Psicologia Humanista i Desenvolupament Cognitiu: Maslow, Piaget i Vigotsky

Abraham Maslow va tenir una infància difícil marcada per ser jueu, problemes familiars, maltractaments i l'adopció. Inicialment, els psicoanalistes li van donar un mal pronòstic, considerant que un nen infeliç esdevindria un adult trastornat. No obstant això, Maslow es va convertir en un pare de la psicologia positiva. La seva investigació es va centrar en allò que fa feliç a les persones i com millorar el desenvolupament personal i l'autorealització. Va posar l'home al centre, creant una nova corrent dins la psicologia: l'humanisme. Va proposar la piràmide de les necessitats (jerarquia), coneguda com la Piràmide de Maslow. Segons ell, les nostres accions neixen de la motivació dirigida a cobrir certes necessitats, les quals es poden ordenar segons la seva importància per al nostre benestar.

Maslow proposa una teoria segons la qual existeix una jerarquia de les necessitats humanes. Conforme es satisfan les necessitats més bàsiques, els éssers humans desenvolupen necessitats i desitjos més elevats. A partir d'aquesta jerarquia s'estableix la PIRÀMIDE DE MASLOW. Les persones tenen un desig innat per autorealitzar-se, per ser el que volen ser. Posteriorment, es va criticar que no cal tenir satisfetes les necessitats bàsiques per aspirar a objectius relacionats amb altres necessitats.

Psicologia Humanista i Positiva

La psicologia humanista es basa en una relació d'igualtat entre el pacient i el terapeuta. El terapeuta guia el pacient perquè assumeixi la responsabilitat de la seva vida i prengui les decisions correctes, utilitzant l'empatia. No s'utilitzen diagnòstics ni es busca la modificació de conductes. Es creu que el pacient (i la humanitat) té la clau per canviar conductes internes i externes. No es tracta de solucionar problemes directament, sinó d'ajudar a superar situacions com una pèrdua.

Victor Küppers

Victor Küppers parla sobre les actituds en el canvi personal. Les persones transmeten sensacions. La fórmula que proposa és: C (coneixements) + H (habilitats) + A (actitud) = Resultat. L'actitud multiplica el resultat. Ens valoren per la manera de ser. No perdem res més que allò que no és important. La vida no és difícil, som nosaltres qui ens la compliquem.

Jean Piaget: Desenvolupament Cognitiu

Jean Piaget va dedicar gran part de la seva vida a investigar l'evolució dels nostres coneixements i patrons de pensament. Va proposar que cada ésser humà passa per diferents etapes de desenvolupament cognitiu. El coneixement és el conjunt d'estructures cognitives que permeten l'adaptació al medi. La seva visió és CONSTRUCTIVISTA: el coneixement s'adquireix per adaptació al medi. La realitat s'interactua amb el subjecte, portant a un equilibri. Els factors biològics i d'aprenentatge són clau. Piaget va descriure 4 etapes del desenvolupament cognitiu:

1. Etapa Sensomotriu (0-2 anys): S'obtenen coneixements a través de la interacció física (veure, tocar, boca) i el joc. Es caracteritza per l'egocentrisme.
2. Etapa Preoperacional (2-7 anys): Apareix la capacitat de posar-se al lloc dels altres, el joc simbòlic (pares i mares, cuinetes) i de rols. Predomina el pensament màgic.
3. Etapa d'Operacions Concretes (7-12 anys): S'utilitza la lògica per arribar a conclusions vàlides. Desapareix l'egocentrisme.
4. Etapa d'Operacions Formals (12 anys - edat adulta): S'utilitza la lògica per arribar a conclusions abstractes.

Un cop completades aquestes etapes, podem desenvolupar la nostra intel·ligència.

Lev Vigotsky: Teoria Sociocultural

La teoria sociocultural de Lev Vigotsky sosté que el desenvolupament cognitiu individual prové de la societat i no es produeix necessàriament per etapes fixes. Els adults són un factor important en el desenvolupament cognitiu. Vigotsky identificava quatre capacitats cognitives clau: ATENCIÓ, SENSACIÓ, PERCEPCIÓ I MEMÒRIA. Donava gran importància al llenguatge com a eina del pensament interior, molt desenvolupat. Va introduir el concepte de Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP), que descriu el que un individu pot fer de manera autònoma (real), el que pot fer properament (pròxim) i el que pot fer amb l'ajuda d'un mentor (potencial). L'INSIGHT es produeix quan l'aprenentatge es consolida, com quan no s'entenen les coses fins a la tercera explicació. Vigotsky va morir als 37 anys sense poder acabar la seva investigació.

Què és la Intel·ligència?

Si ens remetem a l'etimologia del terme (inter= entre i eligere=escollir), la intel·ligència té a veure fonamentalment amb la capacitat de "saber escollir la millor alternativa". Aquesta capacitat es pot manifestar en termes socials, acadèmics, de convivència, etc. Es pot ser molt intel·ligent acadèmicament, però molt dolent per relacionar-se amb els companys.

WISC-V

El WISC-V és el test més important de psicologia per avaluar la intel·ligència, creat per David Wechsler. Volia diferenciar la capacitat cognitiva dels seus estudiants. El test proporciona quatre valors principals:

• Comprensió Verbal: Capacitat d'entendre.
• Raonament Fluid: Capacitat d'adquirir nous aprenentatges.
• Raonament Visoespatial: Capacitat de situar-se en l'espai.
• Velocitat de Processament: Rapidesa amb què el cervell processa la informació.
• Memòria de Treball: Capacitat de retenir informació a curt termini.

Les Múltiples Intel·ligències de Howard Gardner

Howard Gardner, un psicòleg, va investigar què eren les intel·ligències i va crear la teoria de les intel·ligències múltiples. Va proposar que existeixen diverses intel·ligències, i si una no està molt desenvolupada, es pot entrenar per millorar-la. Gardner va afirmar que no tots som iguals, sinó diferents, i que naixem amb capacitats que determinen les nostres necessitats.

1. Intel·ligència Creativa: Persones amb idees originals, maneres d'expressar-se diferents, molt observadores i que surten de la seva zona de confort.
2. Intel·ligència Lingüística: Saven explicar molt bé, tenen el do de la paraula, discursos ordenats, sentit de l'humor i facilitat per aprendre noves llengües.
3. Intel·ligència Musical: Saven comunicar emocions component o executant música, aprecien estructures musicals, creen melodies i ritmes, i perceben diferents tons.
4. Intel·ligència Logico-Matemàtica: Executen càlculs complexos, raonen científicament, entenen la causa-efecte i creen connexions amb termes matemàtics.
5. Intel·ligència Visual-Espacial: Percepció de la realitat, capacitat de fer reproduccions mentals de mapes, veure objectes en diferents circumstàncies, anticipar conseqüències i controlar perspectives.
6. Intel·ligència Cinètica-Corporal: Expressen idees i sentiments a través del cos, perceben la connexió cos-ment, amplien la consciència corporal, produeixen i transformen objectes, i controlen moviments.
7. Intel·ligència Naturalista: Relació amb la natura, diferenciació de flora i fauna, observació i investigació de l'entorn natural, i capacitat d'adaptació a perspectives naturals.
8. Intel·ligència Interpersonal: Saven establir relacions intel·lectuals, comunicació verbal i no verbal, desenvolupen empatia, treballen cooperativament i capten els sentiments dels altres. Són bones per motivar.
9. Intel·ligència Intrapersonal: Capacitat d'aprendre a aprendre, autoavaluació, reflexió abans d'actuar, connexió amb un mateix, establiment de metes i autodisciplina.
10. Intel·ligència Existencial: Sentiment religiós, escala de valors morals pròpia, gust per fer preguntes i sentit del misteri.

Gardner va rebre crítiques perquè inicialment va crear 4 intel·ligències i després en va anar creant més. La intel·ligència emocional és la que està més acceptada actualment, centrant-se en les relacions que podem tenir amb els altres.