Protecció Infantil: Evolució Històrica i Serveis Clau

Evolució Històrica de la Protecció a la Infància

Barroc (segle XVIII): Nova Mirada a l'Infant

Durant el Barroc (segle XVIII), es viu una transformació social i la imatge de l'infant també es transforma. Es comencen a tractar les necessitats i especificitats pròpies de l'etapa infantil i, des d'aquest punt de vista, es proposen mètodes educatius adaptats a l'edat i al grau de desenvolupament de l'infant. Emergeix una sensibilitat dels adults envers la població infantil i es comença a considerar que cal protegir-la i tenir-ne cura.

Modernitat (segle XIX): Reconeixement de la Crueltat

En la Modernitat (segle XIX), l'any 1871, un gran debat social sobre el cas Mary Ellen estableix la «crueltat amb els infants» com a problema social per primera vegada en la història. A més, s'han de tenir en compte les aportacions de Rousseau i Piaget en l'àmbit pedagògic i la seva concepció de la descoberta de l'infant com a «nen».

Inici del segle XX: Responsabilitat Pública

A l'inici del segle XX, la preocupació de col·lectius professionals i moviments socials de diferents països d'Europa augmenta, i comencen a assenyalar l'Administració Pública com a autoritat responsable en la protecció i l'atenció a la infància en situació de desemparament. En conseqüència, es creen nous recursos i serveis específics, i es dicten lleis reguladores. L'any 1904 apareix a l'Estat espanyol la primera llei que organitza la protecció de la infància, i l'any 1918 es promulga la Llei de Bases del Tribunal Tutelar de Menors.

Serveis i Eines en Protecció de Menors a Catalunya

EAIA: Equip d'Atenció a la Infància i Adolescència

L'EAIA (Equip d'Atenció a la Infància i l'Adolescència) és un servei social especialitzat format per un equip multidisciplinari (pedagog, psicòleg, treballador social i educadors socials), dedicat a l’atenció de nens i adolescents en situacions d’alt risc social, distribuït per tot el territori de Catalunya.

CRAE: Centre Residencial d'Acció Educativa

El CRAE (Centre Residencial d'Acció Educativa) són establiments que acullen els menors sota mesura de tutela o guarda administrativa mentre no poden retornar amb la seva família o no tenen una família d'acollida.

Centre d’Acollida: Avaluació i Diagnòstic Inicial

Els Centres d’Acollida són serveis residencials d'estada limitada que tenen com a objectiu realitzar l'observació, el diagnòstic i prestar atenció als menors ingressats i a les seves famílies. Això es fa per tal d'elaborar la corresponent proposta de mesura per a l'infant que ha de ser separat del seu nucli familiar, una tasca que sovint no es pot realitzar des de l'EAIA.

PEI: Projecte Educatiu Individualitzat

El PEI (Projecte Educatiu Individualitzat) és un dispositiu institucional que sistematitza i organitza el programa d’actuacions d’un menor des del moment en què connecta amb serveis dependents de l’Administració pública fins que s’aconsegueix l’objectiu final desitjat: la incorporació o reincorporació del menor a la xarxa social comunitària.

PEC: Eina Clau d'Organització Educativa

El PEC és un element bàsic, necessari i imprescindible per a l'organització, la regulació i l'avaluació de la tasca educativa de qualsevol institució. El seu objectiu primordial és donar resposta al problema que el configura per poder portar a terme un treball educatiu, psicològic i social adequats, establint una total coordinació entre totes les parts que intervenen en el procés.

ITSE: Informe Tutorial de Seguiment Educatiu

L'ITSE (Informe Tutorial de Seguiment Educatiu) és la revisió del que s’ha programat en el PEI i ha de contenir una descripció, una avaluació i una proposta. Té periodicitat semestral per donar compliment a la llei i ha de ser enviat a la Fiscalia mitjançant la DGAIA. Ha d’anar signat pel tutor amb el vistiplau del director.

PO: Protocol d’Observació per al PEI

El PO (Protocol d’Observació) és un document guia d’ús intern que fonamentarà l’elaboració del PEI.

Principis Fonamentals d'Intervenció Socioeducativa

Permanència: Estabilitat Clau en la Intervenció

La permanència en el recurs o en l’alternativa on s’ha situat el menor és condició sine qua non durant el temps que es tingui pronosticat que ha de durar la intervenció. Aquesta regla afecta tant els menors com els professionals del cas. No són convenients canvis excessius o continuats, tant per als menors com per als professionals.

Progressió: Cap a l'Emancipació Personal i Social

La progressió implica treballar simultàniament el comportament adaptatiu o modificat i el comportament operant o modificador, amb la finalitat de potenciar l’esperit crític i el procés d’emancipació personal i social dels individus.