Psicologia Evolutiva: Teories i Factors

La Psicologia Evolutiva

La psicologia evolutiva s’ocupa de la descripció i de l’explicació de la modificació dels canvis del comportament de l’individu al llarg de la seva vida, establint les diferències i les similituds amb les altres persones. Els objectius de la psicologia evolutiva són:

• Descriure i identificar els processos de canvi.
• Explicar els processos i per què es produeixen.
• Intervenir en els processos de desenvolupament amb la finalitat de maximitzar-los.

Teories del Desenvolupament

Les teories sobre el desenvolupament són un conjunt d’hipòtesis i principis que tenen com a finalitat explicar el desenvolupament i són un marc per a futures investigacions.

Teoria del Cicle Vital

El desenvolupament personal es prolonga al llarg de tota la vida i és el fruit de tres tipus d’influències:

Factors Ontogènics

Són els factors que estan relacionats amb l’edat. Afecten els individus de la mateixa edat i deriven de processos maduratius i sociològics. Els seus determinants bàsics són biològics.

Factors Generacionals

Són les influències relacionades amb la història. Són canvis que tenen lloc en un moment cultural i biosocial concret.

Factors Individuals

Són propis de cada persona, per tant, molt irregulars. El seu determinat bàsic és l’ambient.

Teories Cognitives

Teoria del Coneixement Cognitiu (Piaget)

Proposa el desenvolupament cognitiu com l’assoliment d’un equilibri. Les experiències s’adapten com un esquema mental, que és una forma general de pensar sobre els objectes i l’ambient i interactuar-hi. Les experiències noves entren en aquest esquema per un procés que anomena l’adaptació:

L’adaptació té dos processos:

Assimilació

És el procés amb el qual s’incorporen noves dades a l’esquema mental propi. És la interpretació de dades en el sistema cognitiu de la persona.

Acomodació

Procés pel qual les estructures mentals s’adapten a les dades noves. L’individu s’acomoda al seu ambient.

Teoria del Processament de la Informació

S’inspira en la tecnologia moderna, i proposa el desenvolupament cognitiu com un procés similar al d'un ordinador processant informació: classificar, categoritzar, emmagatzemar, extreure.

Teoria Historicocultural

Segons aquesta teoria, el desenvolupament és un procés fruit de la interacció social individu-cultura, on les persones fan seus elements de la cultura (llenguatge, símbols culturals, etc.). Per tant, per explicar el desenvolupament de les persones cal saber els canvis històrics i culturals que afecten el comportament.

Teoria Ecològica

La teoria ecològica considera que el desenvolupament cal estudiar-lo en el seu context natural, que és el lloc on la gent viu i es desenvolupa. El desenvolupament és fruit de la interacció entre l’individu i els entorns on viu, com són:

• Microsistema: Relacions personals amb persones significatives (la família, amics, escola...).
• Mesosistema: Relacions entre microsistemes.
• Exosistema: Llocs on es prenen decisions importants que afecten les seves relacions, però en el qual el nen o adult no participa. Per exemple, la família extensa, o els serveis sanitaris.
• Macrosistema: La resta de la societat, les pautes i esquemes que les defineixen. Com, per exemple, la ideologia.

Teories de l’Aprenentatge

Conductistes

L’aprenentatge es produeix quan es dóna un canvi de la conducta. La conducta canvia quan rebem estímuls. Un estímul és qualsevol fet que provoca una resposta, tant voluntària com reflexa. Una part de l’aprenentatge es produeix per mitjà del condicionament, mitjançant l’associació de dos estímuls i pel reforçament o càstig. Hi ha dos tipus de condicionament:

Condicionament Clàssic (Pavlov)

S’associa un estímul significatiu a un altre neutre. A la llarga, l’estímul neutre provoca una resposta similar a la que esperem de l’estímul significatiu.

Condicionament Operant (Skinner)

A través d’aquest condicionament, el subjecte aprèn que cada conducta comporta una conseqüència. Si aquesta és plaent, la repetirà. Si és negativa, l’evitarà. Es produeix una conducta instrumental, ja que modificant els estímuls podem aconseguir un resultat determinat.

Aprenentatge Social (Bandura)

Segons aquesta teoria, l’aprenentatge té lloc mitjançant la imitació que fem de persones significatives per a nosaltres. Es basa en les teories conductistes, però es fixa bàsicament en els condicionaments personals i ambientals (socials i culturals).

Teories Psicodinàmiques

Aquestes teories descriuen el desenvolupament humà en termes de forces i motius intrínsecs que modifiquen el pensament i la conducta de l’individu.

Teoria del Psicoanàlisi de Freud

El motor de la conducta és la libido o les pulsions sexuals instintives d’acord amb el principi de plaer. Segons Freud, les experiències a la infantesa són determinants per al nostre desenvolupament i determinen aquestes etapes:

1. Oral (0 a 1 any): La principal forma de plaer es localitza a la boca. Els nens s’ho posen tot a la boca.

2. Anal (1 a 3 anys): La zona de gratificació és la regió anal. Els nens experimenten plaer defecant, i aprenent a controlar la defecació, en la seva neteja, etc.

3. Fàl·lica (3 a 6 anys): La zona genital rep molta atenció per part del nen, s’explora, es toca els genitals, etc. Complex d'Edip: rivalitat amb el progenitor.

4. Latència (6 a 12 anys): És una etapa de transició. Pèrdua d'interès per l'etapa genital.

5. Genital (de 12 anys en endavant): Apareixen els canvis de la pubertat, les relacions sexuals adultes.

Teoria Psicosocial d’Erikson

Erikson era un deixeble de Freud. El desenvolupament es basa en la interacció entre les forces psicològiques de Freud i les influències socials.

Etapes Evolutives

A l’hora d’estudiar els canvis evolutius al llarg de la vida, el desenvolupament humà es divideix en tres àmbits:

• Físic: Creixement, i els factors que afecten el desenvolupament físic.
• Psíquic: Processos mentals (pensar, comunicar-se, aprendre).
• Social: Relacions amb altres persones.