Psicologia i Antropologia d'Aristòtil: L'Ànima i les seves Funcions

Psicologia i Antropologia: Les Funcions de l'Ànima

La psicologia, o estudi de l'ànima, és considerada per Aristòtil com una part de la física (l’explicació dels éssers en moviment) i té un caràcter empíric i biològic, allunyat del misticisme pitagòric o de Plató.

L'Ànima (Psyké) com a Principi Vital

Per Aristòtil, l'ànima (Psyké) és el principi vital, el principi de la vida. Aquesta concepció es separa de la concepció dualista platònica, que concebia una ànima separada i empresonada en el cos.

Aristòtil s’allunya tant de la concepció espiritualista de Plató (l’ànima no pot existir separadament del cos) com del materialisme de Demòcrit (l’ànima no pot ser simplement un conjunt d’àtoms).

La Unitat Substancial: Ànima com a Forma i Acte

Cos i ànima són una Unitat Substancial, constituint una sola substància. Guarden mútuament la mateixa relació que la matèria i la forma:

• L'ànima és la forma del cos (que és matèria).
• L’ànima és l’acte del cos (que, pel fet de ser matèria, és la potència).

L’ànima és la causa formal, però també la causa eficient i, sobretot, la causa final (la funció) de l’home, mentre que el cos seria la causa material.

Localització i Relació amb el Cos

Aristòtil defensa la unitat de l'ànima, oposant-se a la divisió en parts de l’ànima platònica. Per això, l'ànima no es localitza en cap part especial del cos, sinó que és present en la seva totalitat. No és l'ànima la que sent o pensa, sinó tot l'home, gràcies a l'ànima.

La relació entre l’ànima i el cos és comparable a la relació entre la funció i l’òrgan: l’organisme és l’instrument de l’ànima perquè pugui desenvolupar la seva funció. (Exemple: “Si l’animal és l’ull, l’ànima és la vista”).

Mortalitat i Entelequia

Un element destacable és que Aristòtil considera que l’ànima, com a principi vital, és mortal i desapareix amb la mort del cos.

Tots els éssers vius tenen ànima (Psyké), fet que els distingeix dels éssers inerts. L’ànima és entesa com un principi vital (allò que dona vida i mou).

L’ànima, tant dels humans com dels animals, és l’entelequia del cos: l’acte que l’impulsa a realitzar totes les seves potencialitats i que determina la forma d’actualitzar-se de la matèria.

Les Funcions de l'Ànima segons Aristòtil

No totes les ànimes realitzen les mateixes funcions. Les funcions de l'ànima són jeràrquiques i acumulatives:

1. Funció Vegetativa o Nutritiva

   L’ànima vegetativa és pròpia de les plantes, però present en animals i humans. Realitza les funcions de:

   • Nutrició
   • Reproducció
   • Creixement

2. Funció Sensitiva

   Pròpia dels animals i els humans (que també posseeixen la funció vegetativa). És la disposició de l’ànima a rebre sensacions (Percepció). També és responsable de la locomoció i dels desitjos. En l’home, aquesta part és responsable del caràcter (ethos). La imaginació i la memòria deriven de la percepció.

3. Funció Intel·lectiva o Racional (Nous)

   És específica de l’ésser humà. L’ànima humana duu a terme les tres funcions (vegetativa, sensitiva i racional). L’ànima intel·lectiva o racional és la que li permet pensar (Dianoia) i voler.