Psicologia Social: Definició, Mètodes, Comportament i Identitat

Què és la Psicologia Social?

És la ciència que estudia la influència, directa o indirecta, de l'entorn social d'un individu. Per tant, té com a centre d'interès la dimensió social del comportament humà, ja que l'estudia dins de grups, interrelacions, etc. S'interessa per la modificació del jo personal a través de la interacció amb els altres, com els sentiments, pensaments i comportaments d'una persona són influïts per la presència de la societat. Kurt Lewin (psicologia social moderna) i Jacob Levy (psicoteràpia grupal).

L'Autonomia de la Psicologia Social

Paral·lelament a l'interès de la psicologia per estudiar les influències socials sobre l'individu, la sociologia va començar a interessar-se pels factors individuals que, en certa manera, podien determinar la vida social. Així, doncs, va néixer una nova ciència que es troba entre dues disciplines:

• Psicologia Social i Psicologia: ha agafat de la psicologia general alguns mètodes, especialment els que fan referència al col·lectiu.
• Psicologia Social i Sociologia: la psicologia social comparteix amb la sociologia alguns conceptes i també l'anàlisi de les relacions socials i dels comportaments col·lectius.

Mètodes de la Psicologia Social

Trobem diferents mètodes que la psicologia social utilitza segons la investigació que faci:

• Mètodes Observacionals: són descriptius i inclouen tots els tipus d'observació.
• Sociometria: és una tècnica que busca obtenir de manera gràfica, mitjançant l'observació i la contextualització, les diferents relacions entre els subjectes del grup i les seves interaccions. El test sociomètric és un qüestionari molt senzill per fer visibles les preferències grupals dels individus (es detecten líders, subgrups, marginats...). Es representa amb un sociograma.
• Mètodes Correlacionals: són tècniques d'experimentació alternativa. Consisteixen a observar dues o més variables i veure si els canvis d'una tenen correlació amb l'altra.
• Mètodes Experimentals: proposen una situació simulada que provoqui una sèrie de reaccions que seran estudiades a partir de certes hipòtesis.

Comportament Interpersonal

Quan les nostres relacions no surten bé, creen infelicitat, però les nostres accions també creen reaccions en els altres. Els psicòlegs socials es van plantejar per què hi ha persones que, a vegades, actuen de forma prosocial i, a vegades, antisocial. Per això, van estudiar:

• L'agressivitat: Aquest mot sovint es fa servir per referir-se a la tendència a atacar un altre individu amb la intenció de causar-li algun dany. L'agressivitat, tot i que es defineix com un comportament hostil i destructiu, avui dia també s'usa com a part positiva. Però, en general, apareix quan neix una necessitat vital davant d'un estímul percebut com a amenaça o bé pel desig de destrucció. Va acompanyada d'emocions com la ira o la ràbia.
• L'altruisme: És la conducta humana que es preocupa pels altres i els hi dóna atenció desinteressada; s'oposa a l'egoisme. Sorgeix de l'empatia, en veure les necessitats dels altres sense obtenir cap tipus de benefici propi. Hi ha gent que no creu en l'altruisme i diu que és un egoisme encobert: "la persona necessita treballar pels altres per poder-se sentir bé".
• L'atracció: És el sentiment de proximitat i interès entre persones que porta a començar una relació d'amistat, d'admiració o amorosa. La psicologia social estudia els factors que poden provocar atracció (aspecte físic, compartir valors, personalitat forta i contacte reiterat). Segons una teoria d'intercanvi social, les relacions estan basades en un balanç de beneficis: estimem les persones que ens proporcionen una màxima recompensa amb un cost mínim. Hi ha dues teories sobre l'atracció interpersonal: conductista (vivències, donen benestar) i cognitives (atracció produïda per la semblança d'idees).

La Identitat Social

Té relació amb la manera que tenen els individus de reconèixer-se com a membres de grups socials i de veure's diferents dels altres. Podríem dir que és la consciència de grup al qual pertanyem i al que no. És una forma de simplificar la realitat. Som persones que tenim la necessitat de saber com són les persones del grup. Per això, s'estudia la categorització, que és el procés d'ordenació de la realitat social. Distingim dues categories clares (nosaltres - el nostre grup) i (ells - altres grups). El procés de comparació social és aquell pel qual les persones tendeixen a comparar-se amb els altres. Per tant, l'objectiu de la identitat personal és potenciar l'autoestima.

Conflicte Intergrupal

Pot ser que dins d'un grup es creï un conflicte entre dues o més persones a causa de les diferències de personalitats o caràcters incompatibles. Les principals causes són: diferents punts de vista, fidelitat al grup, rivalitat del poder del grup, competència per recursos. Hi ha una teoria interpretativa que diu que aquest conflicte és degut a la pèrdua de la identitat individual. Aquests conflictes acostumen a aparèixer com a prejudicis, xenofòbia, discriminació i racisme.

Actitud

Predisposició adquirida i permanent que porta un individu a actuar d'una forma determinada davant d'una situació. Depenent de la persona i la situació, trobem tres tipus de respostes: afectives (basades en els sentiments que fan que una persona reaccioni), cognitives (basades en les creences i valors que una persona té com a referència) i conductuals (basades en una dimensió més fisiològica).