La Psicologia: Una Breu Història i les seves Branques

1) Què és la psicologia? La psicologia és l’estudi científic de la conducta i els processos mentals, analitza com els éssers humans pensen, senten i aprenen per adaptar-se al seu ambient. La conducta canvia mitjançant l’experiència i l’aprenentatge, els canvis en l’estat fisiològic i les variacions socioculturals.

2) La psicologia precientífica té com a objecte la natura, la substància i les determinacions accidentals de l’ànima: principi dels éssers vius. En la modernitat (s.XVII i XVIII) es tracta l’ànima com un element de diferents facultats.

3) Què estudia la psicologia? És una disciplina científica que estudia, mitjançant pràctiques experimentals, el funcionament, l’estructura i les raons de la ment, ànima i l’esperit humà.

4) Qui va obrir el primer laboratori experimental? L’any 1879 Wilhelm Wundt (1821-1920).

5) Origen de les espècies - Rev. Industrial Darwinisme.

6) Història de la psicologia: la psico comença al s.V aC amb el pensament dels autors Platò i Aristòtil, l’ànima per a ells era una propietat essencial de l’ésser viu. Segle XVII, es produeix un canvi de perspectiva amb el començament de la filosofia moderna, atribuït al filòsof R. Descartes. Ell va establir una divisió dels actes: voluntaris i involuntaris. La teoria de Darwin (teoria sintètica) va significar un nou enfocament en l’anàlisi de l’activitat mental i de les emocions humanes.

6.1) Història de la psicologia: en el mateix moment que es va fundar el laboratori també van passar aquests fets:

- En filosofia les escoles positivistes, que posaven especial atenció al llenguatge, la lògica i els descobriments científics.

- La teoria de l’evolució de Darwin, que era capaç d’explicar les conductes humanes i dels animals mitjançant l’evolució.

- Políticament, és el moment de la colonització d’Àfrica pels imperis Britànic i Francès. Aquesta colonització proporciona noves dades sobre cultures, ètnies i grups socials absolutament desconeguts pels pensadors europeus. Aquí és on destaca l’eurocentrisme.

7) Les branques de la psicologia: Estructuralisme / Funcionalisme / Psicoanàlisi / Conductisme i Cognitivisme / Psicologia humanista.

- Estructuralisme: sistema psíquic d'una persona es compon d'estructures que formen l'experiència conscient, és a dir, les sensacions que es perceben de la realitat estan condicionades per la mena d'aproximació d'un individu a cada experiència i això se'n diu 'experiència mediata'.

Edward Titchener destaca a rigidesa amb què aplicava un mètode estrictament experimental i científic: la introspecció d'idees que pot retenir la ment en l'experiència immediata.

7.1) Quins són els continguts simples de consciència segons l’estructuralisme? Imatge, sensacions i emocions.

7.2) I quins són els atributs? Qualitat, intensitat, claredat i durada.

- Funcionalisme: La teoria de William James neix des del punt de vista evolutiu, sota la influència dels escrits de Darwin sobre l'origen de l'espècies. William va tenir una crisi existencial, la qual cosa li va fer plantejar-se el dubte de: quines són les condicions adaptatives de les funcions psíquiques i la ment humana? Si les funcions psíquiques existeixen, tenen una funció evolutiva de ser. La consciència, el pensament, els sentiments, l'aprenentatge, el record o la creativitat existeixen perquè ens ajuden a sobreviure com a espècie: subsistència, és a dir que l'estudi de la psicologia humana ha de centrar-se en aquelles funcions útils per a la subsistència.

L'estudi de la ment s'ha de fer baix múltiples nivells d'anàlisi, i la psicologia ha de valer-se de paradigmes múltiples com l'experimentació, la introspecció, l'observació, o el mètode comparatiu.

- Psicoanàlisi: Sigmund Freud (1856-1939), metge originari de Viena, és el creador de la psicoanàlisi. Freud va modificar la concepció occidental de l’ésser humà i va admetre la realitat de l’inconscient i va defensar que la personalitat està determinada pels instints biològics. La realitat fonamental és l’inconscient, que aflora a la consciència de manera disfressada en el lapsus, els actes fallits, els acudits, els somnis i les fantasies. I s’utilitza la introspecció, l’associació lliure d’idees i la interpretació dels somnis com a mètode terapèutic.

- Conductisme: La psicologia conductista va ser la perspectiva dominant durant la primera meitat del s.XX. El creador va ser John B. Watson i va publicar un manifest fundacional el 1913 on va rebutjar la introspecció com a mètode i va orientar la psicologia per camins més objectius.

Va definir la psicologia com una ciència natural. El psicòleg conductista estudia la conducta animal i humana (entre les quals hi ha una continuïtat biològica), mitjançant el mètode experimental.

El conductisme va ser desenvolupat pels teòrics de l’aprenentatge.

Els conductistes consideren que la conducta és un fenomen susceptible d’observació i quantificació, i les lleis que regeixen el comportament són compartides per qualsevol espècie.

- Conductisme / Cognitivisme: la psicologia cognitiva és comprendre la naturalesa i el funcionament de la ment humana i estudia els processos cognitius, com ara la percepció, memòria, aprenentatge, raonament i llenguatge.

Els psicòlegs cognitius es basen en la metàfora de l’ordinador i estudien què ocorre a la ment d’una persona quan fa una tasca determinada i la forma en què emmagatzema i utilitza el seu coneixement.

8) L'evolució dels organismes: El filòsof Anaximandre de Milet defensava que la diversitat de formes biològiques procedien d’uns antecedents comuns. A l’edat mitjana i fins a l’època de Darwin, es creia que totes les espècies eren immutables, que havien estat creades per Déu tal com eren ja en l’inici del món.

La teoria de l’evolució constata el fet que les espècies vivents, entre les quals l’home, descendeixen d’avantpassats comuns, estan emparentades entre si i canvien amb el temps. Intenta reconstruir les relacions de parentiu entre uns organismes i altres, i la separació de branques diferents que originen espècies diverses, i per últim pretén explicar les causes de l’evolució i analitzar els mecanismes que la modulen: la selecció natural, l’herència genètica, la mutació dels gens o l’organització de l’ADN.

9) Lamarckisme: Lamarck (1774-1829): les espècies evolucionen de forma gradual i continua; per exemple, si tu perds un braç, el teu fill néixerà sense el braç que et falta.

Diu que els caràcters adquirits es transmeten per herència.

Tesis fonamentals: -Totes les espècies evolucionen de forma gradual i continua - La funció crea l’òrgan; és a dir, l’exercici dels òrgans produeix el seu desenvolupament i perfecció - Els caràcters adquirits es transmeten per herència.

10) Darwinisme: Darwin (1809-1892): va demostrar que el procés de tots els éssers vius es desenvolupen a partir d’organismes primitius.

11) Teories de l’evolució: Teoria sintètica:

- La teoria de Darwin mostrava un punt feble.

- Gregor Mendel el va poder demostrar amb uns experiments amb pèsols. Els caràcters hereditaris estan demostrats pels factors específics, anomenats elements i coneguts avui com a gens.

- Al 1865 va descobrir, a partir d’aquests experiments, les lleis de l’herència.

- Al segle XX, la investigació genètica demostra que el procés evolutiu depèn de les mutacions. En 1901, Hugo de Vries distingeix dos tipus de variacions:

Les mutacions: alteracions produïdes en els organismes vius i transmeses per herència.

Modificacions: canvis fruits de l’ambient no heretables.

PREGUNTES

- Quan va ser la creació de la psicologia com a ciència? 1779

- Quines són les tesis principals del Darwinisme? - L’evolució / L’ascendència comuna

- La selecció natural o supervivència del més apte