Protecció del Menor: Protocols Facultatius i Figures Jurídiques

Protocols facultatius

Una de les actuacions de la Convenció sobre els Drets de l'Infant va ser concretar, amb l’aprovació del 25 de maig de 2000, dos protocols facultatius que s’afegeixen a l’articulat de la Convenció i el complementen.

Protocol facultatiu relatiu a la participació d’infants en conflictes armats

Estableix els 18 anys com l’edat mínima per al reclutament obligatori i exigeix als estats signants que prenguin totes les mesures possibles per evitar que els menors d’aquesta edat participin directament en hostilitats.

Protocol facultatiu relatiu a la venda d’infants, la prostitució infantil i la utilització dels infants en la pornografia

Incideix en la necessitat que aquestes greus violacions dels drets dels infants quedin compreses en la legislació penal dels països i subratlla l’importància de la conscienciació pública i la cooperació internacional per combatre-les.

Pàtria potestat

És el conjunt de drets i deures que la llei reconeix al pare i/o mare sobre els seus fills menors d’edat no emancipats (i els seus béns) o sobre els fills majors d'edat en situació d’incapacitat legal.

Tutela

Institució jurídica que té com a objectiu la guarda i protecció de la persona i els béns d'un menor no emancipat que no està sota la pàtria potestat, o d'una persona incapacitada judicialment. S'atorga a una persona física o jurídica (tutor).

Curatela

Institució jurídica d'assistència per a persones amb capacitat modificada judicialment (que no requereixen tutela) o per a menors emancipats, en aquells actes que legalment no poden realitzar per si mateixos. La persona designada és el curador.

Defensor judicial

És la persona designada judicialment per representar i defensar els interessos d'un menor o d'una persona amb capacitat modificada judicialment en casos específics, com ara:

• Quan hi ha conflicte d’interessos entre aquests i els seus representants legals (pares, tutors o curadors).
• Quan, per qualsevol causa, el tutor o curador no exerceixi les seves funcions, fins que cessi la causa o es designi una altra persona.

Acolliment familiar

Mesura de protecció que atorga la guarda d’un menor a una persona o nucli familiar (acollidors) amb caràcter temporal. L’objectiu és integrar socialment el menor en un nucli familiar que respecti la seva història i la seva identitat, procurant mantenir els lligams amb la seva família d'origen si és beneficiós per al menor.

Acolliment familiar simple

Té caràcter transitori, mentre es preveu la reinserció del menor en la seva pròpia família o s'adopta una mesura de protecció més estable (acolliment permanent o adopció). La llei preveu la possibilitat de convertir aquest acolliment en permanent.

Acolliment familiar permanent

S'adopta aquesta modalitat quan l'edat o les circumstàncies personals i familiars del menor i/o de la seva família ho aconsellen, i es preveu una integració estable i duradora. El jutge pot atribuir als acollidors funcions tutelars.

Acolliment familiar preadoptiu

Es formalitza per l'entitat pública com a pas previ a l'adopció, un cop seleccionada la família adoptant. Té com a finalitat establir un període d'adaptació del menor a la família; la seva durada màxima sol ser d'un any.

Adopció

És una figura jurídica que consisteix en la creació d’una filiació (relació paternofilial) per decisió judicial entre l'adoptant(s) i l'adoptat, extingint, generalment, els vincles jurídics amb la família d'origen.

Emancipació

Suposa l’extinció de la pàtria potestat o la tutela sobre un menor d'edat, el qual adquireix la capacitat d'actuar i gestionar els seus béns i la seva vida com si fos major d’edat, tot i que amb certes limitacions legals fins als 18 anys. Es pot obtenir per les vies següents:

• Per majoria d’edat (automàtica als 18 anys).
• Per matrimoni del menor.
• Per concessió dels qui exerceixen la pàtria potestat (requereix que el menor tingui 16 anys complerts i ho consenti).
• Per concessió judicial (quan ho sol·licita el menor major de 16 anys en determinats supòsits legals).

Situació de risc

Són aquelles circumstàncies que perjudiquen el desenvolupament personal o social del menor, però que no requereixen l'assumpció de la tutela per part de l'Administració ni la separació del nucli familiar, ja que el perjudici no assoleix la gravetat suficient. Implica una intervenció de suport a la família per part dels serveis socials.

Situació de desemparament

Es produeix a causa de l'incompliment o l'exercici inadequat dels deures de protecció establerts per les lleis per a la guarda dels menors, quan aquests queden privats de la necessària assistència moral o material. Aquesta situació justifica la separació del menor del seu nucli familiar i l'assumpció de la tutela per part de l'entitat pública competent.