La prosa religiosa i moralitzant dels segles XIV i XV

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,34 KB

La societat medieval es caracteritza pel teocentrisme. L'Església posseeix un gran poder, ja que ordena la vida quotidiana, l'organització social, influeix en la política... Atès el poder de l'Església, és evident que la major part de les aportacions medievals en la literatura siguen religioses.
Durant l'alta edat mitjana, la cultura és patrimoni exclusiu dels ordes religiosos, en els monestirs dels quals es va conservar el llegat cultural anterior, copiat i més tard traduït. Només en la baixa edat mitjana apareix una literatura religiosa de creació, lligada a alguns fenòmens que entre els segles XIII i XIV comencen a trasbalsar l'ordre medieval:


  • L'expansió del comerç que canvia part de l'estructura econòmica i produeix la consolidació de les ciutats, amb la consegüent aparició d'una nova classe social: la burgesia.
  • L'aparició de l'humanisme qüestionava el paper de l'Església, desprestigiada pel llarg Cisma d'Occident i per la corrupció dels seus membres.
  • Les guerres i les epidèmies, sobretot la Pesta Negra, que es produeix al llarg del segle XIV va provocar que es qüestionara el sentit de la vida d'aquell temps.
D'entre els autors més destacats d'aquest tipus de literatura cal mencionar a Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm Turmeda i Isabel de Villena.

Comunicació

Llenguatge

Llengua

Parla

Capacitat humana

Sistema de signes

Ús concret i individual que cada individu fa d'1 codi

Variació lingüística

(Afecta a tota la comunitat lingüística)

Factors

COL·LECTIU

INDIVIDUAL

DIALECTES

(Variació geogràfica associada a la procedència dels parlants)

IDIOLECTES

(Varietat pròpia de cada individu)

Aparell fonador, timbre, grup social...

NORMES

(Conjunt de regles que regulen una llengua)

Fonètiques / Morfològiques / Lèxiques

VARIETAT ESTÀNDARD

Varietat comuna a tots els parlants d'una comunitat lingüística

Grau de formalitat mitjà / alt

Neutral / supradialectal

- Mitjans de comunicació

Ús - Administració

- Educació

Objectiu: Comprensió i comunicació

ELABORACIÓ D'UN ESTÀNDARD

1.- Selecció

  • Model unitarista

  • Model composicional

2.- Estandardització

  • Normativització (Ortografia / Gramàtica / Diccionari / Morfologia)

3.- Implementació

  • Consisteix en l'ensenyament de la varietat normativitzada (Difusió)

  • Educació / Mitjans de comunicació

4.- Elaboració

  • Actualitzacions

FORMACIÓ

  • Ramon Llull

  • Autors s. XV

  • Renaixença

  • Pompeu Fabra s. XX

  • IEC (Institut d'Estudis Catalans)

Estàndards Regionals: Creació d'un estàndard propi d'una zona territorial (Orals)

Llengua minoritzada (Necessitat del suport polític)

Política Lingüística d'una comunitat (Implementació de l'estàndard)

Criteri intercomprensió: mecanisme utilitzat per destriar llengües.

Estàndards regionals:estàndard adaptat als dialectes geogràfics. Tenint en compte les diferents modalitats.

Ex: Estàndard balear → morfologia verbal / lèxic

Karma: 8%
Visitas: 0

Entradas relacionadas:

Etiquetas:
moralitzant societat medieval prosa religiosa teocentrisme segles XIV i XV