Psicologia: Mètodes d'Investigació i Distinció de Pseudociències

1. Mètodes Descriptius

Els mètodes descriptius en psicologia permeten analitzar i registrar el comportament sense manipular variables, oferint una comprensió detallada de fenòmens específics.

1.1. Estudi de Casos

Anàlisi en profunditat d'un o més individus. És particularment útil quan no és possible realitzar experimentació o quan es busca una alta validesa ecològica.

Exemples destacats:

• Les neurones mirall: Són un grup de cèl·lules nervioses que s'activen durant una activitat concreta i també en observar una altra persona realitzant la mateixa activitat. L'activitat observada estimula el sistema nerviós reflex del cervell, com si la persona hagués realitzat l'acció.
• Phineas Gage: Va demostrar com una lesió cerebral als lòbuls frontals va provocar un canvi significatiu en la personalitat, el comportament social i la capacitat de presa de decisions d'aquest pacient.
• Sigmund Freud: Metge i psiquiatra que va investigar l'inconscient humà. Va postular que els desitjos es poden dividir en dos instints bàsics:
  • Agressivitat o mort
  • Sexualitat
• Jean Piaget: Va aportar molts coneixements sobre el desenvolupament del pensament dels nens, gràcies a l'observació dels seus propis fills. És considerat el pare de la psicologia evolutiva.
• Patty Hearst: Va ser segrestada, però finalment va decidir unir-se als seus segrestadors, un cas que il·lustra fenòmens psicològics complexos.
• Síndrome d'Estocolm: És una reacció psicològica en què la víctima d'un segrest o retenció en contra de la seva voluntat desenvolupa una relació de complicitat i un fort vincle afectiu amb el seu segrestador o retenidor.

1.2. Enquestes

Les enquestes recullen dades d'opinions o conductes d'un grup de persones.

Problemes comuns de les enquestes:

• Preguntes poc clares o tendencioses.
• Mostres no representatives de la població.
• Riscos de respostes poc sinceres o esbiaixades.

1.3. Observació Natural

Consisteix a observar i registrar el comportament dels organismes en el seu ambient natural. Aquest mètode permet estudiar des de les societats de goril·les a la selva fins a les relacions entre germans en barris deprimits d'una gran ciutat, o la manera en què els alumnes seuen en una classe sense normes establertes.

Exemple paradigmàtic: Dian Fossey amb els goril·les de muntanya. (Va passar molt temps amb ells al seu hàbitat i va ser assassinada per caçadors furtius).

2. Mètode de Correlació

La correlació és una mesura estadística que mostra com dues variables estan associades. Indica com la variació d'una mesura acompanya la variació de l'altra i, per tant, com una prediu l'altra. És important destacar que en aquests casos no podem establir enllaços de causa-efecte directes, ja que les dues mesures no sempre estan relacionades per un nexe necessari i universal.

2.1. Correlació Positiva

Indica que les dues mesures varien en el mateix sentit (augmenten o disminueixen alhora).

• Exemple: Hores d'estudi i notes acadèmiques.

2.2. Correlació Negativa

Una variable augmenta mentre l'altra disminueix.

• Exemple: Autocontrol i nivell de depressió.

Precaució important:

• La correlació no implica causalitat. Ignorar aquest principi podria portar a falses conclusions.

3. Mètode Experimental

Consisteix a manipular un aspecte controlable (la variable independent) per observar quin efecte produeix en un altre aspecte, normalment relatiu a la conducta del subjecte (la variable dependent).

Objectiu principal: Determinar relacions de causa-efecte.

3.1. Components Clau

• Variable independent (VI): És la variable manipulada per l'investigador.
• Variable dependent (VD): És la variable observada i mesurada, els canvis de la qual depenen de la VI.

3.2. Procediment

• Basat en el mètode hipotètic-deductiu:
  • Observació → Formulació d'Hipòtesi → Experimentació.
  • Verificació o refutació de la hipòtesi.

3.3. Exemple: Ignaz Semmelweis

Ignaz Semmelweis va ser un cirurgià i obstetra que va aportar els principis fonamentals de la higiene i l'esterilització en la medicina. Va descobrir aquests principis mitjançant un estudi experimental d'un problema greu a l'àrea d'obstetrícia. Finalment, va concloure que la causa de les febres i morts de moltes dones era que els estudiants de medicina feien pràctiques amb cadàvers i, després de rentar-se superficialment les mans, anaven a la sala de maternitat.

4. Distinció entre Psicologia i Parapsicologia

La parapsicologia és l'estudi dels fenòmens psíquics inexplicables per les lleis naturals. Intenta explicar aspectes de la ment i la vida humana, però sense una base científica sòlida.

N'hi ha diferents tipus i exemples de pseudociències:

4.1. Experiment de les Cartes Zener (Telepatia)

Creat per Karl Zener, s'utilitzava per investigar la percepció extrasensorial (PES) mitjançant cinc símbols diferents. Un emissor transmetia mentalment un símbol i un receptor havia d'endevinar-lo. Els resultats superiors a l'atzar es consideraven evidència de PES, però han estat qüestionats per la manca de rigor científic i la impossibilitat de replicació.

4.2. Astrologia: La Crítica de Carl Sagan

Carl Sagan criticava l'astrologia per la seva manca de base científica, però entenia el seu atractiu perquè oferia confort i una connexió amb l'univers. Advertia, però, dels perills de creure en pseudociències sense proves empíriques.

L'astrologia és un sistema de creences que suggereix una relació entre la posició i el moviment dels cossos celestes i els esdeveniments a la Terra, inclosa la personalitat i el destí de les persones. Es basa en la idea que la posició dels astres en el moment del naixement d'una persona pot influir en la seva vida i característiques.

Arguments contra l'astrologia:

• La força gravitacional dels astres en el moment del naixement és insignificant en comparació amb altres forces quotidianes.
• Els bessons, nascuts amb minuts de diferència, sovint tenen personalitats i destins molt diferents.
• Les contradiccions freqüents en els horòscops diaris i les prediccions.

4.3. Per què l'Astrologia és una Pseudociència?

• No utilitza el mètode científic rigorós.
• No es basa en proves empíriques verificables ni replicables.

4.4. Per què les Pseudociències Perdueixen?

• La necessitat humana de trobar sentit a la vida i respostes a l'incert.
• L'efecte Forer (o efecte Barnum): la tendència a identificar-se amb descripcions de personalitat generals i aleatòries.
• La influència cultural i la tradició.
• La difusió ràpida a través de les xarxes socials i mitjans de comunicació.

4.5. Astrologia i Fatalisme

El fatalisme és una manera de pensar que assumeix que els esdeveniments de la vida estan predeterminats i que els humans no podem canviar el nostre destí.

L'astrologia sovint s'associa al fatalisme perquè suggereix que el nostre destí està predeterminat per la posició de les estrelles i els planetes en el moment del nostre naixement, limitant la percepció de lliure albir.

5. L'Efecte Pigmalió

L'efecte Pigmalió és un fenomen psicològic segons el qual les expectatives d'una persona poden influir significativament en el rendiment d'una altra. Si s'espera molt d'algú, és més probable que aquesta persona millori el seu acompliment, mentre que expectatives baixes poden limitar el seu progrés i potencial.