Provisions tècniques i solvència en assegurances

Les provisions tècniques

Provisions que reflecteixen el valor cert o estimat de les obligacions contretes per raó dels contractes d’assegurances i de reassegurances subscrits, així com el de les despeses relacionades amb el compliment d’aquetes obligacions.

Metodologies de càlcul

Hi ha 2 metodologies:

• Provisions tècniques de solvència II: es la que figura al informe financer i de solvència, calculades a “valor de mercat” (2015).
• Provisions tècniques comptables: es la que figura als comptes anuals.

1. Les provisions tècniques (Solvència II)

Les provisions tècniques hauran de ser la quantitat que una companyia hauria de pagar a una altre per transferir les seves obligacions derivades dels contractes d’assegurança (valor de mercat de les obligacions de l’entitat asseguradora). Valor de provisió = millor estimació + marge de risc.

- Millorar estimació (BEL: bestestimate liability): diferencia entre el valor actual dels ingressos (primes) i despeses (sinistres, comissions i altres despeses) tot descomptat a la cobra lliure de risc.

- Marge de risc (RM: risk margin): quantitat addicional al BEL. Es correspon amb el cost del capital necessari de la companyia per fer front a les obligacions derivades de la contractació de les assegurances.

2. Les provisions tècniques comptables

2.1. Provisions de primes

- Provisió de prima no consumida: correspon a la periodificació de la prima al llarg de la durada de l’assegurança. Aquesta periodificació correspon a la part de la prima meritada que cal dotar al llarg de la anualitat d’assegurança per fer front als sinistres i després que estimen haurà, derivats de l’assegurança. Es calcularà pòlissa a pòlissa. Base de càlcul: prima de tarifes o s’activen del després d’adquisició a l’actiu.

- Provisions de per a riscos en curs: si les primes son insuficients per cobrir sinistralitat i altres despeses, cal dotar una provisió de riscos en curs. Si aqueta provisió s’ha de dotar durant dos anys consecutius, s’hauran d’incrementar les primes cobrades.

2.2. Provisions d’assegurança de vida

- Provisió de la companyia per fer front als compromisos derivats de les assegurances de vida. En assegurances vida-risc es correspon amb la provisió de primes (periodificació anual de la prima de risc). En assegurances d’estalvi, es correspon, bàsicament, amb la capitalització de les primes al tipus d’interès tècnic previst a la nota tècnica.

2.3. Provisions de participació en benefici i extorns

- Assegurances de vida estalvi: recull els beneficis meritats a favor de prenedors, pendents d’assignar (per exemple, en assegurances de vida diferides i mixtes, amb participació en guanys). En assegurances vida risc i assegurances no vida: quantitats pendents d’abonar als prenedors per baixar sinistralitat, en aquells contractes que ho contemplen (per exemple, en assegurances de vida, llar, etc. Amb devolució de part de les primes pagades en cas d’absència de sinistres).

2.4. Provisions de sinistres pendents

- Representa l’import total de les obligacions pendents derivades de sinistres declarats abans del tancament de l’exercici. Inclourà totes les quantitats a pagar als beneficis i les despeses derivades de la tramitació del sinistre. Cal considerar les 3 provisions següents: Provisió per sinistre pendent de liquidació o pagament, Provisió per sinistre pendent de declaració (IBNR), Provisió per despeses de liquidació de sinistres.

2.5. Provisions de l’assegurança de decessos

- Exclusiva del ram de decessos. Es calcularà amb criteris “actuarials”. Diferencia entre, en tot moment entre: El valor actual de les obligacions (pagament de les despeses derivades de l’enterrament i altres), El valor actual de les primes futures, si hi ha. Descomptant ingressos i despeses futures a “la corva de tipus d’interès lliure de ric”. Incloent totes les despeses derivades.

2.6. La reserva d’estabilització

- La provisió d’estabilització, de caràcter acumulatiu, te com a finalitat aconseguir i l’estabilitat tècnica de cada ram o ric. Es calcula com un percentatge de la prima meritada. Es calcularà i dotarà en aquells riscos que pel seu caràcter especial, nivell d’incertesa o falta d’experiència així ho requereixin, i s’integrarà per l’import necessari per a fer front a les desviacions aleatòries desfavorables de la sinistralitat. També es dotarà en aquells riscos on així ho estableixi la nota tècnica. S’aplicarà quan el ram doni pèrdues. Actualment, el pla de comptabilitat d’entitats asseguradores considera en aquesta provisió com a reserva obligatòria establerta per llei, dins de finançament basic, deixant de considerar-se dins de provisions tècniques.

Participació de la reassegurança en les provisions tècniques

- Les companyies d’assegurances “activen” les provisions tècniques a càrrec dels reasseguradores (ACTIU). Representen els deutes que les reasseguradors tenen amb la companyia d’assegurances: Provisió de primes: part de la prima anual cedida al reassegurador no consumida al final de cada mes. Provisió de sinistres: sinistres pendent de recobres dels reasseguradors.

Provisions per a primes pendents de cobrament

- No es una provisió tècnica, sinó que es una provisió comptable que recull la morositat dels clients. Es calcula sobre els rebuts emesos que no estiguin reclamats jurídicament, de la forma següent: Primes amb menys de 3 mesos d’antiguitat: el 25% de l’import del rebut o el coeficient mitja d’anul·lacions d’aquest rebuts. Primes amb antiguitat entre 3 y 6 mesos: el 50% de l’import del rebut. Primes amb antiguitat superior als 6 mesos: el 100% de l’import del rebut.

La reassegurança

La reassegurança es un contacte entre la companyia d’assegurança i la companyia de reassegurances en virtut del qual: L’asseguradora cedeix una part del risc a la reasseguradora. L’asseguradora paga una prima a la reasseguradora. La reasseguradora abona una comissió a l’asseguradora. L’asseguradora imputa a la reasseguradora una part del sinistre, si s’escau.

Avantatges. La reassegurança permet: aplana els riscos de la Companyia, fer homogènies les carteres, Fer més previsibles els resultats i suavitzar l’impacte dels sinistres de quantia rellevant.

Funcions de la Reassegurança

- Funció Tècnica: Permet la fragmentació dels riscos en unitats més petites que poden ser retingudes per les companyies, cedint la resta a una o varies companyies de reassegurances. Això permet: Assegurar riscos de gran quantia. Distribuir els riscos entre el mercat reassegurador de tot el mon. Ajustar els risc retingut per la companyia a les seves capacitats financeres.

Funció Econòmica: La reassegurança té la funció d’equilibrar el compte de resultats de la companyia d’assegurances. Al cedir els riscos més grans, estem limitant l’impacte en el compte de resultats dels sinistres grans, el que ens permet tenir un compte de resultats més previsible.

- Funció Financera: La companyia de reassegurances pot finançar a la companyia d’assegurances:

o Mitjançant la constitució de dipòsits: La cedent no paga totes les primes cedides per fer front al pagament de sinistres. Aquests dipòsits han de ser retribuïts amb interessos que restaran del resultat de la reassegurança.

o A través de l’avançament de comissions extraordinàries de reassegurança.

o A través de la compra d’una cartera d’assegurances: la Reasseguradora compra la cartera a la cedent i passa a ser la companyia de directa.

- Funció d’optimització de la Solvència: Els requeriments de capital de les companyies depèn del capital en risc (capital exposat a sinistres sense protecció de la reassegurança). Es poden reduir els requeriments de capital a través de la reassegurança.

Tipus de contractes de reassegurança

En funció de l’obligatorietat de la cessió, els contractes de reassegurança poden ser:

- Contractes obligatoris: totes les pòlisses que entren dins del “marc” del contracte poden ser assegurades per la companyia i seran reassegurades.

- Contactes facultatius: per a casos excepcionals (pel capital assegurat o per la tipologia del risc) es requereix autorització expressa de la companyia de reassegurança, que determina les condicions i preu per cada cas.

En funció de si la forma de càlcul de la prima cedida en proporcional o no al risc cedit, els contractes de reassegurances poden ser:

- Contractes de reassegurances proporcionals:

o Contracte d’excedent o Contracte de quota part

- Contactes de reassegurances no proporcionals:

o Contractes “excess loss” o Contractes “stop loss

Solvència

Solvència: capacitats dinàmica de la companyia de fer front a les seves obligacions actuals i futures. Instruments Els instruments que permeten a la asseguradora ser solvent son: - Correcte càlcul de les primes - Homogeneïtzació dels riscos, a traves de: o Política de subscripció o Política de reassegurança - Correcte càlcul de les provisions tècniques i cobertura amb inversionsadequades. - Dotació de fons propis suficients.

Pilars Solvència II

Solvència II crea un sistema de tres pilars per poder assolir la solvència de l’entitat:

- Pilar I: Valoració quantitativa dels riscos els que s’enfronta l’entitat per determinar un capital de solvència obligatori.

- Pilar II: establiment d’un sistema de control intern de l’entitat que permeti minimitzar els riscos.

- Pilar III: establiment d’un sistema de reporting que permeti donar una correcta informació al mercat i al supervisor

1. Pilar I

Les companyies d’assegurances han de tenir:

a) Fons propis mínims per a operar

b) Addicionalment, han de tenir un capital de solvència, per fer front a les possibles desviacions dels resultats, per: o Insuficiència de les primes o Insuficiència de les provisions o Pèrdues de valor de les inversions o Despeses no previstes o Riscos catastròfics

A. FONS PROPIS DE LES ENTITATS ASSEGURADORS Els fons propis de les entitats asseguradores han de ser equivalents a la diferencia dintre el valor de mercat dels actius i dels passius: Balanç econòmic Balanç econòmic no es igual a balanç comptables Grans dificultats en valorar els PASSIUS a preu de mercat: no hi ha un mercat tan transparent com en el cas dels actius.

B. CAPITAL DE SOLVÈNCIA OBLIGATORI

El capital de solvència (CSO/SCR) de les entitats asseguradores es determina en funció dels riscos els que s’enfronta la entitat.

A major risc > major capital de solvència, ja que la probabilitat de pèrdues inesperades es major. El CSO haurà el capital suficient perquè en diferents escenaris, la probabilitat de fallida a 1 any del 0,5% es a dir, la fallida es produiria si o si en 200 anys. Haurà de tenir en comptes tots els riscos quantificables, actuals i els que s poden tenir en els propers 12 mesos a la data del càlcul.

El capital de solvència obligatòria i considera els 4 RISCOS BASICS següents :

1. RISC DE SUBSCRIPCIÓ

Pèrdua derivada de les inadequades de les hipòtesis de per al càlcul de les primes i /o construcció de les provisions tècniques.

1.1. Risc de subscripció. Assegurances de vida: (pèrdua derivada de la inadequació de les hipòtesis per al càlcul de les primes primes i /o construcció de les provisions tècniques,en assegurances de vida.

Els SUB RISCOS a considerar son els següents : − Risc de mortalitat: mortalitat superior a la esperada − Risc de longevitat: longevitat superior a la esperada (rendes vitalícies) − Risc d’invalidesa: invalidesa superior a la esperada − Risc d’anul·lacions de pòlisses superior a la esperada − Risc de despeses superior a la esperada − Risc catastròfic: pandèmies, acumulació de defuncions en unmateix sinistre, etc

1.2. Risc de subscripció. Assegurances no vida (pèrdua derivada de la inadequació de les hipòtesis per al càlcul de les primes primes i /o construcció de les provisions tècniques,en assegurances de no vida.

Els SUB RISCOS a considerar son els següents: − Risc de prima: insuficiència de les primes − Risc de reserva: insuficiència de les provisions − Risc anul·lacions de pòlisses: excessiu ritme de cancel·lació de pòlisses − Risc catastròfic: pandèmia, acumulació de defuncions en un mateix sinistre, etc.

1.3. Risc de subscripció. Assegurances de salut. (pèrdua derivada de la inadequació de leshipòtesis per al càlcul de les primes i /o construcció de les provisions tècniques, en assegurances de salut. Els SUB RISCOS a considerar son els següents : − Risc de prima: insuficiència de les primes − Risc de reserva: insuficiència de les provisions − Risc anul·lacions de pòlisses: excessiu ritme de cancel·lació de pòlisses − Risc catastròfic: pandèmia, acumulació de defuncions en un mateix sinistre, etc.

2. RISC DE MERCAT

Pèrdua derivada de la variació del preu de mercat dels actius i/o delspassius. Els SUB RISCOS a considerar son els següents : − Risc de tipus d’interès: pèrdua de valor dels actius/ passius per variacions brusques del tipus d’interès − Risc de renda variable: pèrdua de valor dels actius per caigudes brusques dels valor de les accions. − Risc immobiliari: pèrdua per les caigudes brusques del valor dels immobles − Risc de tipus de canvi (divisa): pèrdues derivades dels canvis en les divises. − Risc de diferencial : pèrdua de valor com a conseqüència que el tipus d’interès que renda l’actiu s’allunyi del interès dels actius lliures de risc. − Risc de concentració: pèrdues derivades de tenir massa inversions en determinats actius.

3. RISC DE CONTRAPART

Risc de pèrdua o de reducció́de valor dels actius per reducció́de la solvència dels emissors de valors, contraparts o qualsevol altre deutor al que estigui esposat l’entitat asseguradora (prenedors, mediadors, reasseguradors, etc.).

4. RISC OPERACIONAL:

Denominem "risc operacional" a tota possible contingència que pugui provocar pèrdues a una empresa a causa d'errors humans, d'errors tecnològics, de processos interns defectuosos o fallits, o arran d'esdeveniments externs (fraus, accidents, desastres, ets). Relacionat amb el Pilar II de Solvència. Difícil d’objectivar, a priori. S’estima multiplicant el volum de primes per uns factors que determina la DGSFP

2. PILAR II

Les companyies asseguradores han d’establir un sistema de control intern de l‘entitat que permeti minimitzar els riscos i en cas d’inspecció́ permeti demostrar que hi ha mecanismes de control d’aquests riscos. Un sistema de control intern efectiu aporta seguretat raonable sobre que les polítiques, processos, tasques, comportaments i altres aspectes d'una organització́(considerats en el seu conjunt) propicien el seu funcionament efectiu i eficient, contribueixen a garantir la qualitat de la informació́presentada a nivell intern i extern, i ajuden a garantir el compliment de la legislació́aplicable. Per assolir aquest objectiu, les companyes han d’establir un sistema de control intern basat en tres línies de defensa

Model de les 3 línies de defensa:

− L’objectiu de la Funció Actuarial és proporcionar una seguretat raonable en els processos i entorn de control del risc de subscripció de l'entitat i fer un seguiment i avaluació de les hipòtesis realitzades per l'Entitat.

− L'objectiu de la Gestió de Riscos és establir els mecanismes de govern (funcions i responsabilitats) i els requeriments a complir per l'Entitat en l'exercici de la gestió de riscos.

− L’objectiu de la Funció de Compliment és doble: garantir que l’operativa de l’Entitat compleix, d’una banda amb la legislació a la qual estigui subjecta en cada moment i d’altra banda amb les normes internes que estiguin establertes. Anualment, el Responsable de Compliment emetrà un informe de compliment funcional dirigit a aquest Consell d’Administració

− El principal objectiu d'Auditoria Interna serà analitzar, avaluar i fer el seguiment del nivell d'eficiència i eficàcia del Sistema de Control Intern i de la Funció de Compliment Legal de l'Entitat i informar dels resultats al Consell d'administració.

3. PILAR III

Les entitats han d’Establir un sistema de reporting que permeti donar una correcta informació́al mercat i al supervisor. Per aconseguir l'anterior objectiu, les entitats asseguradores han de publicar cada any un informe sobre la situació́financera i de solvència (ISFS). L’informe es publica a la pàgina web. Informe sobre tots els riscos de l’entitat i la situació́de solvència de la mateixa, en diferents escenaris. Ha de servir per transmetre la màxima informació́a clients i inversors sobre la solvència DINÀMICA de la entitat. Ha de ser auditat per experts independents: un actuari i un auditor (Informe especial de revisió́de l’ISFS)

NORMATIVA SOBRE INVERSIONS

• Les asseguradores hauran d’invertir els seus recursos segons el Principi de Prudència: o Invertiran no més en actius i instruments amb riscos que es puguin determinar, mesurar, vigilar, gestionar i controlar adequadament. o Els riscos per les inversions es tindran en compte en l’avaluació de les necessitats globals de solvència i en l’avaluació interna dels riscos i solvència.

• Invertiran de forma que es garanteixi la liquiditat, seguretat i rendibilitat de la cartera, en especial els que estan garantint el capital mínim obligatori i el capital de solvència obligatori.

• Garantiran en tot moment la disponibilitat dels actius.

CLASSIFICACIÓ DE LES INVERSIONS PER TIPUS DE CARTERES

1. Cartera de actius financers per negociar.

Es poden incloure en aquesta categoria:

• Actius financers que es compren per a vendre a curt termini.

• Formen part d’una cartera d’efectes “per negociar”.

• Es poden assignar a la cartera qualsevol tipus d’actiu adquirit amb ànim de negociar-lo a curt termini.

Comptabilització.

• A la compra es valoren a valor raonable, incloent les despeses de la compra/venda.

• Las valoracions posteriors es faran també a valor raonable.

• Els canvis de valor raonable i els interessos generats s’imputaran a la cta de PiG.

2. Cartera de actius a valor raonable amb canvis en la compta de pèrdues i guanys.

Es poden incloure en aquesta categoria:

• Actius financers híbrids (derivats).

• Inversions d’assegurances “unit linked”.

Comptabilització.

• A la compra es valoren a valor raonable, incloent les despeses de la compra/venda.

• Las valoracions posteriors es faran també a valor raonable.

• Els canvis de valor raonable i els interessos generats s’imputaran a la cta de PiG.

3. Cartera actius financers disponibles per a la venda.

Es poden incloure en aquesta categoria els cobraments de quantia determinada i les accions.

Comptabilització.

• Es valoren a valor raonable més les despeses de la transacció.

• La valoració posterior es fa pel seu valor raonable.

• Els canvis del valor raonable es registraran directament en el patrimoni net, fins que l’actiu es doni de baixa del balanç o se deteriori, moment en que s’imputarà al compte de PiG.

• Els interessos i dividends meritats s’imputaran al cta. de PiG.

• Al tancament de cada exercici hauran de fer-se correccions valoratives sempre que hi hagi evidència de deteriorament del valor.

• Les pèrdues acumulades reconegudes se reconeixeran pel compte de PiG

4. Cartera de préstecs i partides a cobrar.

Es poden incloure en aquesta categoria:

• Crèdits per operacions comercials: els originats per operacions d’assegurança i de reassegurança (per exemple, rebuts pendents de cobrament).

• Crèdits per operacions no comercials: actius financers amb cobraments de quantia determinada o determinable i que no es negocien en un mercat actiu (per exemple, un dipòsit bancari).

Comptabilització:

• En la adquisició es valoren a valor raonable: preu de compra + despeses de compra.

• Els interessos meritats van a la cta. de PiG.

• El valor posterior dels títols es determina pel cost amortitzat.

• Al tancament de l’exercici es faran correccions valoratives, en el cas de deteriorament del valor.

5. Cartera d’inversions a venciment.

Es poden incloure en aquesta categoria els actius següents:

• Renda fixa.

• Amb data de venciment determinada.

• Amb cobraments de quantia determinada o determinable.

• Que es negociïn en un mercat actiu.

• Que la EA es comprometi a mantenir-los fins al seu venciment.

Comptabilització.

• En la adquisició es valoren a valor raonable: preu de compra + despeses de compra.

• Els interessos meritats van a la cta de PiG.

• El valor posterior dels títols es determina a cost amortitzat.

• Al tancament de l’exercici es faran correccions valoratives en cas de deteriorament del valor.

POLÍTICA D’INVERSIONS.

El Consell d’Administració aprova la Política de Inversions de la companyia. La Política d’Inversions determina: • Els actius en que podrem invertir. • Els percentatges (%) màxims a col·locar en cada tipus d’actiu. • Es límits als riscos següents: tipus d’interès, crèdit, liquiditat, divisa, derivats, etc. • Política de control de riscos.

GESTIÓ DE LES INVERSIONS.

El Departament d’Inversions de la companyia du a terme la gestió de les inversions, seguint la política d’inversions aprovada pel Consell d’Administració. Les Unitats del Departament d’Inversions són: • Front Office: estudien les propostes d’inversió a presentar al Comitè d’Inversions i es fan les operacions (compres i vendes). • Middle Office: ALM, seguiment dels límits, control dels riscos, reporting, etc. • Back Office: administració de les operacions, comptabilitat, valoració, etc.

REGISTRES COMPTABLES

Les Entitats Asseguradores han de mantenir els Llibres Diari i Major i, amés, els Registres següents: • Registre de comptes. • Registre de pòlisses i suplements emesos i anul·lats. • Registre de sinistres. • Registre de càlcul de les provisions tècniques. • Registre d’inversions. • Registre de contractes de reassegurança

Els Registres s’han de conservar en suports informàtics segurs que no puguin ser manipulats. En el cas d’entitats que operen en vida i no vida, hauran de portar Registres separats

OBLIGACIONS COMPTABLES.

Exercici econòmic: any natural (1 de gener – 31 de desembre).

Les Entitats Asseguradores han de elaborar, almenys trimestralment: x

o El balanç.

o El compte tècnic i el compte no tècnic (de Vida).

o El compte tècnic i el compte no tècnic (de No Vida).

▪ L’estat de solvència: Capital de solvència obligatori.

▪ Capital mínim obligatori.

Les Entitats Asseguradores han de remetre a la DGSFP els comptes anuals, l’informe de gestió i d’auditoria de comptes després de 7 dies des de la remissió per part de l’auditor

PRINCIPIS COMPTABLES.

Els principis comptables de les entitats asseguradores son els mateixos que el pla general comptables següents:

• Principi d’Empresa en Funcionament: la empresa té una durada il·limitada, per tant, la comptabilitat no està pensada en valorar la empresa per la seva venda.

• Principi de Meritació: els ingressos i despeses es comptabilitzaran en la seva meritació, no en el cobrament/pagament.

• Principi d’Uniformitat: els criteris emprats en la comptabilitat s’han de mantenir en el temps.

• Principi de Prudència: els beneficis es comptabilitzaran a la seva materialització i les pèrdues al ser conegudes.

• Principi de no Compensació: no es poden compensar pèrdues amb beneficis si o que s’han de comptabilitzar de forma separada.

• Principi d’Importància Relativa: es podrà ometre algun principi si el seu impacte, quantitativament, és irrellevant.

ELS COMPTES ANUALS.

Les entitats asseguradores ha de depositar els Comptes Anuals al Registre Mercantil, que estan formades per:

• Balanç: actiu, passiu i patrimoni net.

• Compte de Resultats: o Compte Tècnic Vida. o Compte Tècnic No Vida. o Compte No Tècnic.

• Estat de Canvis en el Patrimoni Net.

• Estat de Fluxos d’Efectiu. • Memòria.

• + Informe gestió+Informe d’auditoria