Psicologia Humana: Percepció, Memòria, Intel·ligència i Afectivitat

Les Capacitats Cognitives i Afectives Humanes

La Percepció, la Memòria i la Imaginació

La percepció fa possible el coneixement dels objectes de l’entorn. Coneixem el món exterior per les variacions que capten els receptors sensorials, cadascun a la seva manera: químicament (gust, olor), mecànicament (tacte, oïda) i lluminosament (vista), segons la sensibilitat de cadascú a les variacions dels estímuls. La percepció és selectiva.

La memòria és la capacitat que permet l’evocació del passat en tant que passat. Fa la funció psíquica de conservar i reproduir estats de consciència passats que són reconeguts pel subjecte com a anteriors. Les seves etapes clau són:

• Fixació o memorització
• Retenció
• Evocació i reconeixement

Imaginar és pensar més enllà de la realitat donada. La imaginació té en comú amb la memòria la capacitat de conservar i reproduir allò que hem percebut, però se’n distingeix per la seva tendència de futur. La imaginació permet associar les imatges percebudes amb formes noves i originals. Gràcies a aquesta capacitat, podem crear realitats que mai no podrien ser percebudes amb els sentits, que només es poden recrear en la ment.

L'Afectivitat: Sentiments, Emocions i Passions

La vida psíquica de la persona està tenyida d’afectivitat. Totes les experiències perceptives, de creació o de memòria, tenen com a afegitó un to afectiu, un sentiment de plaer, de disgust, d’alegria o de desengany. No és possible viure sense sentir; no hi ha cap instant neutre en la vida. Constantment sentim, encara que sigui el pes de l’avorriment.

Considerem que hi ha uns sentiments bàsics, que són estats afectius més o menys estables. De vegades, tots aquests sentiments es manifesten de manera insistent o violenta. En aquest cas, parlem d’uns estats afectius amb uns noms específics: les emocions i les passions. Les emocions representen la intensificació dels estats afectius.

La Intel·ligència i les seves Habilitats

Tot acte intel·ligent es caracteritza per la comprensió de les relacions entre uns elements donats (les seves possibles combinacions) i la manera d’organitzar aquestes relacions per inventar allò que cal fer per resoldre les dificultats inicials.

L’ésser humà té unes potencialitats cerebrals, però la intel·ligència necessita determinades habilitats per desenvolupar-se:

• Comprendre, capsar, entendre la natura. La comprensió ens permet capsar, tenir consciència de les relacions que s’han establert per mitjà de les diverses activitats mentals. Comporta una gran quantitat d’operacions: distinció, semblança, etc. Per què hem de comprendre? Per poder orientar-nos en el món. Viure implica una relació entre el subjecte i el món. Per aconseguir-ho, cal que el subjecte s’adapti a l’entorn. En tot cas, l’adaptació és fonamental i recíproca.
• Descobrir relacions i ser capaç d’inventar. Hem de saber superar les dificultats i resoldre els problemes (teòrics o pràctics) que se’ns presenten. També hem de respondre amb efectivitat davant d’una situació nova.