Proves i tractament de malalties

Cateterisme cardíac

Un catèter és un tub flexible. En el cateterisme cardíac s'introdueix un catèter a través d'una artèria, normalment de l'engonal, i es va portant amb ins al cor amb l'ajut d'una guia i una màquina de raigs X que proporciona imatges en temps real. Una vegada el catèter arriba al cor s'hi injecta material de contrast i es prenen imatges que ens proporcionen informació sobre l'estat del cor i dels vasos sanguinis. Aquestes imatges reben el nom d'angiografies.

Test d'esforç

És una prova que es realitza a pacients que pateixen o han patit una malaltia cardíaca o a aquells amb factors de risc (hipertensió, fumadors, persones amb un nivell alt de colesterol a la sang, etc.). S'obtenen l'ECG, la tensió arterial i el pols del pacient mentre se'l sotmet a un esforç físic, sobre una cinta rodant, per exemple.

Tècniques endoscòpiques

Amb aquestes tècniques s'aconsegueix veure realment l'interior del cos. Consisteixen a introduir un aparell anomenat endoscopi a través d'un orifici natural o una petita incisió quirúrgica. L'endoscopi és un instrument en forma de tub que té una font de llum i un sistema òptic, de manera que capta la imatge de l'interior de cavitats corporals o òrgans buits i la mostra en una pantalla en temps real.

Biòpsia

Consisteix en l'extracció d'una petita porció de teixit per examinar-la posteriorment en el laboratori amb l'ajuda d'un microscopi. N'hi ha de diversos tipus, des de la que es realitza amb una simple agulla fins a la que requereix una intervenció quirúrgica. Les biòpsies es fan servir, per exemple, per determinar si un tumor és benign o maligne.

Tractament de les malalties

Què són els medicaments?

Els medicaments són aquells productes que utilitzem per curar, alleujar, prevenir i diagnosticar una malaltia. Els medicaments contenen un o diversos fàrmacs, que són les substàncies que fan que els medicaments tinguin certes propietats; és a dir, els fàrmacs són els principis actius dels medicaments. Els fàrmacs són actius en quantitats molt petites. Per facilitar-ne l'administració es barregen amb excipients, que són substàncies inertes que serveixen com a vehicle dels fàrmacs, a fi de facilitar-ne l'administració o l'estabilitat o millorar-ne les propietats com el sabor. La mescla del fàrmac o fàrmacs amb uns excipients determinats i d'una determinada manera dóna lloc a un medicament amb forma de xarop, injectable, aerosol. Això s'anomena forma galènica. Alguns excipients poden donar problemes a certes persones, per la qual cosa se n'ha d'advertir la presència en el prospecte del medicament. Un exemple és la lactosa, substància vers la qual algunes persones mostren intolerància. Els fàrmacs són capaços d'unir-se a algunes molècules que hi ha a l'interior de l'organisme, anomenades receptors. Aquestes molècules acostumen a ser proteïnes, i les seves funcions es modifiquen quan els fàrmacs s'hi uneixen. Alguns receptors es troben per tot el cos. Altres, en canvi, es troben només en alguns grups de cèl·lules molt concrets. Tots els medicaments poden produir reaccions adverses. Aquestes reaccions són efectes negatius dels medicaments, és a dir, no desitjats. Per poder comercialitzar un medicament les autoritats sanitàries han de verificar que els seus beneficis superen les possibles reaccions adverses. Cada medicament s'ha de prendre en la dosi adequada. Per sobre d'aquesta dosi no augmenten els beneficis del medicament i, en canvi, s'incrementa la possibilitat que apareguin reaccions adverses. Alguns fàrmacs, si s'administren junts amb d'altres, interfereixen entre si. Per exemple, pot ser que un dels fàrmacs dificulti que l'altre s'absorbeixi. Però aquestes interaccions farmacològiques, en general, es coneixen.

La denominació dels medicaments

Els medicaments es coneixen, en primer lloc, per la seva denominació comercial o marca, és a dir, el nom que li assigna el laboratori que l'elabora. Després, cada fàrmac té un nom oficial (DOE: denominació oficial espanyola). A més, cada fàrmac té un nom científic que l'identifica amb una precisió total, però és massa llarg i complicat per fer-lo servir. Per exemple, un medicament molt conegut és l'aspirina, un nom comercial assignat pels laboratoris Bayer a un medicament el principi del qual és l'àcid acetilsalicílic (DOE).

Les vies d'administració

Des que un fàrmac entra al nostre organisme fins que arriba als seus receptors ha de travessar diverses barreres: la paret de l'aparell digestiu, el fetge, les parets dels vasos sanguinis, etc. Algunes d'aquestes barreres es poden salvar si se'n modifica la via d'administració. Hi ha diverses vies per a l'administració de fàrmacs. Per exemple:

• Oral: pastilles, càpsules, comprimits.
• Sublingual: comprimits que se situen sota la llengua.
• Rectal: supositoris.
• Parenteral (injecció):
  • Intranasal: el medicament pot administrar-se a través dels orificis nasals amb un nebulitzador.
  • Tòpica: pomades o cremes per a la pell