Psicoanàlisi de Freud: Inconscient, Sexualitat i Cultura

La Influència de Freud

Sigmund Freud (1856-1939), fundador de la psicoanàlisi, ha passat a la història com el creador d'aquesta disciplina, que es defineix en tres sentits:

• A. La psicoanàlisi com a eina d'anàlisi d'un grup de malalties neuròtiques, especialment la histèria.
• B. La psicoanàlisi com a metapsicologia, una descripció global de l'aparell psíquic humà derivada de la pràctica amb pacients histèriques i de l'estudi de l'organització de l'inconscient.
• C. Una teoria global de la cultura elaborada a partir de l'estudi de l'inconscient i del paper central de la sexualitat en el psiquisme humà.

Dos filòsofs del segle XIX, Nietzsche i Schopenhauer, van qüestionar la imatge racional de l'ésser humà, destacant els aspectes irracionals, l'instint enfront de la raó, la biologia enfront de la cultura. Freud va realitzar la crítica més radical de l'exagerada fe en la raó dels il·lustrats.

La Ment Humana Segons Freud

Els estudis sobre la malaltia mental van contribuir a que Freud trenqués amb la imatge racional de la ment. Les seves investigacions li van oferir una imatge problemàtica: desequilibrada, trastornada. Fins aleshores, les malalties mentals es consideraven d'origen orgànic o fruit d'una possessió diabòlica.

Freud va descobrir:

1. La presència d'esdeveniments i experiències inconscients que exercien una gran pressió sobre la personalitat.
2. L'existència de forces pulsionals que impulsaven al subjecte en determinades direccions.
3. La necessitat d'investigar la cara oculta de la ment humana, introduint els conceptes d'inconscient versus conscient i pulsió versus raó.

Principals Tesis Freudianes

• A. La teoria de l'inconscient: Freud afirma que sota la racionalitat hi ha un món desconegut, un pou on s'aboca tot el reprimit, que constitueix l'estructura bàsica de la personalitat.
• B. La teoria de la sexualitat: Per a Freud, l'energia de l'inconscient (libido) és la sexualitat, sinònim de desig, que no s'ha de confondre amb la genitalitat. La psicoanàlisi considera que els humans són desig i que el desig és l'estructura de la vida humana.
• C. La centralitat de la infància: Els conflictes amb el pare per l'amor de la mare i la sexualitat infantil són la base de la personalitat adulta. Les fases de la sexualitat infantil són universals i necessàries per arribar a la maduresa.
• D. Els somnis com a clau per a l'inconscient: Els somnis són l'expressió dels desigs inconscients que surten a la superfície en forma de somnis, acudits, oblits, actes fallats, etc. Freud creia possible interpretar els somnis per accedir als desigs ocults.
• E. La vida humana com a pugna entre Eros i Thànatos: El drama humà és el conflicte entre l'ordre del desig (Eros) i l'ordre de la necessitat (Thànatos), expressió de la mort.

Mites Bàsics en el Pensament de Freud

Freud utilitza el mite per expressar les dificultats de l'anàlisi i per mostrar que els traumes psicològics formen part d'una continuïtat cultural. Hi ha tres mites principals en la seva obra:

• El mite de l'assassinat del pare (Tòtem i tabú).
• El mite d'Èdip (desig d'eliminar la figura paterna).
• El mite de Narcís (recerca de la perfecció i autoenamorament).

La ment té tres subsistemes: el conscient, el preconscient i l'inconscient. L'inconscient és inabastable, però està impregnat d'energia dels desigs reprimits.

Freud descriu la ment a partir de tres instàncies: l'Allò (impulsos instintius), el Jo (principi de realitat) i el Superjò (normes i autoritat).

Eros i Thànatos

La segona tòpica és indestriable del doble principi de vida (Eros) i de mort (Thànatos). La pugna entre ambdós marca el subjecte humà. En l'Eros hi pot haver destrucció (masoquisme). Thànatos representa el treball, la llei i la repressió. La vida humana és un conflicte entre els impulsos i les pressions socials.

El Problema de la Sexualitat

Freud considerava que l'inconscient és sexual, mogut pel desig. La sexualitat és una aspiració al plaer, no només genitalitat. La libido és l'energia de la sexualitat en l'inconscient. El funcionament psíquic s'orienta a aconseguir plaer (principi de plaer) i a adaptar-se a la realitat (principi de realitat). Per a Freud, sense sexe no es comprèn res sobre l'home.