Prosa segles XIII-XIV: Ramon Llull i Cròniques

La prosa dels segles XIII i XIV

Ramon Llull

Objectius:

• Convertir els infidels.
• Escriure llibres per a difondre la fe cristiana.
• Crear escoles per a formar els missioners.

Obra narrativa

Destaquen Blanquerna i el Llibre de les meravelles. En tots els llibres presenta uns protagonistes que efectuen un viatge a la recerca d'un ideal en què els herois han de recórrer el món per aconseguir un objectiu concret.

• Llibre de Blanquerna: Cal destacar en aquesta obra narrativa la versemblança i la descripció detallada d'ambients de la societat medieval. La caracterització de la societat urbana d'aquell temps s'efectua mitjançant dos aspectes: la fesomia d'un barri i un costum de l'època (donar almoina als pobres quan es moria un personatge ric).
• Llibre de les meravelles: Té com a finalitat arribar a Déu per mitjà del coneixement del món. Abunden els exemples (històries breus emprades amb una finalitat didàctica). És una faula independent de la resta de l'obra, hi ha una sàtira de la política humana mitjançant les intrigues que enfronten els animals carnívors i els herbívors en el si del regne animal.

Obra didàctica

• Didàctica filosòfica i religiosa: El seu afany evangelitzador perseguia dos objectius: promoure la pietat cristiana i propagar la seva Art.
• Didàctica política i social: Per exemple: Llibre de l'ordre de cavalleria. Pretenia formar els cavallers cristians dins els paràmetres de la societat medieval, encara influïda pel feudalisme.

Obra lírica

• Lírica en prosa: Per exemple: Llibre d'Amic e Amat. Es tracta de 366 versicles breus, recullen el diàleg entre l'Amic (l'ésser humà) i l'Amat (Déu), que parlen sobre Amor.

Les cròniques

El gènere literari originat per l'interès de deixar constància escrita ha estat anomenat historiografia i va tenir en els seus orígens dues manifestacions:

• Poesia èpica popular: Narrava les gestes d'herois i era redactada en llengua vulgar o romànica i la divulgaren oralment els joglars.
• Cròniques erudites: Redactades en llatí pels monjos dels monestirs, narraven esdeveniments històrics força remots.

Historiografia catalana

Pel que fa a les cròniques erudites cal dir que la més important va ser la Gesta comitum barchinonensium et regum Aragoniae, escrita al monestir de Ripoll en el segle XIII. Com a derivació d'unes cròniques populars van sortir les quatre grans cròniques.

Les cançons de gesta perdudes

No s'ha conservat cap mostra d'èpica popular en llengua catalana, però tres de les quatre grans cròniques històriques presenten clars indicis de cançons de gesta prosificades.

Del vers a la prosa

La prosificació dels poemes èpics va ser un recurs força emprat pels cronistes medievals a l'hora de confeccionar els relats històrics.

Les quatre grans cròniques

La crònica de Jaume I, la de Ramon Muntaner, la de Bernat Desclot i la de Pere el Cerimoniós. Característiques comunes:

• Els autors tracten fets contemporanis.
• El contingut de les cròniques recull un dels moments de màxima esplendor de la nostra història: l'expansió medieval de la Corona catalanoaragonesa. Per això hi trobem una intenció patriòtica.
• La llengua de les cròniques catalanes presenta una gran uniformitat formal.

• Llibre dels fets: To autobiogràfic, participació directa.
• Bernat Desclot: Funcionari de la cancelleria. La finalitat d'aquesta crònica és glorificar la figura del rei Pere II el Gran.
• Ramon Muntaner: Crònica més extensa de totes. Llibre de memòries, narra els fets tot remarcant la seva presència per mitjà d'un jo que dialoga amb el públic oïdor.

Almògaver*: Soldat mercenari que vivia dels botins aconseguits.

Jordi de Sant Jordi

• Tema: La mort per l'amor, fruit de la qual la imatge de l'estimada restarà fixada en la retina de l'amant fins i tot quan sigui mort.
• Forma: L'ús de versos estramps atorga al poeta una major llibertat expressiva alhora que dóna solemnitat i harmonia a la composició.
• Llengua: Occità.