La Psicologia: Breu Història, Processos Mentals i Conducta

La Psicologia: Breu Història

La psicologia és l'estudi de la conducta humana i dels processos mentals que la fan possible. També existeix l'etologia, que és la ciència de la conducta animal.

En un primer moment, es creia que l'ànima es separava del cos en algun moment de la vida. Però quan la psicologia va començar a experimentar, va deixar de ser filosofia i es va convertir en ciència a finals del segle XIX. Wilhelm Wundt va crear el primer laboratori de psicologia el 1879.

La psicologia estudia els processos mentals que provoquen els humans. Hi ha quatre tendències o escoles principals:

• Psicoanàlisi: Creada per Sigmund Freud, és un mètode per curar als histèrics. Intenta introduir-se en la història de la ment d'aquell individu. Qualsevol estímul pot ser modificat.
• Conductivisme: Creat per Watson, estudia la conducta i el comportament. Vol tenir el control de la conducta i modificar-la. Interpreta la conducta amb l'esquema estímul → resposta.
• Cognitivisme: Creat per Fodor, interpreta la conducta de manera diferent perquè considera que hi ha una sèrie de processos mentals entre els estímuls i la resposta. La conducta no és manipulable i utilitza la metàfora de l'ordinador per estudiar els diferents processos.
• Humanisme: Creat per Maslow o Rogers. Pretén ser un recurs per a qualsevol humà en la seva autorrealització.

Processos Mentals

Els processos mentals són conjunts d'activitats que fa la nostra ment i que fan possible la intervenció sobre el nostre cos.

Percepció

La percepció és un procés mental gràcies al qual capturem dades mitjançant els sentits i les interpretem.

• Sentits:
  • Exteroceptors (Vista, Oïda, Tacte, Olfacte, Gust): capturen informació sobre objectes externs.
  • Interoceptors: són una sèrie de connexions nervioses que estan a l'interior i que ens permeten conèixer el nostre estat.
  • Propioceptors: Vestibular (equilibri del cos), Cinestèsic (coordinació del cos).

L'interpretació també depèn de les històries passades i els interessos. Adrecem la nostra atenció en funció de les nostres necessitats. El llindar perceptiu són els límits dins dels quals podem percebre, és a dir, el marge d'acció de la realitat. Aquest límit depèn de l'espècie a la qual pertanyem i pot ser individual o col·lectiu.

Hi ha casos d'al·lucinació, que és percebre alguna cosa que no està present. Això pot ser causat per l'ús de drogues, determinades malalties psíquiques o la manca de son. L'esquizofrènia pot ser endogènica (forma part del teu codi genètic) o exogènica (no forma part del teu codi genètic i pot venir de diferents factors).

Memòria

La memòria és un procés mental que permet l'emmagatzematge i la reproducció de dades previament percebudes.

Hi ha diverses fases de la memòria:

• Fixació: moment en què es graven les dades percebudes (emmagatzematge).
• Conservació: temps que dura aquella dada guardada en la memòria (emmagatzematge).
• Evocació: moment en què es fan presents les dades emmagatzemades (reproducció).
• Reconeixement: moment en què t'adones que aquella dada té relació amb alguna experiència passada (reproducció).
• Localització: moment en què ets capaç de localitzar amb precisió quan i on vas captar aquesta dada.

Hi ha diferents tipus de memòria:

• Fidelitat record: el record és fidel al que vas captar (memòria fotogràfica: no hi ha canvis, segueix intacte. Reprodueix tal com es va veure).
• Duració: temps que es conserva la informació (curt termini, mitjà termini, llarg termini).
• Comprensió: allò que recordes o entens. Són dades aïllades.

Hi ha casos d'anomalies de la memòria:

• Amnèsia: forma particular d'oblit on l'individu no recorda algun episodi de la seva vida. Pot ser parcial (oblida un moment exacte), total (oblida tot, fins i tot la seva identitat), temporal (per un temps) o permanent (fins al final de la seva vida).
• Hipermnèsia: gran capacitat de conservar, recordar i gravar dades.
• Ecmnèsia: pèrdua de memòria de coses recents.
• Paramnèsia: alteració de la memòria que es caracteritza per la distorsió dels records.

Intel·ligència

L'intel·ligència és la capacitat de resoldre problemes nous. Segons Gardner, l'intel·ligència és un conjunt de factors que es combinen. Aquests factors són: lògic, lingüístic, espacial, corporal, musical, natural (relació amb el medi), interpersonal (capacitat de relació amb els altres) i intrapersonal (capacitat d'autoconeixement i de les pròpies emocions).

L'intel·ligència és dinàmica en els primers moments de la vida, però arriba a un punt en què es torna estàtica.

Hi ha diferents fases de l'intel·ligència:

• Sensomotriu (2 anys): es limita a les sensacions i al desenvolupament sensorial i motriu.
• Simbòlica (2-7 anys): apareix el llenguatge, que representa sensacions. El llenguatge dels nens és ambigu i molt diferent dels adults.
• Lògica 1 (7-11 anys): capacitat de fer operacions mentals amb objectes físics.
• Lògica 2 (11-14 anys): capacitat de fer operacions mentals sense objectes físics.

Hi ha també la intel·ligència pràctica, que és la capacitat de solucionar problemes amb la manipulació d'objectes.

Hi ha diferents teories sobre l'origen de la intel·ligència:

• Innatistes: pensen que la diferència d'intel·ligència entre individus ve de naixement.
• Ambientalistes: no creuen que el naixement sigui la causa del grau d'intel·ligència, sinó en l'ambient social o familiar.

La Conducta

La conducta és la manera d'actuar respecte el medi ambient.

Hi ha dos tipus de conducta:

• Conducta innata: pautes de comportament genèticament predeterminades.
  • Actes reflexos: mecanismes de defensa útils per a la nostra supervivència. És una resposta automàtica que no requereix el pensament.
  • Instints: patró de comportament que inclou diverses accions relacionades entre si. Segueixen un ordre i tenen una funció.
• Conducta apresa: comportament adquirit a través de l'experiència.

Hi ha diferents formes d'aprenentatge:

• Condicionament clàssic: Ivan Pavlov va estudiar els actes reflexos, concretament la salivació dels gossos. L'esquema és: estímul incondicionat → resposta incondicionada, estímul neutre, estímul condicionat → resposta condicionada.
• Condicionament operant: Skinner també va estudiar el mateix esquema amb rates i coloms. L'esquema és: estímul-resposta. El colom té la finalitat de menjar i no és passiu en aquest procés.
• Altres formes d'aprenentatge:
  • Seligman: indefensió apresa, que consisteix en la reacció de l'animal davant un estímul negatiu que li produeix un mal (per exemple, un gos amb electricitat).
  • Bandura (Modelatge): prefereix que els éssers humans imitin moltes conductes com si hi hagués diversos models de comportament. El primer model són els pares i el segon són els personatges favorits. Bandura va ser professor del cognitivisme.
  • Ausubel (Aprenentatge constructiu): considera les coincidències i pensa que la conducta la construeix el subjecte de manera activa. Per a ell, es construeix a partir d'una sèrie d'experiències.

La Psicoanàlisi

La psicoanàlisi és una branca de la psicologia que es centra en l'estudi de l'inconscient. Va ser creada per Sigmund Freud.

Freud va utilitzar diferents mètodes per a l'estudi de l'inconscient, com ara la hipnosi i l'associació lliure d'idees. Aquest últim mètode consisteix en demanar al pacient que digui el que li passa pel cap quan el psicoanalista li diu unes paraules, per tal de manifestar el que està a la part inconscient. Hi ha una mena de censura que evita recordar experiències reprimides a l'inconscient.

També es parla de simptomes psicosomàtics, que són anomalies psíquiques en el cos causades per tensions internes.