Psicologia de la Percepció: Sentits, Atenció i Llindars

La Percepció: Concepte i Procés

La percepció es refereix a tota la informació que rebem dels nostres sentits. És un procés constructiu en el qual organitzem les sensacions i captem els estímuls de l'exterior, atorgant-los un significat. És també un procés d'informació-adaptació a l’ambient i un procés de selecció en utilitzar l'atenció.

No percebem el món tal com és d’una manera simple i automàtica, sinó que el construïm mitjançant els processos perceptius.

L'Atenció i la Selecció d'Estímuls

L’atenció és la capacitat individual per concentrar-nos en els estímuls importants i rellevants del medi o en una tasca, mentre ignorem els estímuls irrellevants. L’atenció orienta els nostres sentits i tracta de suprimir les interferències. L’atenció selecciona els estímuls.

La Sensació

La sensació s’origina quan l'òrgan d’un sentit (receptor) és estimulat per una energia física (llum, ones sonores). El nostre cervell organitza la informació que rep dels sentits i atorga un significat a les sensacions.

Classificació dels Òrgans Sensorials

• Gust: És un sentit de caràcter químic que ens permet percebre quatre sabors diferents: dolç, salat, àcid i amarg. L’òrgan sensorial del gust es compon d’unes cèl·lules anomenades papil·les gustatives, que recobreixen la superfície de la llengua.
• Olfacte: És un sentit químic que fa que els éssers humans puguin olorar les substàncies o partícules microscòpiques que es difonen per l’aire. Quan tractem de descriure una olor ens falten paraules.
• Visió: La major part de la informació que obtenim del món és visual (70%). La vista és considerada el sentit més dominant de l'ésser humà perquè ens permet percebre l'espai, orientar els nostres moviments i evitar perills. La vista es deteriora amb els anys.
• Tacte: Percebem les diferents sensacions a través de la pell.
• Audició: L’oïda és fonamental per a la comunicació per mitjà del llenguatge. Som molt sensibles a les variacions dels sons. Un dels problemes de la societat actual és la contaminació acústica, ja que pot provocar una gran tensió.

Bases Fisiològiques de la Percepció

El coneixement del món, de la realitat, s’efectua a través dels sentits. El cos detecta els estímuls exteriors a través d’un sentit, els transmet a diverses zones del cervell, que processa la informació i li dóna significat.

Llindars Sensorials

El nivell d’intensitat d’un estímul s’anomena llindar, i hi ha tres tipus:

• Llindar mínim: És la quantitat mínima d’estímuls que necessitem per adonar-nos d’alguna cosa. També hi influeix l’estat psicològic de l'individu.
• Llindar superior: Quantitat màxima d’estímuls que podem rebre.
• Llindar diferencial: És la diferència d’intensitat de l'estímul necessària per notar un augment o disminució de la sensació.

Factors que Influeixen en la Percepció

Factors Externs

• Intensitat: El nivell d'intensitat de l'estímul pot cridar l'atenció; per exemple, una explosió forta.
• Repetició: Consisteix a repetir l’estímul, fet que té molta importància en la propaganda comercial.
• Grandària: Els objectes grans atrauen la nostra atenció amb més probabilitat que els petits.
• Novetat: La percepció d’objectes no habituals es fixa amb més facilitat.

Factors Interns

• Atenció: És un procés cognitiu que permet controlar i orientar l'activitat conscient de la persona per classificar la seva vida i adaptar-se a l'ambient. És selectiva perquè l'ésser humà no pot processar tota la informació que arriba als seus òrgans sensorials. És necessària una concentració, ja que el subjecte ha d'inhibir totes les interferències.
• Interessos i valors: Estem pendents dels aspectes de la realitat que ens interessen.
• Cultura: Té un paper fonamental en la percepció; l’aprenentatge de certs continguts condiciona la nostra perspectiva.

La Percepció Subjectiva del Color

El color no existeix com a tal a la realitat física. El color és una percepció visual que es genera en el cervell en interpretar les diferents longituds d’ona de la llum.

Només existeixen els colors quan hi ha llum. Els objectes no tenen color, sinó que és una experiència subjectiva que depèn de dos factors:

1. Llum que reflecteixen els objectes.
2. Propietats del sistema visual de qui està mirant.

Simbologia dels Colors

Els colors són un llenguatge que permet atraure l'atenció, informar i crear una determinada atmosfera:

• Blanc: Representa la bondat, la innocència i la puresa. És també el color de l’harmonia, la tranquil·litat i l'esperança.
• Blau: Convida a la reflexió i la relaxació. Representa la fidelitat, la sinceritat i la confiança.
• Vermell: Color de les emocions. Representa el poder, la vitalitat, la passió i l'atracció sexual. També pot significar perill.
• Verd: Color de la vida, de la primavera. Simbolitza l'esperança i la regeneració, el creixement, la frescor, la fertilitat i la sort.
• Groc: És el color del sol. Simbolitza el poder, la força i la voluntat. Associat a una ment creativa.
• Negre: Representa el poder, l'elegància, la mort i el misteri. És el color més enigmàtic i misteriós. Associat a la por i allò desconegut. Simbolitza autoritat, prestigi i seriositat.