Protagonistes i Monuments Clau de la Història de Roma

Protagonistes de Roma I: Dinasties i Monuments Imperials

Dinastia Flàvia (69-96): L'Arc de Tit

L'Arc de Tit és un arc de triomf, situat al punt més elevat de la Via Sacra. Va ser construït poc després de la mort de l'emperador Tit, per l'emperador Domicià (després del 81 dC). L'obra recorda la repressió de l'alçament Jueu a Palestina i l'ocupació de Jerusalem sota el regnat de Tit i del seu pare Vespasià (71 dC). A diferència d'altres arcs de triomf, com l'Arc de Constantí, els relleus es concentren en els carcanyols, on apareixen les *Victòries* que es dirigeixen a la clau, la qual destaca sobre la resta de l'entaulament.

Dinastia Antonina: La Columna de Trajà

La Columna de Trajà és un monument commemoratiu erigit a Roma per ordre de l'emperador Trajà. Es troba al Fòrum de Trajà i és una columna de 30 metres d'altura. És una de les escultures monumentals més distintives que van sobreviure a la caiguda de Roma. La finalitat de la Columna de Trajà era triple:

• Guardar les restes de Trajà.
• Commemorar la conquesta de la Dàcia com a victòria de Trajà.
• Assenyalar fins on arribava la muntanya desplaçada per a la construcció del fòrum.

El Mur d'Adrià: Obra Defensiva a Britània

El Mur d'Adrià fou una obra defensiva romana a l'illa de Britània, de la qual queden moltes restes, formades essencialment per una construcció de pedra i uns terraplens de terra, amb forts o torres de vigilància cada certa distància. Fou declarat *Patrimoni de la Humanitat* per la UNESCO. Es creu que el seu origen foren els forts i estacions romanes establertes pel governador Gneu Juli Agrícola a partir de l'any 79. El mur va assegurar el domini romà i les terres romanes es van tornar a expandir vers el nord per la seguretat defensiva del mur.

Marc Aureli: L'Estàtua Eqüestre (176 dC)

És una estàtua de bronze, d'aproximadament 4 metres d'alçada, que data de l'any 176 dC. En aquesta escultura, l'emperador Marc Aureli es presenta a cavall, guardant molta similitud amb les estàtues pròpies d'August. El tema central de l'estàtua és el poder i la grandesa divina, amb l'emperador amb el posat d'una persona engrandida respecte de la seva talla real i estenent la seva mà, en un gest molt característic dels retrats d'August. El gest pot també significar clemència cap a un enemic abatut als peus del cavall.

Còmmode: El Final dels Cinc Bons Emperadors

Còmmode (Marc Aureli Còmmode) va ser un emperador romà de la Dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192. És sovint considerat un dels pitjors emperadors romans, de la dimensió de Neró i Calígula, amb els quals, a causa de la seva inestabilitat i els seus freqüents excessos, se l'agrupa sota el nom dels *«emperadors folls»*. El seu ascens al tron va posar punt final a l'era dels cinc bons emperadors. Còmmode era el fill del popular Marc Aureli. Tenia un germà bessó, Antoní, que va morir quan tenia quatre anys, i una germana, Ànnia Lucil·la, que es va veure implicada en conspiracions per treure'l del tron. Es va casar amb Crispina.

Les Termes de Caracal·la (Segle II dC)

Les Termes de Caracal·la van ser un ampli complex de banys públics de la Roma imperial. Van ser construïdes a la ciutat de Roma, al turó Aventí, entre els anys 212 i 217 dC, durant el mandat de Caracal·la. Es van inaugurar amb el nom de Termes Antoninianes, ja que a l'emperador Marc Aureli Antoní mai se'l va conèixer en vida amb el nom de Caracal·la. Actualment, les extenses ruïnes d'aquestes termes són una atracció turística important.

Protagonistes de Roma II: Art, Mite i Fundació

El Judici de Paris, de Rubens: Mite i Art

Aquesta obra va ser encarregada per Felip IV d'Espanya. Al segle XVIII, Carles III va ordenar la seva crema per considerar-la impúdica, juntament amb altres pintures de nu com *Adam i Eva* de Dürer. Rubens va pintar aquesta obra de tal manera que les figures semblen formar un fris. L'home assegut al tronc és el pastor Paris, que ha d'escollir la deessa més bella de l'Olimp. És un dels episodis més coneguts del relat segons el qual, Eris, la deessa de la discòrdia, molesta per no haver estat convidada, es presenta al casament de Peleu i deixa una poma daurada amb la frase: *«Per a la més bella»*. Tres de les deesses presents (Hera, Atenea i Afrodita) es barallen per la poma. Zeus escull com a jutge per dirimir la disputa al príncep pastor de Troia. Les tres deesses van intentar subornar-lo oferint-li diferents dons, però finalment es decideix per Afrodita, que li havia promès l'amor de la dona més bella del món.

La Lloba Capitolina (Luperca)

Luperca és el nom de la lloba que, segons la mitologia, va alletar Ròmul i Rem, fundadors mitològics de Roma. La seva estàtua, coneguda com a Lloba Capitolina, es conserva als Museus Capitolins. En honor del llop es va instituir la festa romana de la Lupercàlia el 15 de febrer. Modernament es va suposar que Luperca fou en realitat una prostituta que es va cuidar dels dos infants (les prostitutes també eren anomenades despectivament *«llobes»*).

La Violació de Lucrècia: Honor i Tragèdia

Lucrècia era una dona virtuosa i bella de la qual es va enamorar Sext Tarquini (fill del rei romà Luci Tarquini el Superb). Amb la finalitat de satisfer el seu desig, va entrar a la seva habitació per abusar-ne, però Lucrècia s'hi va oposar, ja que preferia morir abans que perdre el seu honor. Sext Tarquini la va amenaçar amb matar-la i col·locar al seu costat el cadàver d'un dels seus criats per a acusar-la d'adulteri. D'aquesta manera, se'n va sortir vilment. L'endemà, Lucrècia es va reunir amb el seu pare i espòs per a explicar-los el succeït i després es va clavar un punyal.

Enees i els Penats

*(PENATS)ENEAS* [Referència a Enees, heroi troià, i els Penats, déus protectors de la llar i l'Estat romà.]

Monuments i Figures Clau de l'Imperi Romà

1. August de Prima Porta: Estàtua de Cèsar August (marbre i bronze), descoberta el 1863 a la Vil·la de Prima Porta. L'emperador apareix a peu, amb indumentària militar, sostenint un bastó de comandament consular i aixecant la mà dreta, mostrant la corona de llorer del triomf a les seves tropes.
2. Ara Pacis: Monument commemoratiu de l'Imperi Romà, construït entre el 13 i el 9 aC per decisió del Senat Romà. Està dedicat a la deessa de la Pau i aixecat a Roma, al Camp de Mart, on cada any s'havien de sacrificar un moltó i dos bous.
3. Batalla del Pont Milvi: Enfrontament militar que va tenir lloc el 28 d'octubre de l'any 312, als afores de Roma, al Pont Milvi, entre els exèrcits de Constantí I i Maxenci. Aquesta batalla és un important punt d'inflexió en la història del cristianisme, influït per la narració d'Eusebi de Cesarea.
4. Cuirassa: Peça d'armadura dissenyada per protegir el tors. Es tractava d'una sola peça pectoral de cuir bullit i modelat amb la forma desitjada. En l'antiga Grècia i Roma, la musculatura masculina s'idealitzava en la forma de la cuirassa.
5. Calígula: Tercer emperador romà de la Dinastia Julioclàudia. Era fill de Germànic i Agripina la Gran. Va rebre el sobrenom de Calígula perquè els soldats de les legions li feien bromes disfressant-lo de legionari i calçant-li petites *caligulae* (sandàlies militars).

Altres Emperadors Romans Importants

• Claudi
• Marc Aureli
• Octavi (August)
• Tiberi

La Domus Aurea de Neró

La *Domus Aurea* era un grandiós palau construït per l'emperador Neró a Roma després del Gran Incendi de l'any 64 dC.