Psicologia: Conducta, Processos Mentals i Desenvolupament Humà

Què és la Psicologia?

La psicologia és la ciència que estudia la conducta humana i els processos mentals. Analitza el que la persona:

• Fa: relacionat amb la conducta (accions observables).
• Pensa: relacionat amb els processos mentals (memòria, pensament, etc.).
• Sent: relacionat amb les emocions i els sentiments.

Psicologia de la Salut

És una variant de la psicologia. Es defineix com el conjunt de contribucions específiques que fa la psicologia a:

• La promoció i el manteniment de la salut.
• La prevenció i el tractament de la malaltia.
• La rehabilitació i la reinserció social.
• La identificació de les causes de salut o de malaltia.
• L'anàlisi i la millora del sistema de salut i la política sanitària.

La Conducta i la Salut

Existeixen tres tipus de relacions principals entre la conducta i la salut:

1. Comportaments amb efectes directes a curt termini: Exemples inclouen conductes temeràries.
2. Estils de vida i hàbits diaris amb efectes a mig o llarg termini: Com ara la pràctica regular d'exercici moderat.
3. Forma de percebre i enfrontar-se a la malaltia: Actituds que poden facilitar o empitjorar una malaltia (p. ex., descuidar una bronquitis).

Modificació de Conductes Inadequades

Hi ha tres possibilitats principals per modificar conductes relacionades amb la salut:

• Perfeccionar o incrementar una conducta existent: S'utilitzen mètodes per reforçar o estimular la conducta desitjada. Quan una acció obté una recompensa o gratificació, tendim a repetir-la.
• Adquirir noves conductes: Es pot aconseguir mitjançant l'observació, la imitació, el seqüenciament del procés en passos més simples, i tècniques de reforçament.
• Reduir o eliminar certes conductes: S'utilitzen tècniques com l'extinció (eliminar la recompensa que manté la conducta) o el reforç de conductes alternatives incompatibles.

L'Actitud

L'actitud és la tendència o predisposició d'una persona a actuar d'una determinada manera davant d'una situació concreta.

El respecte i la capacitat d'influència són qualitats importants a desenvolupar per aconseguir canvis d'actitud positius, especialment en el context de la salut i la malaltia.

Patrons de Comportament Relacionats amb la Salut

• Sentit de Coherència: La percepció de ser capaç d'afrontar els problemes de la vida.
• Fortalesa de Caràcter (Hardiness): Inclou tres components:
  • Compromís: Valorar les pròpies experiències com a interessants i significatives.
  • Desafiament: Percebre les situacions estressants com a reptes a superar.
  • Control: Creure que es pot actuar sobre els esdeveniments de la vida.
• Control / Sensació de Control: Si la salut és un objectiu, la persona buscarà mantenir-la activament i respondre adaptativament a la malaltia.
• Optimisme: Tenir expectatives positives sobre el futur i els resultats.
• Autoestima i Autoeficàcia:
  • Autoestima: Considerar-se competent per enfrontar-se als desafiaments vitals.
  • Autoeficàcia: La creença en la pròpia habilitat per afrontar amb èxit tasques concretes.
• Suport Social: El nombre i la qualitat dels contactes socials, la percepció de pertinença a un grup i les obligacions mútues.

Processos Mentals

La funció principal dels processos mentals és afavorir l'adaptació de l'ésser humà a un entorn canviant.

El Pensament

Són construccions mentals elaborades fruit de l'activitat del cervell. L'objectiu bàsic del pensament és dotar de significat al món exterior i a un mateix, manipulant la informació. La intel·ligència es considera l'habilitat per pensar de manera efectiva.

Característiques del Pensament:

• Implica el pensar lògic.
• Respon sempre a una motivació (interna o externa).
• És un procés de resolució de problemes.
• Segueix una direcció determinada (en el pensament lògic).
• Es presenta com una totalitat coherent i organitzada.

Components del Pensament:

És una operació complexa amb diversos components interrelacionats:

• Percepció
• Memòria
• Consciència
• Intel·ligència
• Imaginació
• Aprenentatge

Les emocions també influeixen significativament en la formulació dels pensaments.

Estats Afectius

Se solen classificar en:

• Sentiments: Estats afectius relativament estables i duradors.
• Emocions: Reaccions afectives més sobtades, puntuals i intenses que els sentiments, però menys duradores.
• Passions: Sentiments o emocions extremadament intensos, sovint difícils de controlar, que poden portar a comportaments compulsius o irracionals, o bé mobilitzar una gran energia.

La Personalitat

La personalitat és el conjunt de valors, qualitats, defectes, creences i experiències que configuren la manera de ser única d'una persona i la distingeixen de les altres, més enllà de l'aspecte físic.

Trets de la Personalitat

Les persones es poden descriure segons una sèrie de trets o elements de caràcter bàsics. Alguns models reconeguts inclouen:

• Extroversió: Nivell de sociabilitat i energia.
• Amabilitat: Tendència a ser cooperatiu i compassiu.
• Responsabilitat: Grau d'organització, disciplina i cura.
• Neuroticisme (vs. Estabilitat Emocional): Tendència a experimentar emocions negatives.
• Obertura a l'Experiència: Curiositat intel·lectual, creativitat i preferència per la novetat.

Altres trets considerats poden ser la impulsivitat, l'agressivitat, o l'actitud davant el canvi.

Psicologia Evolutiva i del Desenvolupament

El desenvolupament humà és un procés continu al llarg de la vida. Per analitzar-lo millor, es divideix en etapes segons l'edat cronològica, cadascuna amb canvis físics i psíquics característics:

• Infància
• Adolescència
• Edat adulta
• Vellesa

La psicologia evolutiva i del desenvolupament estudia com i per què les persones canvien amb l'edat. S'ocupa de descriure i explicar la modificació dels canvis del comportament de l'individu al llarg de la seva vida, establint diferències i similituds amb altres persones.

Objectius de la Psicologia Evolutiva:

• Descriure i identificar els processos de canvi.
• Explicar aquests processos i per què es produeixen.
• Intervenir en els processos de desenvolupament per optimitzar-los.

Models Teòrics Principals:

Existeixen tres grans models que intenten explicar les causes de l'evolució al llarg de la vida:

• Mecanicista: Emfatitza les influències externes i l'aprenentatge.
• Organicista: Destaca les etapes universals i els processos interns de maduració.
• Contextual-Dialèctic: Considera la interacció dinàmica entre l'individu i el seu context històric i social.

Teories sobre el Desenvolupament:

Són conjunts d'hipòtesis i principis que expliquen el desenvolupament i serveixen de marc per a la investigació.

Teoria del Cicle Vital (Life-Span):

Considera el desenvolupament personal al llarg de tota la vida, influït per diversos factors:

• Factors Ontogenètics (Normatius relacionats amb l'edat): Derivats de processos maduratius biològics i rols socials associats a l'edat. Afecten individus de la mateixa edat.
• Factors Generacionals (Normatius relacionats amb la història): Influències històriques, culturals i biosocials pròpies d'una generació o cohort.
• Factors Individuals (No normatius): Esdeveniments vitals propis de cada persona (ambientals, biològics), irregulars i únics.

Teories Cognitives (Ex: Piaget):

Veuen el desenvolupament cognitiu com l'assoliment d'un equilibri. Les experiències s'organitzen en esquemes mentals (formes de pensar i interactuar amb l'entorn). Les noves experiències s'integren mitjançant l'adaptació, que inclou:

• Assimilació: Incorporar noves dades a l'esquema existent.
• Acomodació: Modificar l'esquema mental per adaptar-lo a les noves dades.

Teoria Historicocultural (Ex: Vygotsky):

El desenvolupament és fruit de la interacció social entre l'individu i la seva cultura. Les persones internalitzen eines culturals (llenguatge, símbols).

Teoria Ecològica (Ex: Bronfenbrenner):

El desenvolupament ocorre dins d'un sistema de contextos interrelacionats:

• Microsistema: Entorns immediats (família, escola, amics).
• Mesosistema: Interaccions entre microsistemes (relació família-escola).
• Exosistema: Entorns on l'individu no participa directament però que l'afecten (lloc de treball dels pares, serveis comunitaris).
• Macrosistema: Cultura, valors socials, lleis, sistema econòmic.

Teories de l'Aprenentatge:

• Conductistes: L'aprenentatge és un canvi observable en la conducta, resultat de l'experiència (reforç, càstig).
• Aprenentatge Social (Ex: Bandura): L'aprenentatge es produeix per observació i imitació de models significatius (aprenentatge vicari).

Teories Psicodinàmiques:

Descriuen el desenvolupament en termes de forces i motius interns (sovint inconscients) que modelen el pensament i la conducta.

• Teoria Psicoanalítica de Freud: El motor és la libido (energia psicosexual) que busca plaer. Etapes psicosexuals:
  • Oral (0-18 mesos): Plaer centrat en la boca.
  • Anal (18 mesos - 3 anys): Plaer relacionat amb el control d'esfínters.
  • Fàl·lica (3-6 anys): Interès pels genitals; complex d'Èdip/Electra.
  • Latència (6-12 anys): Disminució dels impulsos sexuals; enfocament en l'aprenentatge social i escolar.
  • Genital (12+ anys): Maduració sexual; interès per les relacions sexuals adultes.
• Teoria Psicosocial d'Erikson: El desenvolupament es basa en la resolució de crisis psicosocials al llarg de vuit etapes vitals, resultat de la interacció entre les necessitats psicològiques i les demandes socials.

Etapes Evolutives

El desenvolupament humà s'analitza habitualment en tres àmbits interconnectats:

• Físic: Creixement corporal, desenvolupament cerebral, canvis sensorials i motors, salut.
• Psíquic/Cognitiu: Processos mentals (pensament, llenguatge, memòria, aprenentatge, raonament).
• Social/Emocional: Desenvolupament de la personalitat, les emocions i les relacions amb altres persones.

La Infància (0-11 anys)

Període des del naixement fins a l'inici de l'adolescència.

• Nivell Físic: Ràpid creixement, desenvolupament sensorial i motor (control del cos, habilitats motrius).
• Nivell Psíquic/Cognitiu: Canvis molt marcats, sovint dividits en subetapes:
  • Primera Infància (0-3 anys): Etapa sensoriomotora (Piaget), desenvolupament del llenguatge, formació de l'aferrament.
  • Infància Intermèdia (4-7 anys): Etapa preoperacional (Piaget), desenvolupament del joc simbòlic, egocentrisme, aprenentatge de normes socials, identificació de gènere.
  • Infància Tardana (7-12 anys): Etapa de les operacions concretes (Piaget), pensament més lògic aplicat a situacions concretes, importància de l'escola, l'aprenentatge formal i la socialització amb iguals.

L'Adolescència (aprox. 12-20 anys)

Període de transició entre la infància i l'edat adulta.

• Nivell Físic: Pubertat, amb canvis hormonals que porten a la maduresa sexual i canvis corporals ràpids ("l'estirada"). Exigeix adaptació a la nova imatge corporal.
• Nivell Psicològic/Cognitiu: Desenvolupament del pensament formal (Piaget): capacitat de raonament abstracte, hipotètic-deductiu. Millora del processament de la informació. Construcció de la identitat (imatge psicològica d'un mateix). Major egocentrisme adolescent (faula personal, audiència imaginària).
• Nivell Social/Emocional: Cerca d'autonomia i independència dels pares, augment de la importància del grup d'iguals, exploració de relacions íntimes, canvis emocionals intensos.

L'Edat Adulta (aprox. 20-65 anys)

És l'etapa més llarga del cicle vital en la nostra societat.

• Característiques principals: Assumpció de rols socials (parella, família, treball), cerca d'estabilitat laboral i socioeconòmica.
• Nivell Intel·lectual: Consolidació de capacitats, aplicació del coneixement i l'experiència. Alguns aspectes de la intel·ligència (fluida) poden començar a declinar lentament, mentre altres (cristal·litzada) es mantenen o augmenten.
• Nivell Social/Emocional: Les relacions familiars i de parella solen ser centrals. Desenvolupament professional. Possibles crisis (crisi de la mitjana edat).
• Canvis Típics:
  • Afectius/Familiars: Formació de parella, naixement i educació dels fills, "niu buit" (fills marxen de casa), divorcis, viduïtat.
  • Físics: Inici del declivi sensorial (vista, oïda), possibles problemes de salut (hipertensió), canvis en l'aparell locomotor, menopausa (dones).
  • Socials/Laborals: Canvis de residència, de treball, promoció, atur.
  • Psíquics: Reavaluació de la vida, possible pèrdua de capacitats, estrès, síndrome del niu buit, depressió.

La Vellesa (65+ anys)

Període que sovint comença amb la jubilació.

• Nivell Físic: Major vulnerabilitat a les malalties, tendència a l'atròfia, disminució de l'eficàcia funcional dels sistemes corporals (sensorial, motor, etc.). Gran variabilitat individual.
• Nivell Psicològic/Cognitiu: Modificació de funcions cognitives: alentiment del processament, possible pèrdua de memòria (especialment recent), però manteniment o millora d'altres capacitats (saviesa). Risc de deteriorament cognitiu (demències).
• Nivell Afectiu/Emocional: Sovint major maduresa emocional basada en l'experiència vital (capacitat de regulació emocional, perspectiva). Adaptació a les pèrdues (salut, éssers estimats, rol social). Importància del benestar subjectiu.
• Nivell Social: Jubilació (pèrdua del rol laboral, més temps lliure), canvis en les relacions familiars (rol d'avi/àvia), possible aïllament social, necessitat de suport.