Psicologia de l'Educació: Conceptes i Processos d'Aprenentatge
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,02 KB
Psicologia: ciència que estudia el comportament (mental, cognitiu, emocional, comunicatiu) de les persones.
La Psicologia de l'Educació:
Estudi dels canvis comportamentals que experimenten els éssers humans com a conseqüència de la seva participació en situacions educatives (escolar, familiar, extraescolar, lleure, relació amb l'escola, xarxa, internet, tecnologia).
CCEA
Concepció:
Integra aportacions de diferents àmbits i té un objectiu: reconèixer el significat de l'aprenentatge i l'ensenyament, per entendre millor l'activitat educativa escolar. Conjunt de principis i tècniques que s'estructuren en tres nivells i intenten explicar com es formen els processos d'ensenyament i aprenentatge.
1. Educació escolar:
En funció de les característiques individuals (característiques amb les que naixem, relació amb el món que rebem, esforços + o -). El professor no pot construir el coneixement d'una persona. Naturalesa social i funció socialitzadora. Processos de socialització i individualització.
2. Triangle interactiu:
Unitat que hi ha per comprendre les interaccions i relacions al voltant d'una tasca/contingut. Activitat conjunta (interactivitat) entre professor i alumnes al voltant del contingut (triangle interactiu).
Alumne: Activitat mental constructiva de l'alumne.
Contingut: Pre-existent i pre-seleccionat.
Professor: Ajuda ajustada del professor.
3. Aprenentatge i ensenyament:
Activitat conjunta (interactivitat) entre professor i alumnes al voltant del contingut (triangle interactiu).
Ensenyament: Procés de mediació en el que una persona experta ajuda a un altre a construir el propi coneixement.
Aprenentatge: Aprenem coneixements culturals. Procés de construcció de coneixement. Cada persona posa en marxa la seva activitat mental constructiva que ens ajuda a aprendre.
Procés de construcció del coneixement:
Aprenentatge significatiu i construcció de significat (factors cognitius) i atribució de sentit (factors afectius i relacionats).
Mecanismes d'influència educativa: Ajuda activa del professor, traspàs de control i construcció de significats compartits, ajuda educativa de companys i de la institució.
Educació escolar:
Funció social i socialitzadora. Gràcies a l'educació accedim als coneixements propis de la nostra cultura, ens permet aprendre a relacionar-nos amb els altres (interacció social).
Socialització: Gràcies a l'educació escolar, compartim amb els altres els coneixements comuns de la cultura.
Individualització: De manera personal i som diferents als altres, amb característiques individuals més pròpies. En el si de les pràctiques educatives, unes persones més expertes participen en activitats amb altres menys expertes per promoure que aquestes aprenguin els instruments, coneixements de la seva cultura i que sigui possible el desenvolupament de les seves capacitats psicològiques superiors.
Triangle interactiu:
Alumne:
Aprenent com a constructor: Activitat mental constructiva - mediadora de l'ensenyament - mitjançant la qual l'alumne elabora significats i sentits sobre els continguts.
Professor:
Ensenyant com a ajuda ajustada a l'aprenentatge: Mediador en el procés de construcció de significats: enllaç entre l'activitat mental de l'alumne i els significats dels continguts escolars. Orienta i guia l'activitat constructiva de l'alumne.
Contingut escolar:
•Selecció dels sabers culturals •Recreats sota la forma de continguts escolars (amb l’objectiu de que, un cop apresos, es transfereixin al mon real) •S’aprenen gràcies a la mediació del professor/a entre les seves característiques i l’activitat mental