Què és la Psicoanàlisi? Teoria de Freud Explicada

Introducció a la Psicoanàlisi de Sigmund Freud

Definició de Psicoanàlisi

La psicoanàlisi es defineix des de diverses perspectives:

• Com a teràpia per tractar i curar les malalties mentals (tècnica terapèutica per tractar la neurosi).
• Com a teoria general de la personalitat i la sexualitat humana.
• Com a model que explica l'estructura de la personalitat i el funcionament del psiquisme humà.
• Com a teoria de la cultura que explica el perquè de l'art, el llenguatge, la religió, la vida social, etc.

Sigmund Freud i l'Inconscient

Sigmund Freud (1856, Freiberg, Moràvia) va estudiar medicina i tenia una formació filosòfica molt completa. Freud afirma que la major part de la nostra vida psíquica és inconscient. Arriba a la hipòtesi de l'existència de l'inconscient a partir de la seva experiència mèdica: hi ha una multiplicitat de símptomes que no s'expliquen si no és a partir de la suposició que existeix la vida psíquica inconscient, fonamentalment desitjos originats en els nostres instints i que són reprimits.

Manifestacions de l'Inconscient

La vida psíquica inconscient es manifesta a través de:

• Somnis: Satisfacció simbòlica dels desitjos reprimits.
• Actes fallits: Actes quotidians aparentment erronis o absurds, però que revelen motivacions inconscients. Són actes no resolts satisfactòriament per l'acció de forces inconscients que ho impedeixen.
• Lapsus: Oblits o errors en la parla aparentment intranscendents que obeeixen a bloquejos o interferències de l'inconscient.
• Acudits: Construccions lingüístiques que, a través de mecanismes com la condensació o el desplaçament, provoquen la sortida d'idees reprimides o latents de forma socialment acceptable.
• Neurosi: Malaltia psíquica o trastorn mental ocasionat per un conflicte interior no resolt entre els desitjos inconscients de l'Allò, les exigències del Superjò, i el Jo conscient. És una incapacitat del Jo per gestionar adequadament els conflictes inconscients del psiquisme. La causa pot ser un conflicte emocional, la mort d'un familiar, un fracàs professional, etc.

Energia Psíquica: Libido i Principis Rectors

Segons Freud, la nostra vida psíquica s'origina en l'energia (principalment sexual) anomenada libido. La defineix com la manifestació psíquica de la tensió sexual física i de tot desig, provocada per les pulsions. El nostre organisme està regit per dos principis fonamentals:

• El principi de plaer: Tendència innata a satisfer immediatament els desitjos i evitar el displaer.
• El principi de realitat: Modifica el principi de plaer, adaptant la satisfacció a les condicions del món exterior i provocant l'ajornament o la modificació del desig.

S'ha de mantenir un equilibri entre aquests principis i les instàncies psíquiques per a la salut mental; el conflicte o el desequilibri provoquen angoixa.

Mecanismes de Defensa

El Jo utilitza mecanismes de defensa per protegir-se de l'angoixa generada pels conflictes interns:

1. Repressió: Refrenar i mantenir en l'inconscient els impulsos, desitjos o records considerats inacceptables.
2. Racionalització: Consisteix a donar explicacions lògiques o raons socialment acceptables per justificar conductes o sentiments que sorgeixen de motius inconscients o inacceptables.
3. Negació de la realitat: Consisteix a negar un fet o aspecte dolorós de la realitat externa o interna per tal de no reconèixer el fracàs, la frustració o l'amenaça.
4. Projecció: Consisteix a atribuir a altres persones sentiments, desitjos o idees pròpies que un mateix no vol acceptar o reconèixer.
5. Formació reactiva (o Reacció): Es tracta de manifestar una conducta o actitud externa que és diametralment oposada al sentiment o desig reprimit.
6. Regressió: Retorn a etapes anteriors del desenvolupament psicosexual (més infantils) davant una situació de conflicte o estrès que provoca angoixa.
7. Sublimació: Transformació d'impulsos instintius (especialment sexuals o agressius) considerats inacceptables en activitats socialment valorades i superiors, com l'art, la ciència o l'activitat intel·lectual.

Models de l'Aparell Psíquic (Tòpiques Freudianes)

Primera Tòpica (Model Topogràfic, aprox. 1913-1915)

• Inconscient: Sistema originari i més extens del nostre psiquisme. Conté les pulsions bàsiques (Eros - pulsions de vida, com els instints sexuals i d'autoconservació; i Thanatos - pulsions de mort o agressivitat), així com els continguts reprimits (records, desitjos). Es regeix pel principi de plaer i el procés primari (il·lògic, atemporal).
• Preconscient: Sistema intermediari entre l'inconscient i el conscient. Conté pensaments, records i coneixements que no són actualment conscients però que poden ser portats a la consciència amb relativa facilitat. Actua com una barrera o censura.
• Conscient: Sistema que rep informació del món exterior i de l'interior (sensacions, percepcions, pensaments). És la part de la ment de la qual som directament conscients en un moment donat. Opera segons el principi de realitat i el procés secundari (lògic, racional).

Segona Tòpica (Model Estructural, a partir de 1920)

• Allò (Id): Representa el pol pulsional de la personalitat. És la instància més primitiva, dipòsit de l'energia psíquica (libido) i de les pulsions innates d'origen biològic. És totalment inconscient i està regit pel principi de plaer. Busca la satisfacció immediata.
• Superjò (Superego): Representa la instància moral i els ideals. És el conjunt de normes, prohibicions, valors i restriccions interioritzades pel subjecte a partir de l'educació, la cultura i la identificació amb les figures parentals i autoritàries. Inclou la consciència moral (el que no s'ha de fer) i l'ideal del jo (el que s'hauria de ser). Pot ser parcialment conscient i inconscient.
• Jo (Ego): Instància mediadora que es desenvolupa a partir de l'Allò en contacte amb la realitat exterior. La seva funció principal és conciliar les demandes de l'Allò (desitjos), les imposicions del Superjò (moralitat) i les exigències de la realitat. Opera segons el principi de realitat, utilitza els mecanismes de defensa i és la seu de funcions com la percepció, el pensament, la memòria i el control motor. Té parts conscients, preconscients i inconscients.