Proves de l'Evolució i Teoria Sintètica (Neodarwinisme)

Proves de l'Evolució

Proves Embriològiques

Es basen en l’estudi del desenvolupament embrionari dels éssers vius. Aquelles espècies que tenen un major parentiu evolutiu mostren més semblances durant el seu desenvolupament embrionari. La semblança augmenta amb la proximitat evolutiva.

Proves Biogeogràfiques

Existència de grups d'espècies més o menys semblants, emparentades, que habiten llocs relacionats entre si per la seva proximitat, situació o característiques. En algunes ocasions només es pot explicar la divergència per la tectònica de plaques.

Proves Anatòmiques

• Òrgans homòlegs

  Òrgans amb aspecte diferent perquè fan funcions diferents, però amb la mateixa estructura. Proven que provenen d’un ancestre comú.

• Òrgans anàlegs

  Tenen funcions similars, però no presenten cap semblança interna en la seva estructura.

• Òrgans vestigials

  Són òrgans homòlegs que no fan cap funció en les espècies actuals, però sí que tenien funció en alguna de les espècies dels avantpassats.

Proves Paleontològiques

Els fòssils d’éssers vius ens proporcionen evidències sobre la successió dels organismes en el temps.

Proves Bioquímiques

• Proves moleculars

  Tots els éssers vius estan formats pels mateixos principis immediats.

• Proves immunològiques

  Reaccions sèriques d’aglutinació: Antigen – anticòs.

• Proves genètiques

  Universalitat del codi genètic. Es poden fer experiments d'hibridació de DNA (marcatge radioactiu i dissociació) o de comparació del genoma entre espècies.

Teoria Sintètica o Neodarwinisme

La variació entre els individus d’una població es deu, d’una banda, a la recombinació genètica que té lloc en la reproducció sexual i, d’una altra, no menys important, a l’existència de mutacions. Les mutacions són producte de l’atzar i la major part d’aquestes són perjudicials i fins i tot letals, per la qual cosa normalment desapareixen degut a la selecció natural. Tanmateix, algunes mutacions poden resultar favorables per als individus, especialment quan les condicions ambientals canvien. Són preadaptatives. Segons la idea de la teoria sintètica de l’evolució, la naturalesa selecciona les mutacions favorables, denominades mutacions adaptatives, de manera que, a la llarga, les poblacions estan perfectament adaptades al seu entorn. A més, les migracions i la grandària de les poblacions també influeixen. L’atzar és important, particularment en poblacions petites.

Barreres per a la reproducció:

• Muntanyes
• El mar
• Istmes (tros de terra que separa mars)
• Un riu
• Desert
• Glaceres o banquises (tros de gel que separa mars)

Factors de diferenciació gradual:

• Diferents precipitacions
• Diferents relleus
• Diferents temperatures
• Diferents altituds
• Diferents terrenys
• Diferents profunditats