Prosperitat i Crisi a l'Edat Mitjana: Comerç, Societat i Conflictes (Segles XII-XV)

Prosperitat (Segles XII-XIII)

Factors de Creixement

• Aliments: Augment de la producció gràcies a més terres cultivades i millors tècniques agrícoles.
• Població: Creixement demogràfic, impulsat per la migració del camp a la ciutat.

Desenvolupament Urbà i Comerç

La ciutat esdevé un centre neuràlgic per al:

• Comerç Local: De curta distància.
• Comerç Internacional: De llarga distància.

Formes de Comerç

• Mercats: Es realitzaven setmanalment.
• Fires: S'organitzaven quan arribaven els productes adequats.

Protagonistes Socials i Culturals

• Burgesia: Classe emergent.
• Gremis Artesans: Grups dedicats a la producció manual d'objectes.

Arquitectura

Es construeixen nous edificis emblemàtics:

• Catedrals
• Universitats
• Convents
• Palaus
• Muralles

Fi de la Prosperitat i Crisi (Segles XIV-XV)

La Crisi General

Aquest període es caracteritza per una crisi profunda en diversos àmbits:

Crisi Econòmica

• Descens en la producció d'aliments.
• Increment de les guerres.
• Caiguda generalitzada del comerç.

Crisi Demogràfica

Disminució dràstica de la població a causa de:

• Escassetat d'aliments.
• Guerres constants.
• Malalties, especialment la Pesta Negra, que va causar la mort d'entre 1/2 i 1/3 de la població europea.

Impacte de la Crisi

Crisi al Camp

• Augment de les terres ermes (no cultivades).
• Disminució del nombre de camperols i masies abandonades (masos ronecs).
• Els senyors feudals, amb menys camperols, augmenten els impostos, provocant revoltes camperoles contra ells.

Crisi a la Ciutat

• La alta i baixa burgesia pateix una reducció dels seus beneficis.
• Descens general del comerç.

El Comerç Internacional en Temps de Crisi

El comerç de llarga distància es manté, amb rutes:

• Terrestres: Unien els mercats d'Europa Central.
• Marítimes: Al Mar del Nord (Atlàntic) i la Mar Mediterrània (Sud). Es notava la diferència entre les rutes Est-Oest i Nord-Sud.

Nota: Era més fàcil transportar mercaderies per via marítima (per exemple, de Barcelona a València o Manresa) que per terra amb carro.

Ruta Hanseàtica

Unia les ciutats manufactureres dels Països Baixos amb els ports del Mar Bàltic. Aquests últims exportaven fusta, cereals i, en menor mesura, esclaus, a canvi de teixits.

La Societat Urbana i Rural

Societat Urbana

La Burgesia

• Alta Burgesia: Comerciants més rics i artesans amb més capital.
• Baixa Burgesia: Comerciants i artesans amb menys riquesa.

Els Gremis

Associacions d'artesans del mateix ofici que fabricaven manualment els seus productes en tallers (sovint situats sota l'habitatge).

Jerarquia del Taller

• Mestre
• Oficial
• Aprenent

Funcions dels Gremis

• Garantir la qualitat dels productes.
• Fixar els preus.
• Reglamentar la producció i el control de la competència interna.

Societat Rural

• Camperols: La majoria de la població, subjectes al règim senyorial.
• Senyors: Nobles amb poder jurisdiccional sobre les terres.
• Clergat: Bisbes, capellans i sacerdots.

Grans Conflictes Polítics i Religiosos

La Guerra dels Cent Anys (1337-1453)

Enfrontament entre Anglaterra i França.

Causes

Es va desencadenar quan Carles IV de França va morir sense descendència directa i va nomenar hereu el seu cosí, Felip VI de Valois. No obstant això, el rei anglès Eduard III va reclamar el tron francès i va declarar la guerra a Felip VI.

Desenvolupament

Joana d'Arc va liderar l'exèrcit que va alliberar Orleans del setge anglès (1429). Després d'aquesta victòria, els francesos van aconseguir recuperar gairebé tot el territori perdut.

El Cisme d'Occident

Conflicte religiós que va començar amb la coexistència de dos papes (Climent VII i Urbà VI) i va finalitzar amb l'elecció de Martí V.

Estatus Social

Un súbdit roman sota l'autoritat del senyor, mentre que el ciutadà gaudeix de drets i llibertats.

La burgesia va tenir un paper clau en provocar lluites contra els poders establerts. Els burgesos rics van aconseguir influir en els governs municipals durant els darrers segles, aconseguint que la burgesia quedés lliure del poder senyorial.