Protocols de transport: UDP, TCP, DHCP i Firewalls

Protocols de Transport

UDP

UDP (User Datagram Protocol) és un protocol de transport que s'encapsula damunt d'IP. Ofereix un servei de datagrames independent, sense confirmació ni control de flux. És molt ràpid i no requereix establiment de connexió. A més, és lleuger, amb una capçalera petita i poc overhead.

És útil per a:

• Aplicacions de control i gestió amb molts paquets petits, tipus petició-resposta (ex: SNMP).
• Aplicacions de difusió amb adreces destí multicast o broadcast (no possible amb TCP).
• Aplicacions de temps real amb control total dels paquets generats, on el baix retard és molt important i les pèrdues de paquets són tolerables.

TCP

TCP (Transmission Control Protocol) és un protocol orientat a connexió. La connexió requereix tres fases: establiment, transferència de dades i terminació. Proporciona fiabilitat i un flux (stream) de dades amb buffers d'emissió i recepció per a cada sentit, permetent reordenar els segments que arriben desordenats.

Incorpora mecanismes de:

• Control de flux: evita saturar el receptor (finestra lliscant).
• Control de congestió: evita saturar la xarxa (finestra de congestió, llindar slow-start).

La multiplexació per port defineix una connexió com (IP origen, port TCP origen, IP destí, port TCP destí) o (socket TCP origen, socket TCP destí). Aquests quatre camps identifiquen unívocament tots els segments TCP d'una mateixa connexió, permetent que cada aplicació treballi amb ports diferents simultàniament.

Encapsulació TCP: Aplicació -> Missatge de l'aplicació -> Dades TCP -> Dades IP -> Dades de trama (per a la desencapsulació).

Firewalls

Els Firewalls són dispositius de xarxa que implementen la capa de transport i permeten filtrar el trànsit entre xarxes utilitzant la informació de les capes d'Aplicació, Presentació i Sessió.

Capes d'Aplicació, Presentació i Sessió

La capa de transport proveeix un sistema de comunicació fiable a les capes superiors (Aplicació, Presentació i Sessió), on es desenvolupen els protocols de comunicació i les aplicacions finals. Aquestes capes superiors no estan implementades al sistema operatiu, sinó que es desenvolupen com a programes i processos d'usuari.

DHCP

DHCP (Dynamic Host Configuration Protocol) facilita la configuració automàtica de la informació de xarxa quan una màquina arranca, simplificant l'administració, especialment en xarxes mitjanes o grans amb mobilitat. La informació pot canviar i la màquina no la reté indefinidament.

L'equip només ha d'estar configurat amb IP dinàmica i fa un broadcast dins la xarxa local per obtenir la configuració d'un servidor DHCP.

Avantatges:

• Centralització de la configuració de xarxa al servidor.
• Configuració automàtica del client.
• Configuració de xarxa IP confiable.
• Evita conflictes d'adreces repetides i errors de configuració manual.
• Flexibilitat i escalabilitat.