Psicologia en l'obra de Mercè Rodoreda i narrativa dels 70

Psicologia dels personatges en l'obra de Mercè Rodoreda

La producció literària de Mercè Rodoreda incideix profundament en la psicologia dels personatges i està íntimament vinculada a la seva biografia. Quan va començar a escriure novel·la psicològica, havia patit les conseqüències de l'exili, una vida amorosa agitada i la guerra. Sobretot, destaca l'acurada descripció psicològica de personatges femenins, sotmesos al destructor pas del temps. Els personatges evolucionen al mateix temps que la realitat que els envolta.

És notable el paral·lelisme entre els pensaments dels personatges i la descripció dels llocs, persones i situacions. Els diàlegs es confonen amb els pensaments, amb constants canvis en els estils del discurs. Així, aconsegueix que narració, descripció i diàleg es fonguin, essent essencials en les seves narracions.

La psicologia dels personatges es fa patent mitjançant repeticions d'expressions que esdevenen obsessions característiques. Hi ha elements existencialistes, neorealistes i simbòlics.

Novel·les clau de Mercè Rodoreda

• Aloma: Predecessora de les característiques de la seva literatura posterior.
• La Plaça del Diamant: Retrata la història d'una dona de classe popular i els esdeveniments importants que viu, contrastant els col·lectius (com la guerra) amb els personals.

La tècnica literària i el context sociocultural en la narrativa dels anys 70 fins a l'actualitat

Destaca l'anomenada "generació literària dels setanta", un grup d'escriptors amb trets comuns, que havien viscut el final de la dictadura franquista i s'havien format amb còmics, cinema i televisió. En l'època en què escriuen, el realisme històric estava en crisi, així que mostren el desarrelament social i tenen un caràcter de crònica social mitjançant l'exaltació del món interior del protagonista.

Característiques d'aquesta narrativa

• Actitud lírica i intimista de l'autor.
• Denúncia social davant la repressió viscuda durant l'època de l'educació i el desengany polític.
• Joc amb el llenguatge, introduint elements de la literatura d'altres autors (intertextualitat).
• Actitud de revolta social, transgredint les normes restrictives de la dictadura.
• Incorporació de la cultura moderna: cinema, música pop i còmic.
• Conreu de gèneres com l'històric, de viatges, eròtic o policíac.

A partir dels anys 80, la llengua catalana s'incorporà a l'ensenyament. Els autors d'aquesta època barregen els diferents gèneres buscant un públic més ampli i amb l'objectiu d'educar en valors i el gust per la lectura. En aquest moment es va produir el boom de la literatura de gènere (novel·la negra, eròtica, juvenil...), una època caracteritzada per l'evolució del realisme.