Psicologia del Treball: Evolució, Conceptes i Aplicacions

Evolució de la Psicologia del Treball

La Psicologia del Treball se centra en l'individu, analitzant el comportament organitzacional. La Psicologia de les Organitzacions, una subdisciplina, se centra en el nivell organitzacional i el comportament col·lectiu. La Psicologia dels Recursos Humans estudia les relacions entre les persones i l'organització.

Els orígens de la Psicologia del Treball se situen entre 1900 i 1916:

• Dill Scott: Psicòleg que aplicava la publicitat a la psicologia, transmetent idees com la imitació, competència, concentració i influència social.
• F. Taylor: Enginyer que va apostar per dissenyar la situació laboral per augmentar la producció.
• H. Münsterberg: Psicòleg alemany que va estudiar sistemàticament els aspectes relacionats amb l'ambient de treball.

Teories:

• Clàssiques o racionalistes (Taylor): Analitzen els processos productius per augmentar l'eficiència i la productivitat.
• Relacions humanes (Mayo i Lewin): Vinculen la productivitat amb l'estat d'ànim dels treballadors.
• L'organització com a sistema obert: Sistema que interactua amb l'ambient.

Conceptes Generals de la Psicologia del Treball

• Ocupació: Activitat laboral de producció de béns, elaboració de productes o realització de serveis.
• Treball: Conjunt d'activitats humanes, retribuïdes o no, de caràcter productiu i creatiu.
• Actitud cap a la feina:
  • Afectiu: Condiciona els sentiments.
  • Cognitiu: Creences avaluatives del nostre entorn.
  • Conductual: Predisposició a comportar-se d'una determinada manera.
• Competències professionals: Transformació estructural, canvi en el mercat laboral.

Formació d'Equips

El treball en equip implica un grup de persones treballant coordinadament. Avantatges: augmenta la productivitat, millora les relacions personals, coneixement de l'organització, participació i motivació.

Qualitats de l'equip: anticipació, compromís, comunicació efectiva, flexibilitat, crítica constructiva, coherència, efecte multiplicador, generar sinergies integradores.

Com impulsar i gestionar la feina en equip: seleccionar els membres, fixar objectius, delegar, fomentar la comunicació, promoure el creixement professional.

Percepció

Funció que permet rebre, elaborar i interpretar la informació exterior a través dels sentits.

Condicions:

• Objectives: estímuls condicionats, discriminats.
• Subjectives: personalitat, actitud, atenció, cultura.

Altres conceptes:

• Al·lucinacions: percepció sense objecte.
• Il·lusions: percepció errònia.

Percepció social: procés de percebre a altres persones en funció de les seves característiques, la situació i les nostres característiques.

Barres de la percepció:

• Estereotipació: idea generalitzada.
• Efecte halo: generalització errònia a partir d'una sola característica.
• Actitud: disposició a respondre a estímuls.

Formació de les actituds:

• Intrínsec: genètic, hereditari.
• Extrínsec: origen social (influència paterna, grups de referència).