Psicologia de la Percepció i Lleis de la Gestalt

Estímul, Sensació i Percepció

Estímul: és tota energia física, mecànica, tèrmica, química o electromagnètica que activa, per excitació, un receptor sensorial.

Sensació: consisteix a detectar alguna cosa a través dels cinc sentits o i dels receptors interns de sensació (moviment, equilibri, malestar, etc.) sense que encara tingui cap significat. És una mera reacció fisiològica.

Percepció: procés constructiu pel qual organitzem les sensacions i captem conjunts o formes (Gestalten) dotades de significat. En aquest procés, molt ràpid, el cervell transforma gairebé instantàniament els missatges sensorials en percepcions conscients. Així, el nostre sistema nerviós ens presenta la realitat de manera més constant a com arriba als nostres sentits: es pot dir que el que arriba a la retina és sintetitzat, per tant, de manera estable. El corrent psicològic que ha destacat més pels seus estudis sobre la percepció és la Gestalt.

Característiques de la percepció

• És un procés constructiu: depèn de l'experiència sociocultural i afectiva del subjecte perceptor. El subjecte està condicionat per la seva experiència, la seva personalitat i la seva cultura.
• És un procés d'adaptació a l'ambient: l'objectiu de la percepció és donar un sentit a la realitat que vivim per permetre la nostra adaptació a l'entorn.
• Implica un procés de selecció: com que la informació que rebem és excessiva, percebem el que és rellevant per a nosaltres en cada circumstància. Aquesta selecció d'estímuls es produeix mitjançant l'atenció.

Lleis de l'organització perceptiva de la Gestalt

Segons la Gestalt, hi ha unes lleis d'organització perceptiva que són:

• Principi de totalitat: es defensa la naturalesa holística del procés perceptiu.
• Relació figura/fons: estructurem les imatges en una dualitat figura/fons, on la figura és l'objecte que rep la nostra major atenció i el fons és la resta d'objectes.
• Simetria: atribuïm als objectes simetries i regularitats que de fet no existeixen.
• Conclusió: tendim a completar les figures que no estan acabades.
• Proximitat: els estímuls més propers tendeixen a percebre's com formant part d'un mateix conjunt.
• Semblança: els estímuls que s'assemblen tendeixen a integrar-se en una mateixa figura.
• Continuïtat: percebem com a units estímuls que tenen una certa connexió.
• Hàbit: solem percebre les coses tal com se'ns presenten de costum.
• Moviment: la confluència de temps i espai ens dona el moviment, entès com un estímul de parts successives.

Llindars sensorials i percepcions especials

Els llindars sensorials (mínim, màxim, diferencial).

Les percepcions especials: no veiem el que existeix, sinó el que podem veure. Per tant, hem de concloure que la realitat no és exactament el que nosaltres percebem.

• Percepcions subliminars: són percepcions en la frontera dels llindars mínims de la percepció. La seva excitació no és captada ni clarament ni conscientment, sinó que és recollida per l'inconscient.
• Il·lusions perceptives: trobem confusions que afecten la claredat de la nostra percepció. Ara bé, en elles no hi ha cap afecció en les funcions de la ment, sinó que la confusió és deguda a l'ambigüitat inherent en allò que es percep. També n'hi ha de tàctils i auditives, però les més típiques són les de tipus òptic.

Trastorns de la percepció i l'atenció

• Agnòsia: incapacitat de reconèixer estímuls.
• Il·lusions: deformacions de l'objecte degut a una percepció falsa.
• Al·lucinacions: percepcions sense objecte.

L'atenció ordena la informació provinent dels sentits selectivament, perquè la ment pugui donar un significat a allò que es capta. L'atenció actua amb relació a la memòria, on aquesta aporta el context per poder donar significat al que es percep, de la mateixa manera que es requereix atenció per poder retenir una dada. L'atenció es veu afectada per diversos factors, uns d'interns i d'altres d'externs.