La Prosa i la Poesia als Segles XVI-XVIII a Catalunya: Didàctica, Història i Narrativa

La Prosa dels Segles XVI, XVII i XVIII: Didàctica i Història

La prosa d'aquests segles es caracteritza per la didàctica (el diàleg filosòfic en el Renaixement i l'assaig en la Il·lustració) i la història (dietari). També cal destacar les gramàtiques de la llengua catalana.

La narrativa va desaparèixer gairebé del tot.

La Didàctica: El Diàleg Filosòfic o Doctrinal

Conreat en la cultura clàssica pels filòsofs grecs Plató i Sòcrates i per l'escriptor llatí Ciceró. Imita una conversa entre diversos personatges, un dels quals exposa la seva tesi i respon a les rèpliques dels altres.

Els humanistes recuperaren aquest subgènere i a Catalunya fou introduït per Bernat Metge. Amb el Renaixement, els diàlegs van assolir la seva major popularitat com a forma literària, ja que permetien reflectir els pros i els contres dels temes debatuts, a més d'admetre un treball més artístic de la llengua.

Cristòfor Despuig: Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa (1557)

Són sis diàlegs que aborden diversos temes, com la importància històrica i la bellesa de Tortosa, una apologia de Catalunya i de la llengua catalana, o que Espanya s'identifiqui solament amb el regne de Castella.

Els diàlegs transcorren entre Don Pedro, un cavaller valencià que acaba d'arribar a Tortosa, i dos cavallers tortosins: Lucio, identificat amb el mateix Despuig, que tracta els temes històrics, i Fabio, que fa una descripció geogràfica i econòmica de Tortosa i la seva comarca.

La Prosa Didàctica del Segle XVII: L'Assaig

La Il·lustració

És el moviment cultural i filosòfic que es va desenvolupar durant el segle XVIII. Basat en el racionalisme anglès i en l'empirisme, plenament en la raó.

Una de les conseqüències de la Il·lustració va ser l'enciclopedisme: afany de recollir i divulgar tots els coneixements.

Baldiri Reixac es va preocupar per l'estudi i la defensa de la llengua catalana en una època en què molts intel·lectuals la menyspreaven.

L'Assaig

És una obra breu que desenvolupa un tema concret mitjançant judicis o apreciacions personals.

Baldiri Reixac va publicar l'any 1749 Instruccions per l'Ensenyança de Minyons. Punts:

• Defensa l'ensenyament en la llengua materna.
• Denuncia la manca de traduccions a la nostra llengua.
• Fa un elogi de la llengua catalana.

El Dietari: El Baró de Maldà

El dietari es pot definir com el llibre en què un cronista escriu per dies els esdeveniments més notables.

Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà, és autor de Calaix de Sastre, un extens dietari en què descriu la vida de les ciutats i de les terres de Catalunya durant prop de 50 anys. El valor d'aquesta obra rau en les descripcions de la vida quotidiana, matisades per la ironia i el lirisme. Fa servir un llenguatge col·loquial que dona a l'obra un to familiar.

Temes: la música, la gastronomia, les excursions, l'aristocràcia, el món popular i menestral, descripcions de pobles, esdeveniments de l'època.

La Narrativa Popular

La rondalla i la llegenda són els subgèneres més importants de la narrativa popular.

La Rondalla

• Temàtica: Espai i temps indeterminats, combina elements reals amb elements fantàstics i el protagonista ha de resoldre un conflicte que acaba feliçment.
• Llenguatge: Senzill, de caràcter oral. D'onomatopeies, diminutius i augmentatius.
• Finalitat: Adreçades a un públic infantil, tenen una finalitat moralitzadora.

La Llegenda

Parteix d'un fet històric real que ha estat deformat i enriquit amb elements inversemblants i meravellosos.

La Poesia dels Segles XVI, XVII i XVIII: La Poesia Renaixentista

• El fet amorós que inclou la idealització de la dona.
• La natura com a marc mític i simbòlic que serveix de rerefons dels poemes.
• Els mites clàssics grecollatins.

Introducció del Sonet

El sonet és la composició estrofica senyera del Renaixement. A casa nostra, el primer poeta que va emprar-la fou Pere Torroella (segle XV), però va ser Pere Serafí qui va conrear amb més intensitat aquesta forma poètica.