Psicologia i Evolució Humana: Conducta, Ment i Orígens

L'ésser humà i la seva realitat psíquica

Psique significa ànima o esperit. Aquest terme fa referència a una important dimensió de la realitat humana associada als nostres pensaments, sentiments i accions. La dimensió psicològica dels éssers humans està relacionada amb els nostres processos mentals i amb la conducta que desenvolupem.

Conductivisme i els processos mentals

El conductivisme es va convertir a mitjans del segle XX en el principal corrent de la psicologia. Aquest corrent pretenia desenvolupar una psicologia rigorosament científica i, per assolir-ho, es va posar a estudiar únicament l'anàlisi dels estímuls que influeixen en el comportament, deixant de banda els processos mentals, ja que afirmaven que no es podien registrar de manera objectiva perquè no són observables.

Actualment, la psicologia presta atenció tant a la conducta com als pensaments, la percepció, les emocions o la motivació.

La memòria

Capacitat que té la nostra ment per emmagatzemar i recuperar informació. Existeixen tres tipus de memòria:

• Sensorial: permet als nostres sentits retenir les dades que capten durant un breu espai de temps (d'1 a 2 segons).
• Curt termini: emmagatzema algunes dades de la sensorial en un temps una mica superior (de 15 a 20 segons).
• Llarg termini: capaç de guardar informació de manera definitiva. En un principi no té límit de dades, però l'eficàcia depèn de l'organització de les dades.

L'emoció

Tots els éssers humans som éssers emocionals, però no tots els estats anímics són igual d'intensos o duradors i per això es distingeixen en:

• Emoció: estat d'ànim de gran intensitat però de curta durada en general.
• Sentiment: menys intensos però es poden allargar molt més temps.

Tots dos orienten la nostra conducta generant en nosaltres tendències i inclinacions concretes.

Tant les emocions com els sentiments estan directament relacionats amb la nostra dimensió biològica, ja que les reaccions anímiques es desencadenen per mitjà de l'alliberament de substàncies químiques que alteren el funcionament de l'organisme.

La intel·ligència

Capacitat de conèixer, analitzar, comprendre i resoldre problemes d'una manera creativa. La nostra intel·ligència és molt superior a la dels altres animals, per això és una de les nostres característiques fonamentals.

La nostra intel·ligència està molt desenvolupada, ja que podem pensar de manera abstracta, i aquesta capacitat d'abstracció ens ajuda a dissenyar solucions innovadores davant d'algun problema. El psicòleg Howard Gardner va proposar la teoria de les intel·ligències múltiples on, segons ell, existeixen com a mínim vuit intel·ligències diferents: intel·ligència lingüística, intel·ligència logicomatemàtica, intel·ligència espacial (percepció entorn tridimensional), intel·ligència musical, intel·ligència cinestèsica (expressió corporal), intel·ligència intrapersonal, intel·ligència interpersonal i intel·ligència naturalista.

Ésser Humà

Ésser viu que té capacitat de raonar, ens movem pels sentiments i som éssers socials. La nostra espècie està en el grup dels primats, a la família dels homínids, ja que som Homo sapiens.

Fixisme

És una teoria que afirma que els éssers vius es mantenen igual al llarg del temps i transmeten fidelment les seves característiques de generació en generació. Aquesta teoria està lligada al creacionisme, que diu que les espècies vives van ser creades per Déu.

Linné: classificació dels éssers vius mitjançant taxonomia/analogies---hibridació (creuament de dues espècies).

Cuvier: teoria de correlació (catastrofisme i cataclisme) noves espècies creades successivament per intervenció divina.

Evolucionisme

Aquesta teoria defensa que les espècies vives canvien amb el llarg del temps. (Una raó per defensar això va ser l'estudi de fòssils molt antics on es veia que els animals del passat tenien variacions amb els d'ara).

Aquesta teoria va causar molts debats, ja que qüestionava la teoria religiosa del creacionisme.

Lamarckisme

Lamarck va ser el primer científic a proposar una teoria de l'evolució. La teoria es basava en dues lleis:

• La funció crea l'òrgan: l'ús freqüent d'un òrgan l'enforteix, en canvi si no se li dóna cap ús acaba desapareixent.
• Herència dels caràcters adquirits: la modificació d'un òrgan d'algun ésser viu es transmet de generació en generació.

Darwinisme

És la teoria de l’evolució com a selecció natural. Va concloure dues idees:

• Variabilitat de la descendència: No tots els descendents són idèntics, moltes característiques s’hereten però existeixen petites variacions entre els individus.
• Selecció Natural: algunes d'aquestes variacions poden ser molt importants per sobreviure, algunes poden ser beneficioses mentre que d'altres perjudicials i, per tant, poden fer que l'ésser no sobrevisqui.

Observacions i deduccions del darwinisme

Observacions: -capacitat de reproducció -efectes medi ambient (recursos limitats) -variacions o modificacions (heretables o entorn).

Deduccions empíriques: -els éssers vius es distribueixen en espècies -les variacions són útils o inútils -individus de diferents espècies (creixement geomètric 1,2,4,8,16) -recursos medi-aliment (creixement aritmètic 1,2,3,4,5)

Neodarwinisme

Teoria formada pel Darwinisme més les aportacions de la ciència genètica.

On trobem dos mecanismes:

• Intern: On trobem les mutacions (alteracions genètiques, error de còpia) que poden ser favorables o desfavorables.
• Extern: On trobem la selecció natural i l'especialització geogràfica (desaparició d'individus tarats).

La teoria defensava que les espècies s'esdevenen per transformacions continuades, que la Selecció Natural és el principi explicatiu de l'evolució i, per últim, que l'ésser humà descendeix dels primats.

1. Llei de la irreversibilitat: No hi ha marxa enrere en l'evolució.
2. Llei de l'ortogènesi: perfeccionament continu.
3. Llei de la diversificació: el nombre d'espècies va augmentant.
4. Llei de la cerebració creixent: +capacitat craniana = +intel·ligència.
5. Llei de la subjectivació: consciència.

Els orígens de l'espècie

Per entendre com van sorgir els humans a partir dels nostres ancestres convé distingir dos processos diferents:

Hominització

Fa referència al procés d'evolució biològica per mitjà del qual va sorgir la nostra espècie, per tant, els que van patir aquesta evolució són els homínids. Aquest procés va estar marcat per uns canvis:

Canvis anatòmics: bipedisme (posició erecta) escurça la pelvis, desenvolupament de l'abdomen, columna vertebral vertical, alliberament de les extremitats superiors modificació de les mans, desenvolupament cerebral augment de la mida del cervell.

Canvis fisiològics: Dieta omnívora, immaduresa biològica i curiositat natural.

Canvis psicosocials: Autoconsciència de la seva existència col·lectiva (pertinença a un grup per a la seva supervivència) i individual (l'enfrontament a la mort). Aquests canvis són el pas de la hominització a la humanització.

Humanització

El llenguatge va ser el fet més important en l'evolució cultural, ja que va conduir a la humanitat actual. Això facilita la convivència en societat, ja que el llenguatge ens permet coordinar-nos perfectament amb altres persones i pensar de manera complexa. L'èxit dels humans en gran part es basa en el desenvolupament cultural, no només el biològic. Els éssers humans interpretem el món que ens envolta com una realitat. A part, els nostres ancestres van aprendre a desenvolupar la tècnica (ús del foc i les eines).

La capacitat del pensament abstracte és un altre tret d'aquest procés. Pensar de forma abstracte ens fa capaços de pensar en situacions que no ocorren en el present (recordar el passat i imaginar el futur) per tant, la biologia només és una petita part de la complexitat humana.