Psicologia Educativa: Conceptes Clau, Motivació i Cognició

Fonaments de la Psicologia i Models Educatius

Definicions Bàsiques

Psicologia

Ciència que descriu, explica i prediu la conducta.

Educació

Conjunt d’activitats intencionades i planificades que tenen com a objectiu provocar canvis de conducta i pensament en les persones.

Psicologia de l’Educació

Ciència que estudia i analitza els processos d’ensenyament i aprenentatge i la relació que s’estableix entre alumne, mestre i continguts.

Models d'Escola i Inclusió

Model Comprensiu o Integrador

Model educatiu en què l’alumnat amb necessitats educatives pot sortir temporalment de l’aula ordinària i tornar-hi, amb la presència d’aules d’educació especial.

Model Inclusiu

Model educatiu que defensa que tot l’alumnat ha d’estar dins l’aula ordinària, independentment de les seves característiques, amb els suports necessaris.

SIEI (Suport Intensiu a l’Escola Inclusiva)

Classe dins l’escola ordinària amb suports especialitzats per a alumnes que, en un altre model, sortirien de l’aula.

Escola Selectiva

Model escolar que considera que l’aprenentatge de l’alumne està condicionat pel seu nivell intel·lectual i que les dificultats d’aprenentatge són pròpies de l’alumne. El mestre es pregunta: Què té l’alumne que no aprèn?

Escola Comprensiva o Inclusiva

Model escolar que considera que l’aprenentatge depèn de les característiques de l’alumne i de la relació amb l’entorn, i que les dificultats poden estar en l’alumne, l’escola o la família. El mestre es pregunta: Què pot fer per ajudar-lo?

Ensenyament Efectiu i Aprenentatge Constructivista

El Rol del Docent i l'Ensenyament Efectiu

Ensenyament Efectiu

Forma d’ensenyar que té en compte la personalització de l’aprenentatge, el foment de l’autonomia, l’aprenentatge cooperatiu, metodologies flexibles i un docent amb coneixement i habilitats professionals.

Coneixement del Mestre

Domini profund i conceptual de la matèria i capacitat de relacionar els continguts.

Habilitats Professionals del Mestre

Capacitat d’utilitzar estratègies d’ensenyament adaptades als interessos dels alumnes, planificar i improvisar, gestionar l’aula, motivar, comunicar-se eficaçment i mostrar compromís amb la tasca educativa.

Ajustaments del Docent sobre la Marxa

Capacitat del professorat d’adaptar activitats, programació i ajudes segons el rendiment i les necessitats observades a l’aula.

Aprenentatge i Zona de Desenvolupament Proper (ZDP)

Aprenentatge

Procés de construcció del coneixement que està influït per les característiques individuals de l’alumne i per la interacció amb l’entorn.

Concepció Constructivista de l’Aprenentatge

Concepció que entén que ensenyar no és transmetre informació sinó facilitar que l’alumne construeixi significats, amb el docent com a guia que ofereix ajudes i suports.

Ajuda Educativa

Suport ajustat que connecta amb els coneixements previs de l’alumne, suposa un repte cognitiu i depèn de l’ambient, els agrupaments i la manera de presentar la informació.

Zona de Desenvolupament Proper (ZDP)

Distància entre el que l’alumne pot fer sol i el que pot fer amb l’ajuda d’una persona més experta. És l’espai on es produeix l’aprenentatge real.

Creació de ZDP a l’Aula

Procés mitjançant el qual el docent ajusta l’ajuda, relaciona continguts amb experiències, fomenta la participació de tots els alumnes, utilitza l’aprenentatge cooperatiu i organitza materials i activitats flexibles.

Component Emocional de l’Aprenentatge

Conjunt de factors emocionals com l’autoestima, l’autoconcepte, la motivació i la sensació de seguretat que influeixen directament en l’aprenentatge.

Processos Cognitius Clau: Memòria i Atenció

Llenguatge i Aprenentatge

Llenguatge en l’Aprenentatge

Eina fonamental per organitzar el pensament i construir coneixement, que el docent ha de potenciar amb vocabulari adequat i un ús progressivament més ric i precís.

La Memòria

Memòria

Procés cognitiu mitjançant el qual adquirim, codifiquem, emmagatzemem i recuperem informació; és imprescindible per a l’aprenentatge.

Factors que Influeixen en la Memòria

Estat fisiològic i psicològic de la persona, interferències i malalties com l’Alzheimer.

Processos de la Memòria

1. Codificació: Procés de transformar la informació perquè pugui ser emmagatzemada.
2. Emmagatzematge: Conservació de la informació a curt o llarg termini.
3. Recuperació: Accés a la informació quan es necessita.

Memòria a Curt Termini

Sistema que manté la informació durant un període breu de temps amb una capacitat limitada, permetent-ne l’ús immediat.

Memòria Sensorial

Primera etapa del sistema de memòria que reté durant un instant la informació que arriba a través dels sentits i actua com a porta d’entrada al sistema cognitiu.

Tipus de Memòria Sensorial

• Memòria visual (reté breument la informació que veiem).
• Memòria auditiva (reté els sons durant uns segons).
• Memòria kinestèsica (reté informació relacionada amb els moviments i les sensacions corporals).

Memòria de Treball

Sistema que manté i manipula activament la informació necessària per raonar, comprendre, resoldre problemes i prendre decisions.

Components de la Memòria de Treball

• Executiu Central: Controla l’atenció, coordina la informació i gestiona els recursos cognitius.
• Llaç Fonològic: Encarregat del processament i manteniment de la informació verbal i auditiva.
• Agenda Visoespacial: Encarregat del processament de la informació visual i espacial.

Memòria a Llarg Termini

Sistema de memòria que emmagatzema informació de manera duradora i amb una capacitat pràcticament il·limitada.

Tipus de Memòria a Llarg Termini

• Memòria Declarativa o Explícita: Permet recordar informació de manera conscient i verbalitzable.
• Memòria Episòdica: Subtipus de memòria declarativa que permet recordar experiències personals i esdeveniments viscuts.
• Memòria Semàntica: Subtipus de memòria declarativa que emmagatzema coneixements generals, conceptes i significats.
• Memòria Procedimental o Implícita: Permet adquirir i executar habilitats i procediments de manera automàtica (ex: anar en bicicleta o conduir).

L'Atenció

Atenció

Procés cognitiu que permet seleccionar els estímuls rellevants i ignorar els que no són importants.

Tipus d'Atenció

• Atenció Selectiva: Capacitat de centrar-se en un estímul concret i ignorar-ne d’altres.
• Atenció Sostinguda: Capacitat de mantenir la concentració durant un període prolongat de temps.
• Atenció Dividida: Capacitat de prestar atenció a més d’una tasca alhora.
• Atenció Alternant: Capacitat de canviar ràpidament el focus d’atenció entre diferents tasques.
• Atenció Sostinguda Selectiva: Capacitat de mantenir l’atenció en una tasca tot i la presència de distraccions.
• Atenció Voluntària: Atenció controlada de manera conscient per la persona.
• Atenció Involuntària: Atenció que es produeix automàticament davant d’un estímul.
• Atenció Espacial: Capacitat d’atendre una zona concreta de l’espai.
• Atenció Auditiva: Capacitat de processar i comprendre estímuls sonors.

Teoria PASS i Avaluació Cognitiva

Teoria PASS

Teoria del processament de la informació (Luria i Das) que explica com el cervell processa la informació en quatre processos cognitius:

1. Planificació: Permet comprendre què es demana, decidir com fer la tasca i organitzar els passos a seguir.
2. Atenció (PASS): Permet deixar entrar la informació rellevant.
3. Procés Simultani: S’activa quan cal relacionar diferents informacions i entendre el conjunt.
4. Procés Seqüencial: Relacionat amb els aprenentatges arbitraris, com la lectura, l’escriptura i la identificació de sons.

Bateria DN-CAS

Instrument d’avaluació que permet determinar el perfil cognitiu d’un alumne a partir dels quatre processos de la teoria PASS.

Motivació, Autoconcepte i Benestar Emocional

La Motivació i les Necessitats

Motivació

Conjunt de processos interns i externs que impulsen una persona a iniciar, mantenir i dirigir una conducta fins a assolir un objectiu; sempre neix d’una necessitat.

Característiques de la Motivació

És propositiva (sempre hi ha un objectiu al darrere); és persistent i intensa (requereix esforç i energia); pot ser conscient o inconscient.

Origen de la Motivació

Neix de les experiències internes de la persona i de la relació amb l’entorn, amb un paper molt important de la família en el desenvolupament de l’autoconfiança, l’esforç i l’autonomia.

Teoria de Maslow (Jerarquia de Necessitats)

Teoria que explica la motivació a partir d’una jerarquia de necessitats que s’activen progressivament quan les anteriors estan suficientment cobertes:

1. Necessitats Fisiològiques: Bàsiques (menjar, dormir, respirar).
2. Necessitats de Seguretat: Protecció, estabilitat, salut.
3. Necessitats d’Afiliació: Relació, afecte, pertinença a un grup.
4. Necessitats d’Autoestima: Sentir-se competent, valorat i respectat.
5. Autorealització: Desenvolupar el propi potencial i créixer personalment.

Motivació d’Assoliment (McClelland)

Tipus de motivació apresa durant la infància que impulsa la persona a assolir metes, mostrar persistència i superar-se.

Curiositat i Estímuls

La curiositat es desperta amb estímuls nous i complexos i activa processos cognitius com l’atenció, la memòria i el raonament.

Frustració

Estat emocional que apareix quan un objectiu queda bloquejat i la motivació no es pot satisfer. Una frustració moderada afavoreix la maduresa emocional.

Tipus de Motivació

• Motivació Extrínseca: Basada en recompenses externes.
• Motivació Intrínseca: Basada en l’interès i el plaer per la tasca.
• Motivació Cognitiva: Basada en el desig d’entendre i aprendre.

Motivació Acadèmica

Motivació relacionada amb l’aprenentatge escolar, especialment vinculada a la motivació intrínseca.

Model TARGET per Fomentar la Motivació

Model que inclou la Tasca variada i significativa, l’Autoritat (participació de l’alumne), el Reconeixement de l’esforç, l’aGrupament cooperatiu, l’Evaluació basada en el progrés i el Temps adaptat als ritmes individuals.

Nivells de Motivació

• Grau Baix de Motivació: Quan no es vol fer la tasca.
• Amotivació o Apatia: Quan es fa amb desgana.
• Motivació Externa: Quan es fa per una recompensa.
• Motivació Intrínseca: Quan es fa per interès i repte personal.

Factors que Influeixen en la Motivació de l’Alumnat

Percepció de competència, por al fracàs, orientació cap als objectius i interacció dins el context escolar.

Reptes

Elements que dirigeixen la motivació de la persona. Tipus: intrínsecs d’aprenentatge, d’autoavaluació, de valoració social, de recompensa externa.

Com Motivar els Alumnes

Estratègies: aprendre de manera divertida, aprendre fent, experimentar i descobrir, relacionar continguts amb experiències prèvies, crear un clima segur, reforçar positivament l’esforç i respectar la individualitat.

Expectatives i Autoconcepte

Representacions del Professorat

Idees que el docent es forma sobre l’alumne a partir de l’observació directa, la informació d’altres persones, el rendiment acadèmic i el compliment de normes.

Representacions de l’Alumnat cap al Professorat

Percepcions relacionades amb el respecte, l’afecte, la capacitat de motivar i l’autoestima que transmet el docent.

Profecia d’Autocompliment (Robert Merton)

Fenomen segons el qual les expectatives del docent influeixen en la conducta de l’alumne fins a fer-les realitat.

Autoconcepte

Imatge mental que una persona té de si mateixa. Components: com em veig, com crec que em veuen els altres i com m’agradaria ser.

Autoestima

Valoració que la persona fa del seu autoconcepte, que es dona en major o menor grau.

Característiques d’una Bona Autoestima

Confiança en les pròpies capacitats, bon concepte d’un mateix, sentiment de pertinença, assertivitat, optimisme i capacitat d’assumir canvis.

Característiques d’una Baixa Autoestima

Desànim, comparació constant amb els altres, expectatives negatives, dubtes sobre les pròpies capacitats i possibles trastorns emocionals.

Com Potenciar l’Autoestima a l’Escola

Reforços positius, educació emocional i en valors, donar responsabilitats, treballar la intel·ligència emocional i, si cal, derivar a serveis especialitzats.

Personalitat, Avaluació i Intel·ligència Emocional

La Personalitat i les Seves Dimensions

Educació Emocional

Procés educatiu que ajuda els infants a identificar, comprendre, expressar, regular i transformar les emocions per respondre de manera adequada a les situacions.

Personalitat

Conjunt de característiques psicològiques relativament estables que defineixen una persona (pensaments, actituds, hàbits i conductes) i que la diferencien de les altres.

Origen del Concepte de Personalitat

Prové del llatí persona i del grec prosopon, que significa 'màscara', utilitzada al teatre clàssic.

Personalitat segons Millon

Conjunt de característiques psicològiques arrelades a la persona i difícils de canviar.

Factors que Formen la Personalitat

Desenvolupament de l’autoconcepte, consciència de gènere, relacions amb la família i el grup d’iguals, i base biològica individual.

Personalitat a la Infància

Està fortament influenciada pel tipus de relació amb la família.

Característiques de la Personalitat

Es desenvolupa i canvia al llarg de la vida, és individual, social i cultural, expressa la manera global de ser i mostra l’estabilitat o variabilitat de les característiques psicològiques.

Teories Clàssiques de la Personalitat

Freud

Analitza la personalitat a través dels somnis i l'inconscient.

Sheldon

Analitza la personalitat a través de la constitució física (somatotips).

Eysenck

Proposa un model basat en dimensions:

1. Neuroticisme (Estabilitat emocional vs. Inestabilitat).
2. Extraversió vs. Introversió.

Temperament, Caràcter i Trastorns

Temperament

Part innata i genètica de la personalitat amb la qual es neix.

Caràcter

Part de la personalitat que es construeix al llarg de la vida a partir de les experiències.

Relació Temperament-Caràcter

El caràcter matisa el temperament i junts configuren la personalitat.

Trastorn de la Personalitat

Alteració emocional i conductual que afecta la vida quotidiana i les relacions socials de la persona.

Detecció de Trastorns a l’Escola

El mestre observa conductes no normals, consulta amb el mestre d’educació especial, l’EAP i la família, i pot derivar al CSMIJ fins als 18 anys.

Normalitat

Adaptació a les normes socials, autonomia, capacitat d’adaptació i sensació de satisfacció.

Patologia

Dificultats d’adaptació, problemes interpersonals, angoixa emocional i manca d’autonomia.

Avaluació Psicològica i Observació

Avaluació de la Personalitat

Es pot fer mitjançant entrevistes, tests psicomètrics, tests projectius, observació de la conducta i criteris diagnòstics com el DSM.

Entrevista

Tècnica d’avaluació basada en un intercanvi verbal que permet obtenir informació no observable directament (opinions, valors i creences).

Tipus d’Entrevista

• Entrevista Oberta: Preguntes obertes que permeten respostes àmplies (poc adequada durant el curs escolar).
• Entrevista Tancada: Respostes pautades (útil per recollir informació general de moltes famílies).
• Entrevista Semiestructurada: Estructura flexible que permet aprofundir en temes com valors i creences (la més utilitzada a l’escola).

Genograma Familiar

Eina gràfica utilitzada a l’inici per conèixer l’estructura i la història familiar.

Conducta del Docent a l’Entrevista

Actitud oberta i empàtica, puntualitat, espai adequat, temps suficient, escolta activa, no culpabilitzar la família i basar-se en evidències.

Observació a l’Aula

Tècnica que permet analitzar el procés d’ensenyament-aprenentatge, les interaccions, els materials, l’organització de l’aula i el progrés de l’alumnat.

Tipus d’Observació

• Observació Oberta: Observació lliure en forma de diari.
• Observació Semiestructurada: Observació amb pauta prèvia que indica què observar (la més útil a l’escola).
• Observació Tancada: Observació amb indicadors concrets mitjançant graelles i registres.

Intel·ligència Emocional i Benestar

Intel·ligència Emocional

Capacitat de reconèixer les pròpies emocions i les dels altres, motivar-se i gestionar adequadament les relacions personals i socials.

Intel·ligència Emocional segons Goleman

Habilitat per conèixer-se a un mateix, gestionar les emocions i mantenir relacions positives.

Característiques d’una Persona Emocionalment Intel·ligent

Motivació, autoestima, empatia, capacitat de superar frustracions, presa de decisions adequada i bones relacions socials.

Àmbits per Potenciar la Intel·ligència Emocional

Família, escola i entorn laboral.

Risoteràpia

Tècnica terapèutica que utilitza el riure per afavorir el benestar emocional, reduir preocupacions i potenciar la creativitat.

Objectiu de la Risoteràpia

Aconseguir que la persona se senti alegre i emocionalment equilibrada.

Beneficis de la Risoteràpia

Millora física, emocional i cognitiva, activació del sistema immunològic i reducció de l’estrès.

Fases d’un Taller de Risoteràpia

• Fase de calentament i desbloqueig.
• Fase de dinàmiques i jocs.
• Fase de gimnàs del riure.
• Fase d’interiorització i relaxació.