Psicoanàlisi Freudiana: Inconscient, Estructura de la Ment i Mecanismes de Defensa

1. Psicoanàlisi Freudiana

Sigmund Freud s'oposa a la consciència racional de la ment i afirma que les dades conscients són insuficients per explicar el comportament humà. Defensa el caràcter irracional d'una part del comportament humà amb l'existència de l'inconscient, causa fonamental de les conductes. Afirma que la realitat fonamental és inconscient.

L'objectiu de la teràpia és resoldre els problemes dels pacients fent aflorar els conflictes i desitjos inconscients, que posseeixen una naturalesa sexual i agressiva, i que es reprimeixen.

Mètodes:

• Introspecció
• Associacions lliures
• Interpretació dels somnis

TEORIES CLAU: Sexualitat com a causa de les principals accions humanes i malalties mentals com a conseqüència de la repressió dels instints.

Primera Tòpica Freudiana (Teoria de la Ment)

Els processos psicològics són regulats per una part oculta i desconeguda de la nostra personalitat que s'anomena inconscient. Aquest és un conjunt d'energia format per pulsions innates, desitjos i records reprimits que escapen al nostre conscient.

La primera tòpica distingeix tres nivells:

1. CONSCIENT
2. PRECONSCIENT
3. INCONSCIENT

L'inconscient es pot manifestar a la consciència en forma de:

• Somnis: Satisfacció simbòlica de desitjos inconscients reprimits que escapen a l'autocensura.
• Actes fallits: Actes no resolts satisfactòriament per l'acció de forces inconscients que ho impedeixen.
• Lapsus: Oblits aparentment intranscendents que obeeixen a bloquejos de l'inconscient.
• Acudits: Construccions lingüístiques que provoquen la sortida d'idees latents, que la consciència no accepta.
• Neurosi: Malaltia psíquica que manifesta un conflicte entre uns desitjos reprimits i un jo feble que no aconsegueix la seva satisfacció.

Segona Tòpica Freudiana (Teoria Estructural de la Personalitat)

Aquesta teoria postula tres instàncies que interactuen:

Allò (Id)

És l'element biològic. És totalment inconscient i primitiu. El seu mecanisme de funcionament consisteix en la satisfacció immediata de les necessitats. L'Allò és totalment instintiu. No actua de manera moral ni pensant en els altres, sinó que actua d'acord amb el principi de plaer.

Jo (Ego)

S'origina a partir de l'Allò en el nen petit. A mesura que l'infant creix i entra en contacte amb el món exterior, elabora el seu Jo, que es converteix en la part mental del control de la conducta. El Jo té com a finalitat el contacte amb la realitat i l'autoconservació enfront d'aquesta realitat exterior. Considera la realitat abans que el plaer (principi de realitat). Té elements del conscient, del preconscient i de l'inconscient.

Superjò (Superego)

Es crea als 5-6 anys quan idealitzen la imatge dels pares i aprenen les normes a respectar. Aquestes s'integren en la personalitat i es fan inconscients. És el punt de referència moral de la persona. En una persona adulta, el Superjò ajuda el Jo a controlar les exigències instintives de l'Allò.

Relacions i Mecanismes de Defensa

Quan el Jo no pot mediar eficaçment entre les exigències de l'Allò, la realitat i el Superjò, sorgeixen els mecanismes de defensa per reduir l'ansietat:

• Repressió: El Superjò frena els impulsos.
• Racionalització: Inventar-se arguments racionals per justificar conductes.
• Negació de la realitat.
• Projecció: Veure idees pròpies (inacceptables) en altres persones.
• Regressió: Tornar a comportaments infantils.
• Reacció reactiva: Manifestació d'una conducta externa contrària a un sentiment refusat.
• Sublimació: Canalització d'impulsos inacceptables cap a activitats socialment valorades.