Proteïnes i Aminoàcids: Funcions, Estructura i Més

Aminoàcids Amfòters

Un aminoàcid és amfòter, és a dir, pot actuar com a àcid o com a base segons el pH del medi:

• En un pH àcid (inferior a 7), els aminoàcids es comporten com una base. El grup amino (-NH₂) capta protons (H⁺) i queda carregat positivament (-NH₃⁺).
• En un pH bàsic (superior a 7), els aminoàcids es comporten com un àcid. El grup carboxil (-COOH) allibera protons (H⁺) i queda carregat negativament (-COO⁻).

Solubilitat de Proteïnes Globulars

La solubilitat d'una proteïna globular depèn de si les seves cadenes laterals hidrofíliques (afins a l'aigua) dels aminoàcids queden exposades a l'exterior de la molècula. Si és així, permeten la interacció amb l'aigua i fan la proteïna soluble.

Classificació de Proteïnes

Les proteïnes es poden classificar en dos grans grups segons la seva forma:

Proteïnes Filamentoses

• Queratina
• Fibroïna
• Col·lagen

Proteïnes Globulars

• Ovoalbúmina
• Glutenina
• Immunoglobulines
• Histones

Estructura i Forma dels Cabells

Els cabells estan formats principalment per queratina. La seva forma, ja sigui llisa o arrissada, depèn de diversos factors:

• La forma del fol·licle pilós: un fol·licle rodó tendeix a produir cabells llisos, mentre que un fol·licle ovalat produeix cabells arrissats.
• La distribució dels ponts disulfur entre les cadenes de queratina: en cabells llisos, els ponts estan més alineats; en cabells arrissats, estan més corbats o ondulats.
• La genètica individual.

Ús d'Insulina de Porc en Humans

Històricament, s'ha utilitzat la insulina de porc en humans perquè és molt similar a la insulina humana i funciona de manera efectiva per controlar els nivells de sucre en sang. La diferència entre ambdues és mínima, només en un aminoàcid.

Aminoàcids Essencials

Els aminoàcids essencials són aquells que el cos humà no pot sintetitzar per si mateix en quantitats suficients, per la qual cosa és indispensable obtenir-los a través de la dieta. S'ingereixen mitjançant aliments rics en proteïnes, tant d'origen animal com vegetal. Dels 20 aminoàcids comuns, 8 (o 9, depenent de la font i l'edat) es consideren essencials per als adults.

Funcions de les Proteïnes

Les proteïnes realitzen una gran varietat de funcions vitals en els organismes:

Funció Estructural

Formen part de l'estructura de cèl·lules i teixits. Exemples: glicoproteïnes de membranes plasmàtiques, histones (suport del DNA), queratines (pell, cabells, ungles), elastina (teixit conjuntiu), col·lagen (ossos, cartílags).

Funció de Reserva

Emmagatzemen aminoàcids o energia. Exemples: ovoalbúmina (clara d'ou), seroalbúmina (sang), caseïna (llet).

Funció de Transport

Transporten substàncies. Exemples: hemoglobina (oxigen en sang), hemocianina (oxigen en invertebrats), lipoproteïnes (lípid en sang).

Funció Enzimàtica

Actuen com a catalitzadors de reaccions bioquímiques (enzims). Exemple: tripsina (trenca enllaços peptídics).

Funció Hormonal

Algunes hormones són proteïnes o pèptids. Exemples: insulina (pàncrees, regula sucre), tiroxina (tiroide, tot i ser derivada d'aminoàcid, sovint es menciona aquí per la seva funció hormonal).

Funció Contràctil

Permeten el moviment. Exemple: actina i miosina (contracció muscular).

Funció de Defensa

Protegeixen l'organisme. Exemple: immunoglobulines (anticossos).

Solubilitat dels Àcids Grassos

Sí, el nombre de carbonis a la cadena hidrocarbonada d'un àcid gras influeix directament en la seva solubilitat. Com més llarga és la cadena, més gran és la part apolar i hidrofòbica (que rebutja l'aigua) de la molècula. Per tant, a major longitud de cadena, menor és la seva solubilitat en aigua.

Glicogen i Midó

Glicogen

El glicogen és un polisacàrid (polímer de glucosa) altament ramificat. La seva funció principal és la de reserva energètica en els animals i fongs. S'emmagatzema principalment al citoplasma de les cèl·lules del fetge i dels músculs.

Midó

El midó és el principal polisacàrid de reserva energètica en les plantes.