Psicoanàlisi de Freud: Teoria, Desenvolupament i Impacte

La Psicoanàlisi de Freud: Teoria i Desenvolupament

La psicoanàlisi de Freud és una teoria sobre el desenvolupament i el funcionament de la vida psíquica, tal com apareix en la seva obra Esquema d'una psicoanàlisi científica (1895). També és un mètode d'explicació de la conducta humana, i una psicoteràpia a través de la interpretació dels somnis, les associacions lliures, els actes fallits, etc. En la concepció freudiana subjeu la idea que l'home és un sistema d'energia, mogut per instints o impulsos.

El 1923, amb la publicació d'El jo i l'allò, Freud elabora el seu model estructural de la personalitat, composta per l'Allò, el Jo i el Superjò. Aquests processos psíquics no són entitats separades amb límits definits, sinó que representen una varietat de funcions i dinàmiques dins la persona.

La teoria de Freud ha tingut un gran impacte en el món occidental, perquè trenca l'optimisme racionalista de Descartes ("Penso, per tant, existeixo") i de la Il·lustració. Els humans ja no podem concebre'ns com a animals racionals, sinó com a criatures sexuals i agressives, buscadores del plaer i impulsades per les nostres emocions.

Postulats Bàsics de la Psicoanàlisi sobre la Personalitat

• La personalitat és com un iceberg, amb una petita part visible sobre la superfície. La part que sobresurt és el conscient, i la submergida, l'inconscient, el qual és dinàmic i exerceix pressions i influències sobre el que una persona pensa i fa.
• La personalitat és fruit de la interacció de forces i mecanismes intrapsíquics, i en la seva organització i desenvolupament exerceix un paper rellevant l'impuls sexual (libido).
• La infantesa és un període molt significatiu en el desenvolupament de la personalitat. Freud va establir diverses etapes del desenvolupament psicosexual o libidinal: oral, anal, fàl·lica, latència i genital, en què diferents zones erògenes són la font de plaer.
• La teràpia es basa en l'associació lliure, que suposa deixar que el pacient expressi el primer que li vingui a la ment i així pugui recuperar i alliberar-se de records i experiències doloroses originades en la infantesa. Si exposa el drama de la seva pròpia vida, el pacient pot acabar acceptant el seu 'jo' (descobriment de l'inconscient).

Desenvolupament Psicosexual Humà (T12)

1. Fase oral: La boca és la primera zona de plaer. Petons, carícies, contacte amb la pell materna per mamar, succió.
2. Fase anal: Retenció i expulsió dels excrements té un marcat significat psicològic.
3. Fase fàl·lica: Apareix el complex d'Edip, que consisteix en l'atracció cap al progenitor del sexe oposat i el rebuig cap al del mateix sexe. Estructura la personalitat i el desig humà.
4. Període de latència: Als 6 o 7 anys comença una etapa en què els impulsos es mantenen en un estat de quietud.
5. Fase genital: Pubertat, organització i maduresa sexual.

Motivació (T13)

La motivació és el mòbil que incita, manté i dirigeix l'acció d'un subjecte per assolir determinats objectius.

• Motius biològics: Són carències de l'organisme: fam, set, impuls sexual, dormir, somiar, etc.
• Motius socials: Necessitats apreses, determinades per la societat i la cultura: motivació d'èxit (impuls de superació), motivació d'afiliació (establir relacions, donar i rebre afecte), motivació de poder (necessitat de controlar el comportament dels altres).

Teories de la Motivació

• Teoria de la reducció de l'impuls de C. Hull: Es basa en l'homeòstasi per explicar l'estat biològic dels organismes quan es produeix una necessitat. L'impuls apareix per moure l'organisme a satisfer aquesta necessitat. Motivació: E = H x D x K.
• Teoria humanista de Maslow: "Si deliberadament planeges ser menys del que ets capaç de ser, t'asseguro que seràs molt desgraciat". Maslow parla de l'autorealització.
• Atribució: Representació que una persona té de la relació causal existent entre el seu esforç i el resultat que aconsegueix.
• L'atribució de Heider: Forces personals (capacitat i motivació) i forces ambientals (estables i inestables).
• Teoria de Weiner: Reformulació de la teoria de Heider (la controlabilitat és la dimensió més important; causes internes i controlables del fracàs provoquen humiliació i vergonya, i les externes, enuig i rebel·lia; si percebem la causa del fracàs, perdrem la motivació).

Mecanismes de Defensa del Jo

• Aïllament afectiu: Es fuig del conflicte separant les idees dels afectes.

Distorsions Cognitives i de la Memòria

Les distorsions cognitives són creences irracionals o hàbits de pensament erronis i imprecisos que deformen els fets.

1. Pensament dicotòmic: Consisteix a percebre les coses com a blanques o negres, vertaderes o falses. Origina contínues frustracions.
2. Hipergeneralització: És convertir un fet o una experiència negativa en una llei general. Quan sobregeneralitzem, agafem una part pel tot, però és un error.
3. Inferència arbitrària: Són deduccions o conclusions incorrectes. Pensar que no agradem als altres, creure que els altres pensen malament de nosaltres, creure que les coses ens sortiran inevitablement malament.
4. Abstracció selectiva: Consisteix a fixar-se en alguns detalls d'un succés i no en el context.
5. Raonament emocional: Es basa a creure que les coses són com un les sent. Això ocorre quan les nostres accions es regeixen per les emocions i no pel pensament.
6. "Hauries de": Hi ha deures que són flexibles i doten de sentit la nostra vida, però alguns ens exigeixen coses impossibles i mereixen ser rebutjats.
7. Personalització: És assumir tota mena de culpes sense que tu siguis directament responsable dels fets.
8. Magnificació o minimització: La magnificació augmenta la importància dels errors comesos, mentre que la minimització disminueix les nostres qualitats. La reestructuració cognitiva consisteix a apreciar el que fem bé i saber viure amb els nostres defectes i limitacions.
9. Evasió de control: Moltes persones admeten que no tenen control sobre les seves vides i creuen que el destí, els fats o determinades forces externes ens manipulen.

Distorsions de la Memòria

• Temps
• Distracció
• Bloqueig
• Atribució errònia (assignar un record a una font equivocada)
• Suggestibilitat (incorporar informació enganyosa)
• Propensió (reflecteix la influència dels nostres coneixements i creences actuals sobre la forma de recordar el passat)
• Persistència

Alteracions de la Memòria (Amnèsia)

• Anterògrada: Després d'una lesió.
• Retrògrada: Abans d'una lesió.
• Psicògena: Incapacitat per recordar esdeveniments previs al trauma.
• Funcionals
• Demència senil