Protocols d'Identificació de Patògens Gastrointestinals en Femta

Protocols d'Identificació en Mostres de Femta

Definicions Clau

Infecció gastrointestinal:

Malaltia infecciosa (vírica, bacteriana o parasitària) amb símptomes de gastroenteritis (diarrea, vòmits, dolor abdominal).

Toxiinfecció alimentària:

Causada per consum d'aliments o aigua contaminats. Pot tenir origen tòxic o infecciós. Inclou tant quadres gastrointestinals com neurològics (botulisme, listeriosi, brucel·losi, etc.). A Catalunya, també es considera la intoxicació per compostos químics o toxines.

Sospita de brot:

Quan dues o més persones presenten símptomes gastrointestinals o neurològics després de compartir un àpat o aliment.

Bacteris Causants d'Infeccions Gastrointestinals

Bacteris Toxigènics (produeixen toxines)

• Vibrio cholerae
• E. coli toxigènica
• S. aureus
• Bacillus cereus
• Clostridium perfringens

Provoquen diarrea líquida i abundant, sense dolor abdominal ni febre. Pot ser greu si persisteix.

Bacteris Invasors (infecten la mucosa intestinal)

• Salmonella
• Campylobacter
• E. coli enteroinvasiva
• Yersinia

Causen diarrea amb sang i leucòcits, acompanyada de dolor abdominal i febre.

Bacteris Invasors i Toxigènics

• Shigella
• Clostridium difficile
• E. coli O157:H7

Coprocultiu: Detecció de Bacteris Patògens

Definició

Cultiu de femtes per detectar bacteris patògens.

Avaluació Prèvia

Es revisa la femta macroscòpicament (sang, pus, moc), indicatiu d'infecció invasiva.

Procediment de Sembra

• Femta líquida: Aplicació directa en placa de cultiu (2-3 gotes).
• Femta sòlida: Se'n selecciona una porció (mida d'un pèsol), es dilueix en solució salina per homogeneïtzar-la abans de sembrar.

Tipus de Medis de Cultiu

• Escassament selectius: Inhibeixen Gram positius, permeten enterobacteris (McConkey, EMB Levine).
• Moderadament selectius: Inhibeixen Gram positius i alguns enterobacteris, afavoreixen Salmonella i Shigella (SS, XLD).
• Altament selectius: Per a microorganismes concrets (Verd brillant per Salmonella, CCDA/Skirrow per Campylobacter, CIN per Yersinia).
• Brous d'enriquiment: Milloren el creixement de Salmonella, Shigella i Yersinia (Selenit F).

Medis Escassament Selectius

Objectiu

Detectar Salmonella, Shigella i Yersinia en femta.

Procediment

Es busquen colònies transparents a MacConkey i EMB Levine (indicatives de Salmonella o Shigella). Si es detecten, es confirma amb:

• Comparació amb altres medis sembrats.
• Proves d'identificació (gènere i espècie).
• Si és Salmonella, proves d'aglutinació per serotipus.

Agar MacConkey

• Fermentadors de lactosa (colònies roses): E. coli, Klebsiella, Enterobacter, Citrobacter.
• No fermentadors de lactosa (colònies transparents): Proteus, Salmonella, Shigella, Yersinia enterocolitica.

Agar EMB Levine

Similar a MacConkey, però amb colorants (blau de metilè, eosina) per inhibir parcialment Gram (+).

• Fermentadors: Colònies negres-blavoses (excepte Salmonella i Shigella).
• Fermentadors ràpids (E. coli): Reflex verd metàl·lic.
• No fermentadors (Salmonella, Shigella): Colònies incolores o ambre.

Medis Moderadament Selectius: Agar SS (Salmonella/Shigella)

Objectiu

Detectar Salmonella i Shigella.

Components

• Selectius: Sals biliars, verd brillant i citrat (inhibeixen Gram (+) i altres enterobacteris).
• Diferencials: Lactosa + roig neutre → Colònies roses (fermentadors) / transparents (no fermentadors).
• Tiosulfat sòdic + citrat fèrric: Detecta àcid sulfhídric (Salmonella: centre negre).

Identificació de Bacteris

• Salmonella: No fermenta lactosa (transparents), produeix sulfhídric (centre negre).
• Shigella: No fermenta lactosa, no produeix sulfhídric (colònies transparents).
• Altres enterobacteris (Proteus, Citrobacter): Poden semblar Salmonella (transparents amb centre bru/negre), es confirmen amb proves bioquímiques o brou selectiu (Selenit F).
• Fermentadors de lactosa (E. coli, Klebsiella): Colònies roses.

Medis Moderadament Selectius: Agar XLD

Objectiu

Aïllament i identificació de Salmonella i Shigella.

Components

• Selectiu: Desoxicolat (inhibeix Gram (+)).
• Diferencials:
  • Xilosa: Diferencia Shigella (no la fermenta).
  • Lisina: Diferencia Salmonella (la descarboxila → medi alcalí → colònies vermelles).
  • Lactosa: Fermentadors acidifiquen el medi → colònies grogues.
  • Tiosulfat sòdic + citrat fèrric: Detecta sulfhídric → colònies amb centre negre (si el medi és bàsic).

Identificació de Bacteris

• Salmonella: No fermenta lactosa ni xilosa, descarboxila lisina → Colònies vermelles, amb o sense centre negre.
• Shigella: No fermenta lactosa ni xilosa, no descarboxila lisina → Colònies transparents/vermelles.
• E. coli: Inhibit parcialment → Colònies grogues.
• Enterobacter/Klebsiella: Colònies grogues, mucoides.
• Proteus: Pot semblar Salmonella (vermell a groc amb centre negre) però té aspecte difús (swarming).
• Enterococcus faecalis: Inhibit parcialment.

Medis d'Enriquiment: Brou Selenit F

Objectiu

Afavorir el creixement de Salmonella i algunes Shigella, inhibint altres microorganismes.

Dia 1

• Sembrar femta en:
  • Medi escassament selectiu (Agar MacConkey o EMB).
  • Medi moderadament selectiu (Agar SS).
  • Brou d'enriquiment (Selenit F).
• Incubar a 37°C durant 24h.

Dia 2

• Analitzar creixement buscant colònies no fermentadores de lactosa.
• Ressembrar des del brou Selenit F en MacConkey i SS.
• Salmonella i Shigella poden no aparèixer el Dia 1 per creixement de flora sapròfita.
• Proteus (sulfhídric +) pot créixer en SS però no en plaques del Dia 3.

Dia 3

• Analitzar creixement en MacConkey i SS del Dia 2.
• Si hi ha sospita de Salmonella o Shigella, fer bateria d'identificació.
• En Salmonella, també serotipatge.

Detecció de Campylobacter

Condicions de Creixement

Campylobacter és exigent, capnòfil i microaeròfil. Necessita agars enriquits i selectius amb:

• Agents d'enriquiment (agar sang, etc.).
• Agents reductors per eliminar radicals tòxics.
• Antibiòtics per inhibir altres microorganismes.

Incubació

• Atmosfera: 10% CO₂, 5% O₂ (gerra anaeròbia + GasPack o espelma).
• Temperatura: 42°C (a vegades 37°C).
• Temps: 48-72h.

Confirmació

• Si hi ha creixement, fer tinció de Gram d'una colònia.
• Morfologia: bacils Gram (-) en espiral ("ales d'ocell").
• Pot aparèixer també en la tinció de femta (Gram o Blau de Metilè) amb abundants leucòcits, però sempre cal cultiu per confirmar.

Detecció de Yersinia enterocolitica

Causa infeccions arreu del món. Creix en Agar MacConkey i SS, però el seu creixement lent dificulta l'aïllament per sobrecreixement de flora fecal normal.

Per millorar l'aïllament, s'utilitza el medi altament selectiu Agar CIN (Cefsulodina, Irgasan, Novobiocina).

En Agar CIN (24h incubació): colònies convexes i brillants, amb centre vermell i perifèria transparent ("ull de bou").

Detecció d'E. coli Diarreogèniques

E. coli forma part de la flora intestinal normal, però algunes soques tenen factors de virulència que causen malaltia.

Els patotipus d'E. coli que poden causar malaltia intestinal són:

• ECEP: Enterotoxigènica
• ECET: Enteropatogènica
• ECEH: Enterohemorràgica
• ECEI: Enteroinvasiva
• ECEA: Enteroagregativa

Diagnòstic per Coprocultiu

Es necessiten tècniques específiques per diferenciar els patotipus d'E. coli, ja que forma part de la flora intestinal normal.

E. coli Enterotoxigènica (ECEP)

• Aïllament en Agar MacConkey.
• Identificació mitjançant tècniques moleculars i serotipificació.

E. coli Enterohemorràgica (ECEH)

• Detectar el serotip O157:H7 (no exclusiu).
• Agars cromogènics: Agar MacConkey modificat amb sorbitol: O157:H7 no fermenta sorbitol.
• Colònies no fermentadores de sorbitol es confirmen mitjançant aglutinació amb anticossos específics per O157.

Bacillus cereus, S. aureus, Clostridium perfringens

Causa de Gastroenteritis

Aquests bacteris causen malalties per l'acció de les seves toxines.

Detecció de Toxines

Quan se sospita una toxiinfecció per aquests bacteris, és essencial la detecció de la toxina en aliment, femtes o soca aïllada. El mètode més comú és l'aglutinació en làtex.

Detecció de Clostridium difficile

Descripció

Bacteri anaerobi esporulat que forma part de la flora intestinal normal en algunes persones sanes i pacients hospitalitzats. Sovint associat a diarrea nosocomial en pacients que han rebut tractaments amb antibiòtics, alterant la flora intestinal normal i permetent la proliferació de C. difficile.

Malalties Associades

• Diarrea autolimitada (després de 5-10 dies de tractament amb antibiòtics).
• Colitis pseudomembranosa greu (pot ser mortal), amb diarrea abundant, espasmes abdominals, febre i pseudomembranes visibles en el còlon (mitjançant colonoscòpia).

Mètodes Diagnòstics

• Aïllament de C. difficile en coprocultiu i demostració de toxines o Antigen GDH (glutamat deshidrogenasa, enzim associat a soques toxigèniques).
• El cultiu pot presentar una olor característica a corral o femta de cavall.
• Proves ràpides per detectar toxines mitjançant immunocromatografia.