Protàgores i Sòcrates: Filosofia Grega, Agnosticisme i Ètica

Protàgores: Sofista, Agnòstic i Relativista

Protàgores, un sofista grec, afirmava que no és possible saber si existien els déus ni la seva forma i naturalesa. Per tant, defensava l'agnosticisme (no coneixement), ja que deia que no podia negar-se ni confirmar-se la seva existència.

La doctrina més coneguda de Protàgores és: «L'home és la mesura de totes les coses; de les que són, en tant que són, i de les que no són, en tant que no són».

Protàgores segurament defensava el relativisme perquè l'home determina com són les coses. Cada poble posseeix lleis i costums diversos i considera que són els millors. Per tant, la llei és una «invenció» dels legisladors. Nosaltres decidim què està bé o malament, no hi ha un bé universal perquè l'home és la mesura. Així se'l considera filòsof sofista i agnòstic.

Sòcrates: Filòsof Atenenc i Mestre de la Virtut

Sòcrates, filòsof atenenc de família modesta, era molt popular a Atenes. Es relacionava amb els sofistes, però es diferenciava d'ells en diversos aspectes:

• Rebutjava l'escepticisme.
• No escrivia llibres.
• Renunciava a l'oratòria.
• No cobrava pels seus ensenyaments.
• No presumia de saviesa.

Ell afirmava: «Només sé que no sé res».

Sòcrates compartia amb els sofistes la preocupació per educar els joves i per l'assoliment de l'excel·lència, la virtut ètica.

Tot el que sabem de Sòcrates ho sabem gràcies al seu deixeble, Plató, i una mica a Aristòtil (que no escrivia res sobre ell directament, però el mencionava).

Sòcrates era un home que buscava la veritat, impulsat per un esperit interior; s'autoexaminava constantment.

El Judici i Condemna de Sòcrates

Va ser jutjat i condemnat a morir per la cicuta davant els Cinc-cents. El veritable motiu pel qual va ser condemnat va ser perquè havia estat el mestre de dos dels més violents oligarques i no estava a favor de la democràcia.

Un exemple de la seva influència en el pensament modern podria ser la base per als drets humans.

L'Intel·lectualisme Ètic Socràtic

L'intel·lectualisme ètic socràtic postula que només seràs èticament bo si coneixes què és el bé. Per a Sòcrates, el saber i la virtut coincideixen. El que és bo (moralment) és allò útil.