Psicologia: origen, vida psíquica i estats mentals

Psicologia: origen i definició

Psicologia? Prové de psique i significa ànima. Els grecs consideraven que l'ésser humà estava format per cos i ànima. La psique es relacionava amb la capacitat de raonar, els sentiments, etc. És una disciplina especialitzada en el comportament humà, tant en el vessant intern com en l'extern. Podem veure persones amb la mateixa conducta, però les raons que les impulsen són diferents. La psicologia ha estat present des de l'antiguitat i es va independitzar de la filosofia al s. XIX.

La vida psíquica?

Són les activitats que realitza el nostre cap. Aquesta vida pot ser més rica i gratificant que la vida real; s'anomena vida psíquica. S'estudien tres parts: la naturalesa de la ment, el conjunt conscient/inconscient i els estats i processos mentals.

Naturalesa de la ment

Quan parlem de ment ens referim a tots aquells fenòmens, processos i estats que considerem psíquics. La ment és una entitat que ens dona identitat i continuïtat com a persones. La ment és totalment diferent dels fenòmens físics; els fenòmens mentals no són observables per altres persones de manera directa.

Conscient i inconscient

La majoria dels nostres estats mentals són conscients; és a dir, adonem-nos del que pensem, recordem i sentim. Això s'anomena consciència. La consciència no és només els processos i estats mentals, sinó també adonar-nos que nosaltres mateixos tenim aquests processos mentals. La consciència i la intimitat s'han considerat sempre part del psiquisme humà. Tradicionalment s'ha dit que ment i consciència són la mateixa cosa, però és impossible adonar-nos de tots els pensaments que passen per la nostra ment i és impossible retenir-los tots: alguns romanen ocults a la nostra pròpia ment; això és l'inconscient.

Estats i processos mentals

Es poden dividir en dos grans grups:

Facultats cognitives

Són les facultats relacionades amb el coneixement i ens ajuden a entendre com és la realitat.

• Percepció: ens posa en contacte amb la realitat i ens permet construir representacions d'aquesta realitat a partir de les dades proporcionades pels sentits.
• Memòria: compartida amb la majoria d'animals, permet retenir imatges de la realitat, retenir experiències, etc.
• Oblit: oblidar un seguit d'aspectes per donar continuïtat a la nostra vida i permetre que puguem retenir nova informació.
• Imaginació: ens diferencia en cert grau d'altres animals; és similar a la memòria perquè reprodueix imatges.
• Intel·ligència: és la facultat cognitiva que ens diferencia i ens permet provar solucions als problemes de la vida.

Estats afectius

Són una part molt important del nostre psiquisme: l'afectivitat. El nostre entorn ens afecta de manera positiva o negativa. Els estats afectius que més ens influeixen són les emocions i els sentiments.

Emocions

Són els estats més elementals provocats per una causa i amb una finalitat. La causa sol ser la mancança o el desequilibri, i la finalitat és la satisfacció de la mancança (ex.: la gana). L'emoció és un impuls que ens mou des d'una mancança cap a un punt per satisfer-la; això s'anomena tendència.

Característiques de les emocions:

• Les emocions són moviments o tendències que orienten un impuls cap a la consecució d'una finalitat.
• Les emocions són temporals: s'inicien, arriben a un màxim i després decreixen.
• Les emocions poden ser conscients o inconscients, però sovint són involuntàries.
• Tenen una repercussió corporal.
• Són fenòmens naturals i depenen de la vida instintiva.
• Sempre van acompanyades d'un to afectiu agradable o desagradable.

Sentiments

Són fenòmens afectius més complexos i evolucionats; tenen una base natural i característiques culturals, amb una gran participació de la intel·ligència i la voluntat. Els sentiments són la decisió conscient i voluntària de fer estable el to afectiu.

Característiques dels sentiments:

• Els sentiments no són un moviment sinó un estat.
• Són intemporals: són un estat, no un procés.
• Són la decisió conscient i voluntària de consolidar el to afectiu que va néixer amb una emoció.
• No alteren el cor; no tenen la mateixa repercussió corporal que les emocions.
• No són fenòmens purament naturals sinó que tenen un fort component cultural; depenen de la intel·ligència, l'educació i els hàbits adquirits.
• Els sentiments conserven el to afectiu de l'emoció que els va fer néixer.