Protecció del Consumidor: Marc Legal i Responsabilitat Empresarial

L'Activitat Empresarial i els Consumidors: Marc Legal

Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris

Té per finalitat desenvolupar l'article 51 de la Constitució Espanyola (CE).

Aquesta llei ens dóna una noció de consumidor. Diu que és tota persona física o jurídica que adquireix, utilitza o gaudeix com a destinatari final de béns mobles, immobles, productes o serveis.

Tot seguit s'enumeren els drets que s'atribueixen als consumidors i usuaris:

• Protecció de la seguretat i la salut.
• Protecció dels interessos econòmics i socials dels consumidors.
• Dret a la informació.
• Dret a l'educació i formació en matèria del consum.
• Dret de representació, participació i consulta.

A Catalunya la normativa més important en matèria de consum i comerç la trobem al nou Estatut (articles 121-123). A més, però, trobem la Llei 3/1993, de 5 de març, que recull l'Estatut del Consumidor, i el Decret Legislatiu 1/1993, de 5 de març, sobre comerç interior.

Aquest any s'ha publicat el Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris.

Els Tres Moments de Protecció del Consumidor

En l'àmbit de les normes de Dret privat hi ha tres moments de protecció dels consumidors i usuaris: anterior, simultània i posterior a la contractació.

Protecció Anterior a la Contractació: Dret de la Competència

Abans de la contractació trobem normes de dret privat que tenen per finalitat protegir el consumidor. Aquesta normativa bàsica està integrada per les normes de dret de competència i les normes sobre publicitat. Aquestes últimes pretenen suprimir l'engany al consumidor:

La Llei 15/2007, de 3 de juliol, de Defensa de la Competència, busca assegurar que els mercats siguin eficients i que els preus siguin competitius.

La Llei 3/1991, de 10 de gener, de Competència Deslleial i la Llei 34/1998, General de Publicitat, tenen per finalitat prohibir aquells actes que lesionin els interessos dels consumidors i actes de publicitat il·lícita.

La Llei d'Ordenació del Comerç Minorista 7/1996, de 15 de gener, regula les activitats de promoció de vendes que en algunes Comunitats Autònomes es veu completada per normativa autonòmica.

Condicions Generals de la Contractació

La Llei 7/1998, de 13 d'abril, sobre Condicions Generals de la Contractació, només s'aplicarà quan no sigui d'aplicació la Llei de Consumidors i Usuaris.

Les condicions generals són aquelles clàusules predisposades per la part forta del contracte (la part no consumidora) que s'incorpora al contracte sota les condicions imposades per aquesta part.

Aquestes clàusules tenen vocació de ser incorporades a una pluralitat de contractes. La normativa estableix una sèrie de requisits que aquestes clàusules han de complir per tal que siguin vàlides:

• Han de ser acceptades per la part adherent (consumidor).
• El contracte ha de tenir la signatura de l'adherent.
• S'ha de lliurar un exemplar de les condicions a l'adherent.
• Si el contracte és verbal, les condicions, si no consten per escrit, hauran d'estar publicades en algun lloc visible per la persona que s'adhereix.
• Les clàusules seran nul·les si són il·legals o ambigües, incomprensibles.
• Les clàusules han de complir els requisits de la bona fe i d'equilibri entre les parts (les clàusules abusives són nul·les).

Aquestes normes es dirigeixen a assegurar la protecció dels consumidors, però també s'estableixen altres mecanismes:

• El registre de les condicions generals de contractació: El porten els registradors i pretén donar publicitat a aquestes condicions. La inscripció a aquest registre és voluntària.
• Estableix una sèrie d'accions de caràcter col·lectiu que tenen per objecte defensar els interessos dels consumidors: El legitimat actiu no és el consumidor individual, sinó les associacions de consumidors, cambres de comerç:

1. Acció de cessació d'aquelles clàusules que siguin nul·les.
2. Acció de retractació, que es retractin de l'ús de les clàusules.
3. Acció declarativa que declari que unes clàusules concretes són condicions generals i, per tant, s'han de complir els requisits.

Contractes Fora d'Establiments Mercantils

Per altra banda, també trobem la Llei 26/1991, de 21 de novembre, sobre Contractes Celebrats Fora dels Establiments Mercantils. Aquesta norma s'aplica a aquells contractes que se celebrin entre un empresari i un consumidor en alguna de les següents circumstàncies:

• Que el contracte se celebri fora de l'establiment mercantil.
• Contractes celebrats en l'habitatge dels consumidors o en el seu lloc de treball.
• Contractes celebrats en un mitjà de transport públic.

Aquesta llei pretén assegurar la protecció del consumidor davant d'aquest tipus de contractes. Vol assegurar la defensa del consumidor. S'exigeix, però, que el contracte consti per escrit i doble exemplar.

En els contractes fora de l'establiment mercantil, si el comprador opta per la facultat de desistiment, es preveu la no obligació d'indemnitzar els danys produïts per l'ús de la cosa.

Garanties en la Venda de Béns de Consum

El marc legal de garantia és l'establert a la Llei 23/2003, de 10 de juliol, de Garanties en la Venda de Béns de Consum.

Té per objecte facilitar el consumidor diferents opcions per a exigir el sanejament quan el bé adquirit no sigui conforme amb el contracte, donant-li l'opció d'exigir la reparació o la substitució del bé. Quan no siguin possibles, el consumidor podrà exigir la rebaixa en el preu o la resolució del contracte.

Es reconeix un termini de 2 anys, a partir del moment de la compra, perquè el consumidor pugui fer efectius aquests drets, i un termini de 3 anys perquè pugui exercitar, en el seu cas, les accions legals oportunes.

Protecció Posterior: Responsabilitat del Fabricant

• Els articles 25 i 28 de la Llei General de Defensa dels Consumidors i Usuaris (LGDCU) són els dos articles que regulen la responsabilitat dels productors i distribuïdors:
• L'article 25 estableix que el consumidor té el dret de ser indemnitzat pels danys i perjudicis que els productes els hagin causat davant d'una sèrie de persones. No només el productor sinó també importadors, subministradors i distribuïdors.

En aquests casos, els consumidors hauran de provar el dany o perjudici, així com la relació de causalitat entre dany i producte. La part demandada haurà de provar l'absència de culpa o que ha actuat amb la diligència exigida. Així, doncs, aquest article preveu la responsabilitat per culpa.

• L'article 28 preveu un supòsit de responsabilitat objectiva, segons el qual aquests productors "facilitadors" també respondran pels danys que hagin patit els consumidors, encara que es tracti d'un ús correcte dels béns i serveis.
• La Llei 22/1994, de 6 de juliol, de Responsabilitat Civil pels Danys Causats per Productes Defectuosos, s'aplica en casos d'existència de productes defectuosos. La definició d'aquests la trobem als articles 2 i 3 de la mateixa llei.
• L'article 2 diu que s'entén per defectuós tot bé moble, tot i que es trobi incorporat a un altre bé moble o immoble. També es considera producte el gas i l'electricitat.
• L'article 3 estableix que s'entendrà per producte defectuós aquell producte que no ofereixi la seguretat que legítimament es podria esperar.
• L'article 1 estableix que els fabricants i els importadors seran responsables d'aquests danys causats per aquests productes que fabriquin o importin.

La persona perjudicada haurà de provar el dany i la relació de causalitat. També s'estableixen algunes causes d'exoneració de la responsabilitat.

• La Llei 23/2003, de 10 de juliol, de Garanties en la Venda de Béns de Consum. Aquesta norma s'aplica en aquells casos en què no hi hagi conformitat (en la descripció) entre els béns de consum adquirits pel consumidor o usuari i el contracte.
• L'article 4 estableix la responsabilitat del venedor en aquests casos i el venedor respondrà davant de la falta de conformitat.

Pressupòsits de la Responsabilitat

Els elements del supòsit de fet generador de la responsabilitat són:

1. La producció d'un dany.
2. El caràcter defectuós del producte.
3. La relació de causalitat entre ambdós.

La responsabilitat és aquella en què el dany és causat per la utilització (ús i consum) o la manipulació d'un producte defectuós, quan el dany és ocasionat per la defectuositat del producte. La relació de causalitat s'ha de mesurar segons els criteris generals d'imputació objectiva. La càrrega de la prova correspon al demandant.

Subjectes de la Responsabilitat

El Perjudicat

La llei no el defineix expressament. Serà aquell subjecte a qui se li atribueix la càrrega de la prova en la demostració del defecte, el dany, la causalitat entre un i l'altre. És responsabilitat objectiva, però no és absoluta del tot, perquè a banda de provar els fets haurà de demostrar que és imputable al fabricant del producte acabat o bé al fabricant de qualsevol dels productes acabats, al productor de la matèria primera, o a aquella persona que públicament apareix com a fabricant.

Fabricant o Importador

Si el fabricant o importador no poden ser identificats pel perjudicat, hauran de respondre dels danys produïts qui hagi subministrat el producte, llevat que aquest subministrador pugui identificar el subjecte que li ha facilitat el producte.

La responsabilitat del subministrador és de caràcter subsidiari. Si el subministrador, però, sabia el defecte del producte, serà responsable igual que el fabricant o importador.

Causes d'Exoneració de Responsabilitat

1. Que no ha posat en circulació el producte defectuós. Ho haurà d'acreditar.
2. Acreditar que el defecte no existia quan va posar el producte en circulació.
3. Acreditar que el producte no va ser fabricat per a la venda o distribució econòmica.
4. Que no va ser importat/fabricat en una activitat empresarial.
5. Que el fabricant/importador acrediti que de l'estat de la ciència en el moment de posada en circulació del producte no es podia detectar aquest defecte.
6. Que s'acrediti que el defecte es va deure al fet que el producte es va elaborar d'acord amb les normes imperatives de reglamentació existents en aquell moment.

La llei també preveu que un producte es faci per parts. Aquest fabricant i importador d'una part del producte no serà responsable si es prova que el defecte prové de la concepció del producte en si (del conjunt del producte).

Reparació de Danys i Perjudicis

• La reparació de danys i perjudicis serà des de la data en què el perjudicat pateix el perjudici i sempre que es tingui coneixement del responsable del perjudici i fins a un màxim de 3 anys podrà executar-se l'acció de reparació de danys i perjudicis. Si passa el termini de 3 anys, l'acció prescriu.
• L'acció per repetir la indemnització a la resta de subjectes, prescriurà al cap d'un any a partir del pagament de la indemnització a la persona perjudicada.

La responsabilitat objectiva, doncs, al final no és absoluta perquè s'acota què s'entén per producte defectuós i quins requisits s'han de complir, la càrrega de la prova del perjudicat, límit quantitatiu total de la responsabilitat civil total (Llei 22/1994), causes d'exoneració de la responsabilitat, termini de 10 anys a comptar del moment en què el producte es va posar en circulació per tal d'exigir responsabilitat; si passa el termini, s'extingeix la responsabilitat.

La posada en circulació no és el moment en què es posa a la venda el producte sinó el moment en què el producte es considera acabat i apte per a posar-se a disposició del consumidor i usuari — Aquesta responsabilitat objectiva també es matisa, s'atribueix el caràcter d'ineficaç a tota clàusula que exoneri la responsabilitat civil prevista a la Llei 22/1994.