Psicologia Comunitària: Salut, Convivència i Models d'Intervenció
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,58 KB
Psicologia Comunitària: Accions Inclusives i Preventives
La psicologia comunitària treballa les desavinences entre col·lectius amb accions comunitàries inclusives i preventives, afavorint estratègies i eines per fomentar la bona convivència.
Salut i els seus Efectes en la Convivència
Els conflictes entre població autòctona i migrada, segons desavinences i interessos antagònics, provoquen problemes de salut com depressions, angoixa, malestar general i fins i tot malalties/trastorns mentals. És important proporcionar educació basada en el respecte, l'empatia i l'entesa de diferents situacions i col·lectius, per tal de mantenir una salut adequada. Considerem que educació i salut han de guardar relació, treballant habilitats socials, relacions interpersonals i la gestió emocional, millorant el grau de salut del subjecte segons diversos aspectes: racismes, xenofòbia, gestió de conflictes i control de desavinences.
Eines i Paradigmes en la Intervenció Comunitària
La relació amb una perspectiva conflictivista es deu al fet que ens centrem en crear participació comunitària per millorar problemàtiques socials, centrant-nos en relacions de poder, conflictes i interessos antagònics entre col·lectius. Desenvolupar i potenciar aquests entorns implica facilitar competències en els individus i també promoure transformacions estructurals per millorar el desenvolupament d'aquestes persones.
Model Biomèdic Hegemònic: Una Visió Individualista
El model biomèdic hegemònic interpreta el cos humà d'una forma perfecta i cohesionada, situant el metge com l'agent que coneix el funcionament del cos humà a través de científics, permetent conèixer el funcionament biopsicosocial del subjecte i afavorint la detecció i diagnòstic adient. Aquest model se centra només en l'individu com un fet "individual" que no manté relació amb altres factors. És un model aïllat totalment del paradigma de la psicologia comunitària, ja que en cap moment contempla les variables econòmiques, socials i culturals que intervenen i repercuteixen en els individus. Explica que els professionals del sistema sanitari (agents) tenen les següents propietats: tendència a tractar el subjecte sense tenir en compte la relació d'aquest, proporcionant suport al pacient sabent que ell és incapaç de manera individual, el distanciament professional cap al subjecte, evitant una relació d'entre igual i igual, i la curació mitjançant recompenses.
Model Biopsicosocial: Una Visió Integral de la Salut
El model biopsicosocial se centra en les àrees biològiques, psíquiques i socials de la persona, atenent-les totes de manera individual segons característiques i trets especials que els representa. L'ésser humà és un sistema interrelacional i critica el model binominal ment-cos, psicològic-físic, individu-societat que separa el conjunt humà.
Principis del Model Biopsicosocial
- Enfocament antireduccionista: s'ha de posar èmfasi en la totalitat com a influència i no com a suma de les parts alliberades.
- L'organisme és considerat una cosa activa, amb iniciativa pròpia i no reactiva.
- Donar importància a les activitats simbòliques.
- L'ésser humà és un sistema obert amb riquesa d'intercanvi amb el medi.
Relació metge-persona malalta: el metge participa amb la persona en la definició del problema. El professional actua com a facilitador, facilitant que les persones assumeixin la responsabilitat que els correspon en la cura i conservació de la salut.