Psicologia de la Gestalt: Orígens, Teories i Conceptes Clau

Psicologia de la Gestalt: Un Corrent Alemany Crític

La Psicologia de la Gestalt és un corrent alemany que critica la psicologia establerta.

Gestalt: Forma, Configuració i Figura

• Psicologia científica: Estudi de la consciència humana amb mètodes d'observació i experimentació.
• Objecte d'estudi: Experiència conscient, processos mentals i esdeveniments conscients.
• No introspecció analítica, sinó fenomenològica: Observar l'experiència tal com és, sense reflexions ni prejudicis.

Influències Clau

Carl Stumpf

Opositor de Wundt, defensava l'observació fenomenològica. Per a ell, és més important acumular informació i després plantejar hipòtesis. En psicologia, primer cal recollir evidències per tenir una bona base, i després s'experimenta.

Ernst Mach i Christian von Ehrenfels

La percepció és igual a sensació més significat; davant d'estímuls diferents, podem tenir la mateixa percepció. Van distingir dos tipus de percepcions:

1. Sensacions de la forma de l'espai: Captem l'essència dels elements independentment de les seves característiques.
2. Sensacions de la forma temporal: Una melodia es pot reconèixer independentment de la velocitat, el temps de presentació o la totalitat.

Von Ehrenfels va ser el primer a utilitzar la paraula Gestalt.

William James

Associat al funcionalisme, sostenia que la ment és un corrent de consciència i no es pot descompondre en elements aïllats. Els psicòlegs de la Gestalt, però, creien que sí que es podien descompondre.

Fundadors de la Psicologia de la Gestalt

L'Escola de Berlín estava formada per joves investigadors alemanys de les universitats de Frankfurt i Berlín, molts d'ells estudiants i col·laboradors de Carl Stumpf.

• Max Wertheimer: Va desenvolupar les seves idees, però va haver d'emigrar als EUA.
• Wolfgang Köhler: Va estudiar els ximpanzés a Tenerife i també va marxar als EUA.
• Kurt Koffka: Va ser un dels principals organitzadors de la Psicologia de la Gestalt.
• Kurt Lewin: Precursor de la psicologia social aplicada moderna.

Plantejaments Teòrics i Metodològics

• Estudi de la consciència: Interès per l'experiència fenomenològica de la conducta dirigida a un objectiu.
• Enfocament molar: L'experiència conscient no es pot reduir a elements sense distorsionar-ne el significat real.
• Principi de totalitat: El fenomen primari de la nostra experiència està constituït per parts individuals que depenen del tot. Les seves qualitats aïllades estan determinades per l'estructura en la qual s'integren.
  • Qualitats sensorials: Apareixen com a resultat de l'abstracció o elaboració analítica; cada component és una part integrant d'un sistema dinàmic de relacions. La construcció és independent de les peces.
  • Realitat psíquica unitària: Només es pot entendre si s'enfoca el conjunt estructural.

Mètode

• Introspectiu: No investigaven elements aïllats, sinó experiències globals amb significat i intactes.
• Condicions experimentals: Amb el màxim de realisme, el més semblant possible a l'experiència habitual. Descripció de l'experiència directa el més natural i plena possible.

L'experimentació i l'observació han d'anar junts.

Percepció i Sensació

L'experiència psicològica és diferent de la realitat física. La ment capta l'essència de la imatge i no de parts aïllades.

Fenomen Phi (Moviment Aparente)

Descrit per Max Wertheimer. Excitacions òptiques contínues i discontínues produeixen una percepció semblant al moviment continu, a causa de forces dinàmiques en contínua interacció.

• Percepció del moviment real: Desplaçament físic de l'estímul per la retina i l'àrea visual del còrtex cerebral.
• Percepció del moviment aparent: L'aparença de moviment és una experiència diferent de la realitat física que no es pot explicar en termes elementalistes o mitjançant l'anàlisi sensorial.