Psicoanàlisi Freudiana: Tècniques, Angoixa i Interpretació dels Somnis

Tècniques Psicoanalítiques de Freud

Si experimentes una lluita constant entre l'Ego i el Superjò, la psicoanàlisi suggereix que es pot resoldre fent conscient allò que és inconscient. Per aconseguir-ho, Sigmund Freud va posar en pràctica les següents tècniques psicoanalítiques:

• Hipnosi: Mètode inicial per accedir a l'inconscient.
• Associació lliure d'idees: Expressió espontània de pensaments sense censura.
• Lapsus linguae i fallades: Anàlisi dels errors verbals o d'acció com a manifestacions de l'inconscient.
• Interpretació dels somnis: Una via fonamental per desxifrar continguts inconscients.

L'Angoixa en la Psicoanàlisi

L'angoixa és una emoció penosa i desagradable que sorgeix davant una situació experimentada pel subjecte com a perillosa. Segons la psicoanàlisi, existeixen dos tipus principals d'angoixa:

• Angoixa objectiva: Sorgeix quan té una base real i objectiva (saps per què estàs angoixat).
• Angoixa neuròtica: Apareix com a reacció davant el perill que el Jo no pugui dominar l'energia instintiva de l'Id i aquesta es descarregui de forma impulsiva (no podem controlar el que ens manen els nostres sentits).

Per evitar aquesta angoixa, el Jo utilitza una sèrie d'estratègies inconscients, conegudes com a mecanismes de defensa, per mantenir l'equilibri psíquic. Aquests mecanismes són:

• Identificació: Consisteix a identificar-se amb algú que es considera desitjable.
• Desplaçament: Es trasllada un sentiment o desig de la persona original a una altra.
• Repressió: El Jo impedeix que records penosos i l'angoixa que provoquen arribin a la consciència.
• Sublimació: Consisteix a substituir un objectiu inacceptable per un altre més acceptat socialment.
• Negació: Es nega un fet real, deformant la realitat.
• Fixació: És negar-se a fer un pas més en el desenvolupament normal a causa de l'angoixa que provoca la por del que és nou i desconegut.
• Regressió: Consisteix a tornar a una etapa anterior en la qual existia una major seguretat i l'angoixa no s'experimentava.

Els Somnis i la seva Interpretació

En totes les cultures, els somnis han tingut una gran importància. Els primers escrits trobats sobre els somnis daten de l'antic Egipte (l'any 1300 aC), on s'explicava la teoria dels oposats, que suggeria, per exemple, que somiar amb la mort d'algú podia allargar la seva vida.

Posteriorment, Plató també va tenir una concepció dels somnis: quan ens adormim, surt l'«animal» que portem dins i vol satisfer el que realment desitgem. Aquestes teories són aportacions anteriors a Sigmund Freud.

La Teoria Freudiana dels Somnis

Freud va escriure un llibre fonamental l'any 1900 titulat La interpretació dels somnis, on explica que qualsevol somni té dos nivells:

• Contingut Manifest: La part del somni que es pot recordar i explicar.
• Contingut Latent: Allò que s'amaga darrere del somni, el seu significat inconscient.

Tot somni té contingut latent perquè, tot i que la censura psíquica és feble durant el son, els desitjos inconscients la passen de manera discreta. Per tant, per passar del contingut manifest al contingut latent, cal fer-ne una interpretació.

Sistemes d'Interpretació dels Somnis

La interpretació dels somnis es pot dur a terme a través de dos sistemes principals:

• Interpretació simbòlica: Es treballa amb símbols. Freud adverteix que aquests símbols sovint tenen múltiples sentits, de manera que només es pot obtenir una concepció exacta a través del context individual del somni.
• Mètode desxifrador: És més intuïtiu i està més a l'abast dels psicoanalistes. No té tant en compte la simbologia universal, sinó com és el somni en si i com es pot interpretar en el context del pacient (per exemple, el cas de la noia enamorada del professor).

Funcions dels Somnis

Els somnis poden tenir dues funcions principals:

• Permeten que els desitjos prohibits, habitualment de caràcter sexual, surtin de manera encoberta a la consciència.
• Permeten dormir tranquil·lament, ja que són el gran aliat del descans.

Somnis i Altres Disciplines

Existeixen dues qüestions relacionades amb els somnis que connecten amb altres camps:

• La ciència i els somnis: La ciència intenta aprofundir en els somnis mitjançant encefalogrames, trobant el que anomenem la fase REM (Rapid Eye Movement), la fase més profunda del son que ens demostra que mentre dormim el nostre cervell està actiu.
• Els somnis i la creativitat: Al llarg de la història, molts artistes han afirmat que els seus somnis han intervingut en les seves obres, servint com a font d'inspiració.