Psicologia d'Emergències: Guia per a l'Atenció Psicològica

Psicologia d'Emergència

Procediment a seguir davant d'un pacient:

1. Identificar-se.
2. Tranquil·litzar el pacient.
3. Procedir segons valoració.

Psicologia: És la ciència que estudia la consciència i la conducta de les persones.

El psiquisme: El concepte de psique engloba el conjunt de processos conscients i inconscients de la ment de la persona.

Components generals del psiquisme:

1. La percepció: És la informació o impressió que una persona pot adquirir pels sentits.
2. La sensació: La forma de sentir, allò que sent la persona.
3. La motivació: Factors que indueixen a la persona a un comportament determinat. Per exemple: l'eufòria que tens quan has aprovat un examen.
4. Atenció: És la capacitat de la persona per centrar-se de manera persistent en una activitat.
5. Memòria: És la capacitat de la ment per retenir successos i sensacions passades.
6. La personalitat: És la forma de ser i d'actuar que tenim cadascú, i això es manté al llarg de tota la vida.
7. El temperament: Part de la personalitat determinada per la genètica. Com l'extroversió, l'obertura (creativitat i expressió), la responsabilitat, l'amabilitat i l'estabilitat emocional.
8. El caràcter: Part de la personalitat contraposada al temperament, ja que està determinat per l'experiència.

La intel·ligència emocional: És la capacitat de manejar amb una finalitat positiva les emocions pròpies o alienes. Les emocions són la ira, la por, la tristesa, l'alegria i l'aversió.

La intel·ligència emocional inclou: l'autoestima, l'autocontrol, l'empatia (aptitud de situar-se emocionalment en el lloc de la víctima), i la capacitat de motivar.

Els estats de consciència:

La consciència: És la capacitat d'un ésser viu de donar-se compte que està viu.

Els estats de consciència són:

1. Somnolència: La víctima manifesta una tendència a tenir son, però contesta als estímuls i les ordres.
2. Confusió: La víctima se sent desorientada i té dificultats per mantenir l'atenció, per recordar o prendre decisions.
3. Estupor: La víctima està quasi inconscient i només es desperta quan s'estimula de manera enèrgica i repetitiva.
4. Coma: La víctima manté les funcions vegetatives: circulació, respiració...

Principis bàsics de l'atenció psicològica per entendre el comportament humà

Model ABC

A: Antecedents. Circumstàncies del context que influeixen sobre la persona perquè es comporti d'una forma o una altra.

B: Biografia de la persona. (La percepció, la forma de sentir, el caràcter i el temperament) que determinaran la capacitat de reacció o de resposta de la persona.

C: Conseqüències. Són el resultat que el comportament provoca sobre el context.

Altres principis a tenir en compte a l'hora d'actuar:

1. Hem de conèixer els protocols, les nostres habilitats i el factor de protecció i risc (no fer-se mai l'heroi).
2. A l'hora d'actuar hem d'entendre la percepció de la realitat de la víctima. Un cop entens, ja podem adaptar la nostra relació d'ajut.
3. El passat pot influir en la nostra manera d'actuar, i en la manera d'actuar de la víctima.
4. Intents de solució que no ho són:
5. Negar el problema que en realitat ho és. Mai és una solució.
6. Començar una acció quan no s'hauria de fer.
7. Intentar evitar un esdeveniment temut.
8. Intentar arribar a un acord mitjançant una oposició o obligació.

Experiències comunes associades al procés d'emmalaltir

L'OMS defineix la salut com l'estat complet del benestar físic, mental i social, i no únicament l'absència de la malaltia.

Tot procés d'emmalaltir està associat a reaccions psicològiques enfront de la malaltia.

Que són:

• La regressió: La persona retorna a edats cronològiques on implica una dependència. Depèn de la família, dels professionals sanitaris o pel seu propi capritx, ja que té por i augmenta la necessitat d'ajuda externa. Egoisme
• La inculpació: Té lloc quan el malalt s'escapa de les dificultats de la seva vida i exagera els símptomes de la malaltia.
• La desvinculació: És la persona malalta que trenca amb els llaços familiars i socials i de les implicacions d'aquests amb el tractament.
• Negació de la realitat: Consisteix en negar o restar importància a la malaltia i eviten d'aquesta manera les implicacions en el tractament.
• La devaluació: La persona malalta li treu importància a la seva malaltia.
• L'acceptació (en malalts crònics o bé que s'enfronten a la mort): És el mecanisme d'adaptació principal un cop el malalt entén el procés de la patologia. Fins que s'arriba a aquest estadi, el malalt pot passar pels estadis de negació, ira, depressió i negociació si és religiós.

Reacció emocional desajustada i alteracions psicològiques greus

Reacció emocional desajustada (ansietat, fòbies i pànic) i alteracions psicològiques greus: depressió, PTSD i sentit de la culpabilitat després d'un accident traumàtic.

En resposta a una situació d'alerta, l'organisme respon sovint amb una reacció emocional desajustada. El TES ho ha d'interioritzar com a normal per entendre el comportament de les víctimes i adequar la seva actuació en el context.

Reaccions emocionals desajustades: Són emocions que es presenten de forma intensa que, si fossin duraderes, ja parlaríem de patologies i fins i tot alteracions psíquiques greus.

• Ansietat: Forma de reaccionar, pensar, sentir i comportar-se que s'escapa de l'autocontrol.

L'ansietat es caracteritza per emocions bàsiques com la tristesa, l'alegria, la ira, la vergonya, la sorpresa, la por, la inseguretat, l'autocrítica i l'agressivitat. Amb l'ansietat ens protegim de perills vitals (aquesta és la seva funció bàsica).

• Pànic (crisis d'angoixa o crisi d'ansietat): La persona o l'individu perd el control o domini de si mateix, caracteritzat per una intensa por amb símptomes interns de dolor al pit, palpitacions, dolor abdominal, sensació d'ofegar-se...
• Fòbies: La persona sofreix una por irracional a enfrontar-se de nou a una situació concreta.

Les reaccions psicològiques greus són aquelles tan intenses i duraderes que estan classificades com a malalties.

• Depressió: Trastorn de l'estat d'ànim on la persona se sent trista, inútil, sense ànim i culpable.
• Síndrome de l'estrès post traumàtic (PTSD): Es caracteritza per tenir símptomes d'ansietat, depressió o tristesa, reaccions d'enfadar-se o agressivitat.