Psicologia cognitiva: teories i mètodes

	Pribram i Miller i Galanter: primer	Estructures mentals Processos cognitius Personalitat Aprenentatge Intel·ligència	Metàfora de	A més dels estímuls ambientals i les respostes conductuals dels individus, la Psicologia ha de
Cognitivisme i	enfocament		l’ordinador (la metafora	tenir en compte unes estructures que
constructivisme	cognitivista(obra:		de la ment com a	transformen la informació que arriba a la ment
	plans i estructura de		l'ordinador) memoria	i provoquen les respostes conductuals.
	la conducta)		curt termini: RAM i	Cognitivisme: atenció, percepció, memoria
	Neisser (primera síntesi obra: psicologiacognitiva)		llarg termini: disc dur. Etapes de l’evolució Aprenentatge	esquema mental: desenvolupament de la potencialitat cognitiva Constructivisme: la psicologia cognitiva es diu
	Chomsky (enfocament cognitivista oposat al		significatiu Zones de	ara constructivisme, s'oposa a les explicacions neuràlistes i objectivistes del coneixementi
	conductista.		desenvolupament	aprenentatge.
	Piaget		proper	Bruner teoria de l'aprenentatge per
	(desenvolupament de			descobriment, l'alumne es l'eix de
	estructures del			l'aprenentatge.
	pensament i la			Ausubel: introduir el concepte
	inteligencia,desde			d'aprenentatge significatiu.
	punt de vista cognitiu)			Vygotsky: camp de la psicopedagogia.
	Bruner (fundar Centre			Aprenentatge manera activa, aprenentatge es
	d'Estudis Cognitiusa			una construcció a partir de les influències
	Harvard)			socials i culturals. Teoria de les zones de
	Ausubel			desenvolupament proper (ZDP) tenir present el
	Vigotsky			nivell de desenvolupament efectiu de l'altmnat
				i nivell de desenvolupament potencial.

3. Camps d'aplicació a la psicologia:

• Psicologia bàsica: descobriment de les lleis que regulen propietats psicològiques dels organismes: percepció, memòria, emocions
• Psicologia aplicada: desenvolupar tècniques per utilitzar principis amb finalitats pràctiques: millorar rendiment acadèmic, trastorns mentals

1. Branques de la psicologia bàsica:

• Psicologia general: investiga la naturalesa i els fonaments dels processos psicològics bàsics (aprenentatge, motivació...)
• Psicologia experimental: estudia els processos psicològics per mitjà de dissenys experimentals de laboratori.
• Psicobiologia: estudia les bases biològiques del comportament.
• Psicologia evolutiva: ocupa dels canvis que es produeixen durant el desenvolupament psíquic i vital dels humans des del període prenatal fins a la vellesa.
• Psicologia social: estudia la influència d’un grup sobre l’individu.
• Psicologia de la personalitat: investiga quines són les característiques que defineixen una persona.
• Psicologia de l’aprenentatge: estudia els processos que influeixen en l’aprenentatge.
• Psicologia diferencial: investiga les diferències individuals que presenten els individus.

2. Branques de la psicologia aplicada:

• Psicologia clínica i de la salut: la pràctica clínica de la psicologia consisteix a aplicar els principis psicològics al diagnòstic, el tractament i la prevenció dels trastorns mentals.
• Psicologia de l'educació: L'objectiu del psicòleg educatiu és l'optimització dels processos d'ensenyament/aprenentatge mitjançant l'aplicació dels principis psicològics a les mateixes institucions educatives.
• Psicologia del treball i les organitzacions: una branca d'investigació i intervenció. Aplicar les lleis que regulen processos psicològics a les situacions laborals (altres: Psicologia jurídica, social i comunitària, de l'esport, seguretat viària i drogues).

1. Mètodes de treball de la psicologia:

• Entendre la psicologia per després poder elaborar teories.
• 1. Actitud científica i el mètode científic: Principals passos de la investigació científica:
• 1. Observació de certs fenòmens que no acaben d’encaixar amb les creences o coneixement previs que tenim.
• 2. Formulació d’hipòtesis explicatives que ens permetin explicar aquests fenòmens i encaixar-los en el nostre corpus de coneixements previs. Per a contrastar-les cal, primer, fer una:
• deducció de conseqüències empíricament corroborables que ens permetin sotmetre aquesta hipòtesi a un:
• procés de contrastació empírica. Un cop feta la contrastació empírica, el resultat pot ser negatiu i llavors la hipòtesi queda refutada o falsada, o bé pot ser positiu, la hipòtesi es considera provisionalment corroborada i passa a ser tractada com a una:
• teoria acceptada. Però pot ser que tingui més modificacions.

2. Mètodes de la psicologia

• 1. Mètode descriptiu: la descripció objectiva i sistemàtica de fets és el mètode emprat pels psicòlegs per descriure les conductes.
• latència: temps transcorregut entre un estímul i l’aparició de la resposta o conducta.
• freqüència: nombre de vegades que apareix una conducta.
• durada: temps de manifestació d’una conducta.
• intensitat: força amb què ocorre la conducta.

2. Mètode correlacional: Si dos trets o conductes s'acompanyen es diu que es correlacionen. La correlació pot ser positiva (si descriu una relació directa, temperatura o consum de gelats) o negativa (relació inversa, si l'augment va lligat a la disminució d'un altre, autoestima o depressió)3. Mètode experimental: Un experiment és una observació controlada que serveix per a comprovar la veritat de les prediccions derivades d’una hipòtesi, mètode experimental respon a la formulació d’una hipòtesi amb la corroboració o verificació per observació dels fenòmens provocats. S’anomena mostra el conjunt d’individus subjectes a una situació experimental. Hi ha la variable independent i la variable dependent.