Psicologia en el Salvament Aquàtic: Estrès i Ansietat en Socorristes

2. La psicologia en el salvament

Aspectes psicològics en el salvament aquàtic

En el salvament aquàtic, a l’hora de realitzar un salvament, hi ha diferents aspectes que intervenen: la tècnica i l'aspecte psicològic. Un socorrista pot tenir molt bona tècnica a l’hora de realitzar les salvacions, però si aquesta bona tècnica no va acompanyada d’un bon aspecte psicològic pot acabar en fracàs. Quan parlem d’aspecte psicològic parlem de que el tècnic ha d’estar sempre segur de si mateix, no tenir por, inseguretat, nervis, etc.

La conducta del tècnic de salvament

Quan ens comportem, emetem una sèrie de respostes que es manifesten de tres formes diferents:

• Fisiològic: Es refereix al que sentim a nivell físic o propioceptiu.

• Cognitiu: Es refereix als nostres pensaments, creences, interpretacions, valoracions i imaginació.

• Motor: Té a veure amb tot el que fem de forma motriu, de manera perceptible per a un altre.

El tècnic i el seu nivell d’activació

Diferents nivells d’activació:

• Per a cada nivell de resposta: Podem estar molt activats a nivell cognitiu i poc a nivell motor.

• Per a cada situació: No estem igual d’activats nedant que vigilant.

• Per a cada individu: No tothom respon igual en una mateixa situació. Diferents nivells.

El nivell d’activació: Depenent de les diferents situacions que ens trobem, no sempre necessitarem un nivell d’activació màxim, ja que existeixen diferents nivells d’activació per a les diferents tasques que hem de realitzar. Per tant, podem parlar de nivells d’activació alts i baixos.

3. L’estrès en la tasca del SOS

Tipus d’estrès

Les diferents situacions que ens trobem durant tota la jornada laboral poden arribar a afectar el socorrista en forma d’estrès. Trobem diferents tipus d’estrès:

• Psicosocials: Un tècnic es pot sentir molest en ser observat pels banyistes mentre passeja vigilant.

• Biològics: Estar un temps sota el sol sense protecció.

Facilitadors de l’estat d’estrès

• Canvi o novetat en una situació (assignació a una piscina nova).

• Durada de la situació d’estrès (treballar tot l’estiu seguit).

• Nivell alt de que passi alguna cosa (estiu, molts nens banyant-se a hora punta).

• Ambigüitat (falta o excés d'informació impedeixen valorar la situació).

4. L’ansietat davant una situació d'emergència

Por, ansietat o sobreactivació

En totes les situacions difícils, apareix una sobreactivació i un grau d’ansietat. Però si a les situacions de tràmit, com una luxació, apareix també aquesta ansietat, estem parlant d'un comportament inadequat per part del SOCO.

L’ansietat és una resposta similar a la por, si bé té lloc davant situacions en les quals és irracional i inadequat reaccionar així.

Tant en la reacció lògica de por com en la desadaptativa d’ansietat, es produeix a l’individu una forta sobreactivació.