Psicologia: definició, característiques i branques

La psicologia en el conjunt del saber

• Les ciències formals (lògica i matemàtiques): no s’ocupen de fets de l’experiència i no proporcionen informació sobre la realitat; tracten d’ens formals, són construccions ideals de la ment. La veritat dels seus enunciats requereix coherència lògica, no la contrastació empírica amb la realitat.
• Les ciències naturals: ens informen sobre el món, treballen amb el mètode hipotètic-deductiu i els seus enunciats han de ser contrastats amb l’experiència.
• Les ciències socials i humanes: tenen característiques pròpies a causa de la complexitat dels fenòmens humans i del fet que l’ésser humà sigui subjecte i objecte de recerca. La seva capacitat de predicció i generalització és més baixa que en les ciències naturals.

La psicologia és una ciència que se situa entre les ciències de la naturalesa (neuropsicologia) i les ciències socials (psicologia social). Com que la psicologia s’interessa per subjectes i no per objectes, la societat i la cultura exerceixen una gran influència en els seus objectius i les seves recerques.

Característiques de la psicologia

La psicologia és la ciència que estudia el comportament dels éssers vius i els processos mentals pels quals aquests coneixen el seu entorn, s’hi orienten i aprenen de l’experiència.

• Ciència experimental: fa ús del mètode científic i procedeix mitjançant l’observació rigorosa i sistemàtica dels fenòmens psicològics. Parteix de fets i cerca les seves regularitats mitjançant la verificació empírica.
• Ciència eclèctica i interdisciplinària: recull dades aportades per altres disciplines (biologia, antropologia, sociologia).
• Nivells d’anàlisi diversos: pot incloure l’estudi de grups (psicòleg social) o el diagnòstic i el tractament d’individus amb problemes emocionals o de conducta (psicòleg clínic).

Objectius

1. Descriure: la tasca bàsica de la psicologia és recollir dades i aconseguir informació detallada sobre els processos cognitius i els comportaments. Per exemple, si un individu pateix insomni cal investigar quins estímuls hi influeixen, en quines situacions es produeix o quins problemes li impedeixen agafar el son.
2. Explicar: la psicologia no es conforma amb descriure els fets; tracta d’esbrinar les causes d’una conducta determinada. Per fer-ho formula hipòtesis o explicacions basades en una teoria, sempre provisionals i subjectes a revisió a mesura que es té més coneixement de la conducta que s’investiga.
3. Predir: és la capacitat per pronosticar un comportament. Una relació causa-efecte dins de l’ambient ens assegura que uns fets en precedeixen altres. Podem saber si algú mantindrà una conversa amb nosaltres per la seva manera de mirar-nos. Aprendre a predir és necessari per adaptar-nos al nostre entorn.
4. Modificar: significa alterar les condicions que influeixen en el comportament de manera predictible. Si una professora suggereix canvis a classe per ajudar els alumnes en el seu aprenentatge, ha exercit un control.

Branques de la psicologia (I): psicologia bàsica o teòrica

• Psicologia general: s’ocupa d’investigar la naturalesa i el funcionament dels processos psicològics, com la percepció i la memòria.
• Psicologia experimental: mitjançant experiments de laboratori, tant amb animals com amb éssers humans, estudia els processos psicològics.
• Psicobiologia: estudia les bases biològiques del comportament, el sistema nerviós, la genètica i la farmacologia.
• Psicologia evolutiva: analitza els canvis que es produeixen durant el desenvolupament vital, també en relació amb el context social i cultural.
• Psicologia de l’aprenentatge: estudia l’adquisició d’habilitats, conductes i coneixements i com influeixen en la conducta adaptativa.
• Psicologia de la personalitat: tracta les característiques definitòries de les persones i la interacció entre genètica i ambient.
• Psicologia social: estudia els factors que influeixen en les relacions interpersonals i la interacció dins de dinàmiques col·lectives.
• Psicologia del gènere: aborda les diferències entre homes i dones, factors biològics, la criança i l’educació, així com els biaixos propis de la teoria tradicional.
• Psicologia diferencial i psicometria: centrades en les metodologies de mesura i l’estudi de les diferències individuals.
• Psicologia cultural: estudia la influència de la cultura en els processos psicològics i les pràctiques socials.