud)

   S’inspira en Freud, qui va desenvolupar importants anàlisis psicosocials sobre la constitució dels grups socials, les relacions interpersonals i els fenòmens del lideratge.

3. La Teoria de la Gestalt i el Sociocognitivisme

   L’orientació cognitiva se centra en l’estudi dels processos inferencials que caracteritzen el pensament humà, i analitza l’impacte que tenen els factors socials en els mecanismes i en els resultats de l’activitat intel·lectiva.