La psicologia en l'obra de Mercè Rodoreda i la reflexió de Joan Francesc Mira

La psicologia en l'obra de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda: Diferents crítics han situat l'obra de Mercè Rodoreda dins el gènere psicologista, tot i que amb algunes particularitats. La novel·la psicològica suposa una forta innovació en la novel·lística del segle XX, ja que construeix mons interiors complexos que s'amaguen darrere dels fets quotidians. Els personatges de Mercè Rodoreda tenen una forta personalitat i presenten una acurada descripció psicològica, encara que no física. Les expressions, el parlar, és el que defineix els personatges, més que no el seu aspecte físic, i són les paraules les que expliquen la psicologia. Així, les seves obres se centren en la història i l'anàlisi dels personatges, principalment femenins, els quals, lluitant contra enemics (la guerra, l'exili, penúries econòmiques) descobreixen el significat de la vida i la seva identitat. Per tant, molts personatges canvien i es transformen en una altra persona. Hi ha, doncs, una anàlisi minuciosa de les transformacions que comporta el pas del temps en els personatges (Natalia es transforma en Colometa i una altra vegada en Natalia, més madura). La introspecció en el món interior dels personatges es reforça en l'obra amb tècniques com el monòleg interior. En conclusió, la literatura de Mercè Rodoreda incideix en la psicologia dels personatges, que avançaran sempre a la recerca de l'equilibri interior i maduraran amb el pas del temps.

Joan Francesc Mira i la reflexió sobre la realitat contemporània

Joan Francesc Mira: L'eix temàtic al voltant del qual giren aquests assajos inclou la qüestió de la identitat dels valencians, el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder i, per damunt de tot, la llengua. La possibilitat de manipular tots aquests elements per obtenir uns interessos molt concrets, quasi sempre polítics, ocupa també gran part dels textos de Mira. Alguns crítics han considerat que Mira parlava només "dels valencians" o "per als valencians" i que això limitava molt l'interès i l'abast dels seus treballs. Però no és així, ja que la majoria de les consideracions que Mira fa sobre el paper de la llengua en el terreny del nacionalisme són vàlides per a qualsevol societat occidental. Tota reflexió de Mira parteix del compromís amb la llengua i la cultura del País Valencià, com a escriptor i com a membre de la societat. En la seva obra assagística, Mira té molta influència de Joan Fuster: els clàssics i l'humanisme, la democràcia i la raó són la base de la seva forma de reflexionar. Intenta provocar la reflexió en el lector mitjançant un estil proper al diàleg i amb un llenguatge d'aparença senzilla i natural. En el vessant ideològic, opta a la llarga per una variació de la proposta fusteriana, però sense abandonar la defensa de la unitat lingüística i cultural.