La pseudociència i el pensament científic

Pseudociència

La pseudociència són afirmacions o tesis que semblen científiques però no ho són. Hi ha diversos indicis que ens permeten identificar la pseudociència:

• Afirmacions exagerades: en tres passos transformaràs la teva vida per sempre.
• Dependència de les anècdotes: una noia va fer ioga a diari durant un mes i des de llavors no ha estat deprimida ni un dia.
• Mànca de connexió amb altres investigacions: noves investigacions demostren que el massatge ocular aconsegueix que la lectura es realitzi més ràpid de lo normal.
• Falta de revisió per altres acadèmics: cinquanta estudis fets per la companyia demostren un èxit rotund.
• Falta de rectificació quan es publiquen proves en contra: tot i que alguns científics afirmen que utilitzem casi tota la intel·ligència, hem descobert un mètode fins ara desconegut per aprofitar més el potencial del cervell.
• "Psico-charlataneria" sense sentit que utilitza paraules que semblen científiques però que no ho són.
• Es parla de "prova" en comptes de "evidència": està provat que el nostre programa redueix la ansietat social almenys un 50%.

La pseudociència ens atreu tant per l'apofènia, que és la tendència a percebre connexions coherents en fets que no estan relacionats entre si, com per les tesis metafísiques, que són afirmacions sobre el món que no es poden veure.

Perills de la pseudociència

La pseudociència pot ser perillosa per tres raons:

1. Cost d'oportunitat: allò al que renunciem.
2. Dany directe.
3. Incapacitat de pensar de manera científica com a ciutadans a l'hora de prendre decisions importants.

Com a conclusió, direm que el pensament científic és fonamental.

Principis bàsics del pensament científic

• Descartar les hipòtesis alternatives: en analitzar una afirmació psicològica cal preguntar-se si la resta d'explicacions possibles estan descartades.
• Correlació no implica causalitat: que dues variables estiguin relacionades no vol dir que una sigui la causa de l'altra.
• Falsabilitat: perquè una afirmació tingui sentit ha de ser falseable, és a dir, refutable.
• Replicabilitat: cal que els resultats d'un estudi puguin reproduir-se sistemàticament. Si no poden repetir-se, augmenta la probabilitat de que siguin causats per l'atzar.
• Afirmacions extraordinàries requereixen evidències extraordinàries: com més contradiu una afirmació allò que coneixem i que sabem, més convincent ha de ser l'evidència aportada per ser acceptada.
• La navalla d'Occam: si dues explicacions serveixen en igualtat de condicions per explicar un fenomen, cal optar per la més simple.

Mètode científic

Els passos del mètode científic són:

1. Observació i formulació de la pregunta: basant-se en investigacions prèvies o en la observació personal es planteja una pregunta rellevant.
2. Formulació de la hipòtesi: es replanteja la pregunta en forma de predicció específica que pot ser demostrada.
3. Verificació de la hipòtesi: disseny d'un projecte d'investigació per demostrar la veritat o falsedat de la hipòtesi.
4. Deducció de conclusions: s'analitza el projecte.
5. Publicació de resultats: per donar publicitat i facilitar la replicació de l'experiment.

Mètodes experimentals

Els mètodes experimentals inclouen:

• Assignació aleatòria dels participants a les condicions experimentals: indica que els investigadors han assignat a l'atzar als participants a cadascun dels grups. El grup experimental és el que rep la manipulació i el grup control és el que no rep cap manipulació.
• La manipulació d'una variable independent: el segon ingredient d'un experiment és la manipulació d'una variable independent per tal de registrar l'efecte que té envers la variable dependent.

Per dur a terme l'avaluació de resultats s'han de fer dues preguntes: si és fiable i vàlid el resultat. La fiabilitat és la coherència de la mesura feta. Hi ha diferents tipus de fiabilitat, com la fiabilitat test-retest i la fiabilitat entre observadors. La validesa és el grau en què un instrument mesura la variable que diu que mesura. La fiabilitat és necessària perquè existeixi validesa, però no és suficient perquè la tingui.

Dificultats dels dissenys experimentals

Hi ha diverses dificultats que es poden presentar en els dissenys experimentals:

• Efecte placebo: millora resultant de la mera expectativa de millora.
• Efecte de les expectatives de l'experimentador: fenomen per el qual les hipòtesis dels investigadors influeixen involuntàriament sobre els resultats de l'estudi.
• Efecte del cec: ignorància per part dels participants envers la seva pertinença al grup experimental o al grup control.
• Efecte del doble cec: disseny en el qual ni els investigadors ni els participants saben qui forma part del grup experimental i qui del grup control.